Atualità

Furnadoies, palaz dla iustizia y sconanza di frabicac

La Junta á aprové i criters nüs por i contribuc ai implanc portamunt, la metüda sot a sconanza de dui frabicac y le passaje dl palaz de iustizia ala Provinzia.

N contribut che röia cina al mascimo dl'80 porcënt dl investimënt podará gní conzedü ai skilift ti paisc, sciöche a chël de Antermëia (FOTO: USP/Roman Clara)

Ala fin dl ann 2016 á le Consëi di Ministri aprové la norma d’atuaziun sön la iustizia, cun le passaje dles funziuns aministratives y organisatives dla Regiun y, por delega, ales döes Provinzies autonomes. La norma d’atuaziun prevëiga che le passaje de priorieté ala Provinzia de Balsan di imobii statai cun funziun de ofizi iudiziars tl Südtirol.

“Co che les tratatives y la fasa de preparaziun cun l’Agenzia dl Demane é gnüdes stlütes jö él incö la Junta provinziala che á autorisé da sotescrí por la surandada dl Palaz de Iustizia tla plaza dla Signoria a Balsan”, á splighé l’assessur por le patrimone Christian Tommasini. La strotöra á n valur de 37 miliuns y 970 mile euro.  Cun le passaje de proprieté él la Provinzia che ará ince l’inciaria dla manutenziun ordinara y dles restrotoraziuns nezescares. Te n secundo momënt él preodü ince le passaje ala Provinzia di ofizi dl Vicar de Pesc de Maran.

Implü á la Junta provinziala ince aprové incö les diretives nöies che regolamentëia les mosöres de sostëgn por i investimënc por la costruziun y i intervënc de ressanamënt dles furnadoies. “Al se trata de na mosöra cun chëra che al vëgn ajorné i critérs do da vint agn ales esigënzes atuales dl setur”, á dit l’assessur por la mobilité Florian Mussner. Pro les setur dles furnadoies se tratel de n setur de importanza strategica dër positif por l’economia locala cun la creaziun de na seria de posć de laur y de sostëgn ales aziëndes locales, insciö Mussner. Tl Südtirol él indöt 370 implanc portamunt che ti dá da laur a söporjö 2mile porsones cun davagn sciazé de zirca 300 miliuns de euro. Les diretives aprovades dala Junta prevëiga ince n sostëgn particolar por i pici implanc ti paisc, che aladô de Mussner “á ince na funziun soziala por la comunité”. I contribuc gnará paiá fora por ci che reverda la costruziun de implanc nüs (furnadoies, lifc a scagns y skilift), por l’adatamënt tecnich y l’ampliamënt de passajiers, sciöche ince pro inovaziuns che reverda la gestiun di passaji di utënc.

Les furnadoies che vëgn adorades ince sciöche meso de trasport publich (sciöche por ejëmpl Burgstall – Vöran) podará ciafé n contribut cina alplü le 90 porcënt di investimënc. Le sistëm prevëiga spo na seria de contribuc desfarënc: dal 80 porcënt dl investimënt pro i pici skilift de paisc (indöt 23 tl Südtirol) cina al 15 porcënt por i raiuns dai schi de grandëza mesana, sciöche Obereggen o Munt Suc che á na portada dai 20mile ai 50mile passajiers al’ora. Spo él ince preodü contribuc cina le 45 porcënt dl investimënt por ci che reverda la categoria di implanc te zones che ne fej nia pert de raiuns dai schi cun na portada mëndra de 5.500 porsones al’ora y manco de 2mile posć da dormí (sciöche por ejëmpl Reinswald o Maran 2000). Aldinfora dl sistem de contribuc él la categoria di gragn raiuns dai schi sciöche Plan de Corones, Gherdëna y l’Alta Badia, olache la portada al’ora é plü alta de 50.000 passajiers. Chi che ciafará contribuc nüs por implanc portamunt sará obliá da garantí che l’implant restes en funziun por almanco 15 agn.

La Junta provinziala á implü ince aprové la nominaziun de Sigrun Falkensteiner sciöche Intendënta nöia dles scores todësces. Falkensteiner é nasciüda tl 1975 a Bornech, ara vir a Chienes y é laureada tl setur dla germanistica a Desproch. Por 12 agn éra stada insegnanta te na scora elementara, dal 2006 al 2015 ára spo surantut l’inciaria de direturia dl Istitut scolastich de Tschögglberg y dal 2015 inant éra ispeturia dles scores elementares y mesanes. Do la nominaziun dla Junta á le Minister dl’IStruziun sëgn 60 dis de tëmp por valuté la nominaziun, che gnará spo ofizialisada tres n decret dl presidënt dla Provinzia. Löm vërda ince dala Junta por mëte sot a sconanza dui frabicac tla staziun dla ferata de Balsan. “Al se trata de dui frabicac che vëgn conscidrá na testemonianza preziosa dl’architetöra dla ferata  dla perioda danter les döes veres y dla storia dl svilup tecnich tl Südtirol”, á dit l’assessur por i bëgns culturai Florian Mussner. Un di dui frabicac é gnü adoré sciöche fujina de traziun eletrica y l’ater á albü la funziun de zentrala termica.

USP

Galaria dales fotografies