Atualità

#dolomitesvives, proiet de suzes de Südtirol y Trentin deboriada

Descurí le Ju dl Sela te na manira sostenibla tratan l‘isté 2017 á porté a resultac positifs sciöche n monitoraje de #dolomitesvives condüt dal’Eurac confermëia

L'assessur Florian Mussner: "Le model dla mobilité publica sostenibla funzionëia dër bun ince sön i jus dles Dolomites" (FOTO: USP/Roman Clara)

Le pröm test deboriada por smendrí le trafich sön i jus dles Dolomites y che dess porté a n’esperiënza plü sostenibla dla natöra locala á porté a resultac positifs. Chësc vëgn desmostré dal monitoraje realisé dal Eurac research sön inciaria dles Provinzies de Balsan y Trënt en colaboraziun cun IDM Südtirol y Trentino Marketing. Cun le proiet #dolomitesvives ál metü man na perioda nöia por i jus dles Dolomites. Vigni mercui de messé y agost é le Ju dl Sela gnü stlüt a veicui incuinanc, cun la strada ma daverta por veicui eletrics, ales rodes, a chi che vá a pe y naturalmënter ai mesi dl trasport publich. Por merit de n program cun evënc culturai y de gastronomia ti él ince gnü pité ai vijitadus manifestaziuns atratives de aorela cörta. Le stüde condüt dal’EURAC é gnü fat cun na metoda inovativa che reverda 400 cuestionars y 30 intervistes videoetnografiches. L’Agenzia provinziala por l’ambiënt á implü fat n control por ci che reverda l’incuinamënt acustich tratan l’isté. I assessur provinziai Richard Theiner y Florian Mussner á presenté incö i resultac dl monitoraje adöm al assessur provinzial trentin Mauro Gilmozzi y ai dui scineziá dl EURAC Gerhard Vanzi y Anna Scuttari.

I dac dl monitoraje cualitatif

I resultac dl monitoring é gnüs presentá tl detai da pert di espec dl’EURAC Gerhard Vanzi y Anna Scuttari. Le stüde condüt dal’EURAC é gnü fat cun na metoda inovativa che reverda 400 cuestionars y 30 intervistes videoetnografiches. Le stüde desmostra che tratan le proiet #dolomitesvives él sté sciöche valur mesan 2600 vijitadus sön le Ju dl Sela tratan i dis de stlüta de messé y agost. Mesamënter á  tut pert ales scomenciadies organisades tl contest dl proiet 380 porsones. Al é ma gnü a se le dé de pici spostamënc dl trafich sön atri jus dl Sela. 50 porcënt dles porsones intervistades á anuzé i mesi publics por rové söl ju dl Sela. Le feedback di sciori é dër bun: 97 porcënt á detlaré de ester dër contënc dla scomenciadia, 67 porcënt foss ince a öna da amplié le proiet sön atri jus dles Dolomites. De plü manajadus de impreses söl post y söl Ju dl Sela á detlaré de avëi albü danns economics, na seria de manajadus de impreses valutëia indere le conzet sciöche inovatif y che dess jí inant cun mioramënc. L’inrescida á ince mostré che la strada dl ju dl Sela vëgn intenüda sciöche area de recreaziun y nia sciöche strada por le trafich tratan #dolomitesvives. Da mioré él, aladô dl stüde dl EURAC, dantadöt le posiziuns dles sarades, olache al manciâ personal che dess consëis y informaziuns sön le proiet. Le marketing y la comunicaziun mëss ince gní miorá.

 

Responsabilité por l’area alpina

Le vizepresidënt y assessur por l’ambiënt Richard Theiner á sotligné che cun le proiet #dolomtesvives él sté poscibl por le pröm iade tla Talia da stlü na strada de coliamënt por gaujies ambientales, ince sce al ne é degun problem de valurs incuinanc massa alc tles Dolomites, mo sciöche conseguënza dla detlaraziun sciöche patrimone mondial UNESCO che adora na proteziun alta y na sconanza sensibla.  „Cun chësc proiet un dé n segnal important che na mobilité alternativa é poscibla y che al ne se trata nia de stlütes al trafich a dann dl’economia locala, mo che sön dorada lungia, é n gran vantaje por l’ambiënt y ince l’economia”, dij Theiner. Dui terzi dles porsones intervistades dal Eurac oress amplié le proiet ince sön d’atri jus dles Dolomites y chësc é segnal che desmostra che le proiet funzionëia, insciö Theiner. L’assessur por l’ambiënt á ince recordé che l’incuinamënt acuistich é jü zoruch de prësc le 50 porcënt tratan i dis de stlüta y che al ne é nia gnü a se le dé spostamënc dl trafich sön atri jus, sciöche le monitoring dl EURAC desmostra.

Ti dé na sürla ala mobilité sostenibla

Le model dla mobilité publica sostenibla funzionëia dër bun ince sön i jus dles DOlomites y vëgn anuzé ince dales porsones che é en vacanza. La buna frecuënza dles corieres é albü suzes y al é ince positif che al é gnü eveité le spostamënt de auti söi atri jus tratan i dis de stlüta”, insciö l’assessur por la mobilité Florian Mussner. Le numer di vijitadus che á adoré i mesi publics por arjunje le ju dl Sela é sté tratan l’isté 2017 de n terzo plü alt co tl 2016. Tratan i mëisc da jügn a setëmber 2017 él gnü registré 30mile obliteraziuns en confrunt dles 20mile dl ann da denant. Le monitoring á ince confermé che le 50 porcënt dles porsones intervistades á adoré i mesi dl trasport publich por rové sön Sela. “I podun insciö ester contënc di resultac dl proiet ponsan ince che dui terzi di ghesć se damana da amplié chësc proiet sön atri jus”, á dit Mussner sotlignan la colaboraziun otimala cun la Provinzia de Trënt. 

Jí inant cun la colaboraziun scomenciada

“La pröma cossa dër positiva – á splighé l’assessur por la mobilité y por l’ambiënt Mauro Gilmozzi – é dessigü l’istituziun de chësta mësa de colaboraziun: i crëii che al é le pröm iade che tan n gröm de assessurs, departimënc, comuns, comunités, aziëndes dl turism y interessá sides rová adöm por rajoné deboriada sön la mobilité tles Dolomites. I sun te na situaziun de gran cambiamënc tl setur dla mobilité y i messun ciaré da ester da antizipé cun nostes mosöres le cambiamënt. N ater valur positif é dessigü la gran presënza de turisć söi jus”, á dit Gilmozzi. Por ci che reverda i dac manco positifs él important da lauré adöm ai gesturs dles üties da munt y da colaboré deplü cun düc i manajadus dl’economia locala por rové a na situaziun de win-win, insciö Gilmozzi. N fatur important sará ince da daurí n dialogh cun le Veneto, dij Gilmozzi.  

Intervista de Florian Mussner por Ladin https://we.tl/cs1k7bBKBG

La presentaziun dl EURAC pó gní desciariada chiló.

USP

Galaria dales fotografies