Atualità

L bilanz dla segonda Jonta Kompatscher

N ucajion de si ultima senteda ai 9 de jené à la Jonta provinziela de Bulsan prejentà l bilanz cun i dac y la cumpëides deberieda cun l'ativiteies prinzipeles purtedes inant ti cin' ani passei.

La senteda de n merdi (9 de jené) dla Jonta provinziela de Bulsan à dat l mesun de ti cialé de reviers y fé n bilanz – tres dac y cumpëides y tematiches de majera relevanza – dla segonda Jonta Kompatscher, che ie te chësta ncëria dal 2014 incà. Chësc rëndicont fova n pert bele unì prejentà d’instà dl 2023, da uni assessëur/a y duc deberieda, nce tl video aposta (c. l video talian video con gli highlights della legislatura). La ncëries di ot cumëmbri dl Cabinet Kompatscher II fina via cun la vela dl presidënt nuef dla Jonta provinziela de Bulsan da pert dl Cunsëi provinziel de Bulsan, che sarà chëst’ena che vën.

Lëur y mpëni deberieda per jënt y raion

La Jonta provinziela à ntan la senteda cialà de reviers a ani da truep muvimënt, cun la crisa che ie unida ora dala pandemia y cun d’autra cuestions dlicates da purté inant, da coche à dit l presidënt dla Jonta provinziela Arno Kompatscher: „Nce do chisc cin’a ani riei iel te Südtirol na bona situazion economica, coche desmostra nce statistiches, monce miec de d’autri Stac d’Europa,“ à sotrissà Kompatscher. L truep lëur da fé à purtà plu daujin la Jonta coche team, dantaldut ajache duc savova che dut chël che l univa fat ora ëssa pudù avëi na fazion ndrëta y pesocia per la vita de truepa persones, nscila l presidënt dla Jonta provinziela.  

La tematiches prinzipeles dla XVI legislatura

La parola plu mpurtanta, deberieda cun la cossa, dla XVI legislatura ie stata, per la Jonta Kompatscher, sustenibltà. L se trata de n cunzet che ie unì muet te trëi viers y svilupà te mesures y scumenciadives cuncretes. Un n iede iel la sustenibltà ecologica: per la arjonjer iel unì dat pro l plann ambiziëus dl tlima, l Plann Tlima, da cialé do sot ala plata internet bilinguala Piano Clima, che prevëija che l vënie arjont la neutralità tlimatica de Südtirol nchin al ann 2040. Inant iel pona la sustenibltà soziela, n con' de chëla che l ie unì dat pro mo tl 2023 l plann soziel, da cialé do sot a Piano sociale 2030, cun ntervënc tl ciamp dla jënt de tëmp, dla scunanza di mëndri de età, dla dijabltà-malaties psichiches-dependënzes, dla ntlujion soziela, dl’ëila y dla ncëria-realtà dl terzo setor. Leprò vëniel mo la sustenibltà economica, n con' de chëla che l vën auzà ora l program provinziel per l svilup dl turism 2030+, la reurganisazion dl servisc dl marcià dl lëur, ma nce l program de svilup cumenel per l raion y la cuntreda y l plann de pauraria 2030.

N’autra parola che ie na piedia sterscia dla XVI legislatura ie – ma nia ajache la Jonta Kompatscher l ëssa ulù – „Covid 19“, la pandemia, che ie stata n stress test per duc i setores saniteres. Chël de Südtirol ti ie stat al gran colp, l ie mo vel' cunseguënza che resta, ma la Jonta à laurà acioche chëstes posse unì tëutes y tres ti ani che à da unì.

A chël che dut ie unit plu cër y n con' dla nflazion à la Jonta Kompatscher II respundù cun pruvedimënc cuncrec coche – per fé n ejëmpl, l „bonus dla contes“, ma dajan nce ora zeche sciche 627 milions de euro te trëi ani per ti garantì ai dependënc provinziei paghes plu sun mesura, speran nscila de vester da ejëmpl nce per l setor privat.

L ie unì nvestì truep tla inuvazion y tl sustëni ala nfrusceda, tueda y nrescida, tla minonga segura che strutures coche l Techpark posse vester na sburdla per fé unì su brain gain y fé unì de reviers te Südtirol i „cerviei“.

N con' de istruzion y furmazion iel ti ani passei unì arjont mesuns de autonomia legislativa che puderà damoinla unì desfrutei, tulan sambën for ispirazion dai prinzips de ntlujività y de cualità.

N con' dla nfrastrutures iel da auzé ora coche l sibe l prim iede tla storia che Südtirol ebe sën davierc tl medemo mumënt bën sies cantieres per fé zircumvalazions. Y for cun n uedl ala sustenibltà féjun inant nvestimënc dantaldut tla y per la ferata, la curieres y la mubltà green, coche dat dant tl plann provinziel dla mubltà sustenibla.

Per la pert dla Finanzes y dl’Autonomia iel ti ani passei unì tëut ite i fruc dl’Acurdanza de Milan y dl Pat de Garanzia. Mé per la tratatives finanzieres per i ani 2020 nchin a 2027 iel stat mesun garantì ntredes seuraprò de doi miliardes de euro y n bilanz provinziel dut nteur lerch, zenza che l sibe stat debujën auzé la chëutes.

Cun l dessëni de lege de adeguamënt dl Statut de Autonomia ala Costituzion nsci coche la ie unida refurmeda tl 2001 (data ju de utober dl 2023 ala premier Meloni) iel ala fin dla finedes unì metù la fundamëntes per se tò de reviers, monce per slargé ora la cumpetënzes autonomistiches de Südtirol. Cun la lege costituzionela che n uel arjonjer dëssel inò unì a valëi la lerch de manejamënt sun mesura per la legislazion autonoma dela Provinzia de Bulsan, mé per dì n con‘ dl zurdinament dl personal, de coche l ven datr ora ncëries y lëures publics o la urbanistica.

Per resté tla tematica dl'Autonomia ie la XVI legislatura unida carateriseda dai 50 ani dl Segondo Statut de Autonomia. La Provinzia de Bulsan à oradechël tëut ite na ncëria mpurtanta tl cheder dla rëies che va sëura la sëides stateles ora, cun la presidënza ArgeAlp tl 2019, Eusalp (deberieda cun l Trentin) tl 2022, y Euregio nchin al utober 2019 y da utober 2023 incà.

Dac y cumpëides dla segonda Jonta Kompatscher

Ti cin’a ani passei se à la Jonta provinziela ancuntà de ndut 260 iedesc: 49 iedesc tl 2019, 57 iedesc tl 2020, 56 iedesc tl 2021, 48 iedesc tl 2022, 49 iedesc tl 2023 y un n iede tl 2024.

La Jonta à te chisc ani dat pro de ndut dat pro de ndut 5.693 deliberes: 1.193 tl 2019, 1.110 tl 2020, 1.158 tl 2021, 1.033 tl 2022 y 1.189 tl 2023  y 10 tl 2024.

Ntan la XVI legislatura iel unì dat pro 9 normes de atuazion: cumpededa dla grupes de rujeneda, slungiamënt dl cuntrat di dutores, Chëurt di Conc, rujeneda pra i cuncorsc, cuntrac culetifs y Chëurt di Conc, Urbanistica y paesaje, sport.

La Cumiscion di Sies y la Cumiscion di Dodesc ti à dat inant al Cunsëi di Ministri la minonga definitiva n con' de cater d’autri dessënies de lege: persunal, ulentariat, orares di eserzizies de cumerz y pruporz.

N con' di recursc ierarchics à la Jonta provinziela de Bulsan dat ora tla legislatura passeda de ndut 289 deliberes, 54 tl 2019, 87 tl 2020, 54 tl 2021, 60 tl 2022 y 34 tl 2023.

Per chël che à da n fé cun i dessënies de lege sun scumenciadiva dla Jonta provinziela, iel tla legislatura che ie iusta tl lëur de finé via unì dat pro 76 deliberes: 17 tl 2019, 13 tl 2020, 15 tl 2021, 13 tl 2022 y 18 tl 2023.

L’ancunteda ai 9 de jené dla Jonta provinziela ie stata l’ultima dla legislatura passeda.


Clican chiló röiun ala verjiun originala dl comunicat stampa por visualisé imajes, documënc o video che taca lapró

USP/mdg/san/dl