Comunicat stampa
-
Karl Felix Wolff y la liënda de Re Laurin
En mercui ai 4 de merz él gnü tigní a Desproch n referat sön Karl Felix Wolff, dediché ala tradiziun narativa ladina, ala politica, ala leteratöra y al turism tles Dolomites.
-
Scolines y scoles ladines se liëia cun la Talia y l'Europa
Pusciblteies per l personal dla scolines y dla scoles ladines de gra a Erasmus+ - Per l ann 2026 pieta la Direzion Ntendënza y Cultura Ladina mo d’autra mobiliteies
-
De dl Lingaz dla Uma: scores ladines á festejé diversité linguistica
En ocajiun dl De Internazional dl Lingaz dla Uma, che é gnü festejé ai 26 de forá, realisé deplü iniziatives cun le fin da reconësce, valorisé y zelebré la richëza linguistica te scora
-
"Ëiles & Stëiles" n l di dl’ëiles ai 8 de merz
Manifestazion "Ëiles & Stëiles - Cultura al feminin tla Ladinia" n l di dl’ëila ai 8 de merz tl Tublà da Nives te Sëlva
-
A Dispruch nce uneredes y unerei de Südtirol
I doi presidënc de raion Kompatscher y Mattle ti sëurandà a Ulrike Tappeiner, Toni Fiung y Gotthard Bonell l pest d’unëur dl Land Tirol – Lecort al di dla mort de Andreas Hofer
-
"Renfurzé l'identità ladina tres la prejënza digitela vivuda"
Ancunteda de scumenciamënt per l proiet Interreg sëura i cunfins ora DIGI-RLF a Bulsan - Ladins, Rhaeto-Romans y Friulians lëura deberieda per la digitalisazion
-
Opres de streda: dat pro l prugram di nvestimënc 2026-2028
415 milions de euro nvestii per i trëi ani te nfrastrutures strategiches per la stredes. Alfreider: “Segurëza y resiliënza dla stredes per na miëura cualità dla vita dla jënt.”
-
L vën cris destudafuech prufesciunei nueves, sibe ëi che ëiles
L curs per destudafuech a livel prufesciunel scumëncia: partezipantes y partezipanc vën crisc ora tres n cuncors furmatif – La dumanda possa unì data ite nchin ai 6 de merz
-
I jüc olimpics tles scores ladines
Le Ciamp pedagogich dla Intendënza y Cultura ladina á lauré fora material didatich nü – La unité didatica “Sport da d’invern” fej pert dla racoiüda “Laurun deboriada”
-
Scumenciamënt per l plann raiunel dla Mont de Sëuc
La finamira ie la scunanza y l svilup dla spersa naturela Mont de Sëuc – Tuchei ie ades 6.800 etares ti chemuns de Ciastel, Santa Cristina y Sëlva


