"Renfurzé l'identità ladina tres la prejënza digitela vivuda"

Ancunteda de scumenciamënt per l proiet Interreg sëura i cunfins ora DIGI-RLF a Bulsan - Ladins, Rhaeto-Romans y Friulians lëura deberieda per la digitalisazion

BULSAN (USP). L daunì digitel dla trëi rujenedes de mendranza retoromanes – l ladin te Südtirol, l rumanc tl Grijun y l furlan tl Friul – dëssa unì sustenì tres l proiet de culaburazion sëura i cunfins ora dl proiet Interreg DIGI-RLF: la giaurida ufiziela ie stata ai 18 de fauré cun reprejentanc y reprejentantes de duta la urganisazions che fej pea.

Dantaldut dëssel unì svilupà na strategia per la trasfurmazion digitela y laurà ora soluzions digiteles cuncretes per la populazion. Dajan ite dac de rujeneda dla rujenedes retoromanes te banches de dac standardisedes a livel nternaziunel, uniràl crià la cundizion che i zitadins y la zitadines posse, per ejëmpl, tl daunì adurvé interfaces de nuzadëur de software tla rujeneda de mendranza. L vën nce svilupà modiei de recunescimënt dla rujeneda (speech-to-text) per l ladin y per l rumanc, che permët de trascrì automaticamënter sentedes y scemplifichea nsci la prozedures de aministrazion.

"La culaburazion de duta trëi la rujenedes retoromanes nes permët de svilupé deberieda la tecnologia linguistica y de pité plu servijes per ladin", auza ora l diretëur dla Repartizion Aministrazion Scola y Cultura Ladina Mathias Stuflesser la mpurtanza dl cunliamënt y dla sinergies danter mendranzes linguistiches.

L Diretëur de Ntendënza y Cultura Ladina André Comploi à pra la ancunteda de giaurida rengrazià l diretëur de repartizion Mathias Stuflesser y si team per la scumenciadiva y per avëi purtà inant cun cunseguënza chësc proiet mpurtant Interreg: "La culaburazion de duta la istituzions de gran mpurtanza che se dà ca per la rujenedes retoromanes ie de mpurtanza determinanta", sotrissea Comploi: "Mé nscila ne se lascia nia mé seguré l sëuraviver de nosta rujeneda de mendranza te n mond globalisà digitel, ma nce renfurzé te na maniera sustenibla l'identità ladina, dantaldut nce pra la generazions plu jëunes, tres na prejënza digitela vivuda."

Alessandro Fraenkel Haeberle de l Ofize Integraziun europeica à sotrissà l valor sëuraprò che vën ora dala cooperazion nternaziunela: "La culaburazion sëura i cunfins ora tl cheder dl program Interreg desmostra tan de valor che la culaburazions europeiches à per la mendranzes linguistiches. A chësta maniera possen abiné y purvé ora respostes inuvatives a ndesfidedes deberieda."

red/mac/mst