Euregio Soirée 2025: la truepa piedies de Karl Felix Wolff
Tl Ciastel Trostburg, tl Self di Ciavalieres, iel nce unì liet tesć manco cunesciui dl scritëur
PRUCA (USP). Karl Felix Wolff (1879-1966) ie scialdi cunesciù per si lijëndes dolomitiches; ma l ie da dì che si produzion leterera-jurnalistica ie bën scialdi majera. Ai 3 de lugio da sëira à la jënt unida adalerch tl Self di Ciavalieres dl Ciastel Trostburg pudù se fé n cheder ntier dla truepa sortes de scric de Wolff y nce descurì deplù de chësta figura poliedrica dla storia dl Tirol storich. La segonda Euregio-Soirée ie nce chëst ann unida urganiseda deberieda dala Euregio Tirol-Südtirol-Trentino y dal Istitut di Ciastiei de Südtirol.
Do la paroles de salut da pert dl ambolt de Pruca Philipp Kerschbaumer y dl secreter generel Christoph von Ach, à l presidënt dl Istitut di Ciastiei de Südtirol Carl Philipp baron Hohenbühel njuntà: "Nosc ciastiei ne dajova nia mé prutejion, i ie nce stac giut alalongia zëntri de cultura: revitalisé chësc aspet deberieda cun l’Euregio ie per nëus n plajëi. Y ciun ciastel ie pa l plu adatà dl Ciastel Trostburg, coa dl ciantastories cunsciù Oswald von Wolkenstein canche l fova pitl?!"
André Comploi, Diretëur dl’Intendënza y Cultura ladina, à ulù “sotrissé dantadöt l’importanza de Karl Felix Wolff y dla prefessuria Ulrike Kindl por mantigní le patrimone de liëndes dles valades ladines: Sciöche lingaz plü vedl ciamó baié tles Dolomites pón dí che le ladin é l’anima dl’Euregio. Le mirit de Wolff é chël da avëi cherié da naradú y mediadú apascioné n monumënt leterar cun na ressonanza internazionala a nostes liëndes. Le laur de na vita de Ulrike Kindl é sté chël da inrescí por dezens y insciö descurí le nojel dles liëndes dolomitiches.”
Wolff: danter narazion de lijëndes y glosseres stravaganc
Ulrike Kindl, esperta de nfrusciamënt y tueda narativa, ti à dedicà al autëur n tratat de doi libri per tudësch, dal titul “Kritische Lektüre der Dolomitensagen”, ntan che n terzo tratat n con’ dl adatamënt de Wolf dla lijënda de Ciadenac y de Rë Laurin unirà dat ora proscimamënter. “Zacan pudova la Dolomites cialé ora avisa sciche duc i autri crëps: grijes y da temëi. Ma de gra ala lijënda di Salvans, criatures magiches che les à fates ite te na lum dla luna, cuer ju y mbracia ite n lecort onirich i ‘crëps dala ciera’. Wolff ne à nia nventà chësta lijëndes, l les à 'cuntedes da nuef': l'antropologia culturela à la ncëria de descurì i mutifs autoctons," da coche sotrissea Kindl.
Cumpanià dala notes dl’arpa de Ruth Morandi, à l jurnalista Patrick Rina liet dant, ora che la lijënda cunesciuda dla Trostburg, truep tesc scialdi manco cunesciui de Wolff: “Ulan mustré su tan dassënn che l’arpejon narativa de Wolff sibe stratificheda: l à scrit glosseres n con’ de 'Wein im Etschland' y manuai turistics y à publicà diaresc de viage tla zaites de Viena y de Berlin per tré adalerch n publich che à studià y che se n stajova bën finanzialmënter a unì tl “Alt-Tirol”, spiega Rina.
gst/dl