Convëgn FUEN a Al Plan de Mareo: plü visibilité por i lingac regionai
Por le pröm iade á Al Plan de Mareo ospité la conferënza anuala dl grup de laur Non-Kin-State dla Uniun federala dles Nazionalités Europeiches FUEN
AL PLAN DE MAREO (USP). Por le pröm iade á Al Plan de Mareo ospité la conferënza anuala dl grup de laur Non-Kin-State dla Uniun federala dles Nazionalités Europeiches FUEN. Dai 30 de ma cina al 1. de jügn é le tema zentral sté chël dl’adoranza di lingac regionai en gaujiun de de gran manifestaziuns sportives, culturales y soziales.
L’incuntada internazionala é gnüda organisada dala FUEN en colaboraziun cun la Uniun Generela di Ladins dla Dolimtes y la Cooperativa Turistica Al Plan-San Martin. Obietif dla conferënza: ti pité a rapresentanc de mendranzes linguistiches na ocajiun de barat y de confrunt, por partí de bones pratiches y nen baié deboriada.
Do i salüc ofiziai, é i partezipanc gnüs portá ite tla storia y tla cultura di ladins dles Dolomites tres n documentar cört. Dedô él gnü metü a jí na vijita menada tles scores ladines d’Al Plan, dala scolina sö cina tla scora mesana. L’intendënt scolastich Heinrich Videsott, l’ex intendënt Roland Verra, adöm al diretur dla scora Ludwig Rindler y a deplü insegnantes, á ilustré le sistem scolastich paritetich y plurilingual ladin, unich te süa sort tl Südtirol.
"Le sistem educatif ladin é n ejëmpl concret de convivënza linguistica: düc trëi i lingac ofiziai de nosta provinzia vëgn insigná sön n livel de parité", á sotrissé le vizepresidënt dla Provinzia y assessur ala Formaziun y Cultura ladina, Daniel Alfreider. "Le ladin á la medema conscidraziun dl todësch y dl talian. Nosc personal insegnant vëgn formé tres n curs universitar spezifich pro la Université Lëdia de Balsan, por insigné contignüs y plurilinguism aladô dles ultimes metodologies didatiches. Al é por mirit dl gran impëgn di insegnanc che le lingaz ladin vir inant y che al é tres ciamó pert integranta dla vita da vigni de de nosta comunité."
Te so intervënt sura i “Lingac de mendranza y turism” á le linguist y professur Paul Videsott alzé fora l’influënza che le svilup turistich á söla la vita y le lingaz dles mendranzes autoctones.
Pro la mësa torona sön le pluringuism tl Südtirol á le diretur dl Departimënt Intendënza y Cultura ladina, André Comploi, sotrissé che - te na sozieté globalisada - ne rapresentëia i lingac de mendranza nia na manacia, mo n arichimënt. "Vignun y vignöna de nos dess odëi ite chësta richëza, y contribuí sciöche moltiplicadú ala vitalité de so lingaz dla uma."
Le convëgn é gnü stlüt jö cun na sëra culturala ladina, che á tut ite la presentaziun dl liber Lijendes ladines dles Dolomites, la cercia de spezialités gastronomiches dl post y na esibiziun musicala dl Cuartet d'La Pli.
red