Proes INVALSI: i resultac dles scores ladines

I resultac dles proes INVALSI por les scores ladines é danman cun dac che confermëia n livel ezelënt de inglesc y dër alt de matematica ti ITE ladins. 546 scolares y scolars á fat para.

Le Istitut “INVALSI” (Istituto Nazionale per la Valutazione del Sistema Educativo di Istruzione e di Formazione) é la istituziun competënta a livel statal por le relevamënt standardisé di liví de aprendimënt scolastich. Vigni ann tól les scores ladines pert ales rilevaziuns dl INVALSI che reverda i liví de aprendimënt tles materies d’insegnamënt talian, matematica y inglesc tla cuinta classa dla scora elementara, tla terza mesana y tla cuinta scora alta. Por i responsabli dl monn dla scora él insciö informaziuns importantes por odëi le livel de competënza te valgügn aspec te materies fondamentales.

Le sorvisc de evaluaziun dla scora ladina é tles mans dla responsabla Olimpia Rasom che analisëia i dac INVALSI por les scores ladines: “I dac INVALSI é en general da lí conscidran les particolarités dl sistem scolastich paritetich. Por le talian, por ejëmpl, é les proes fates por les scores monolinguales y i resultac respidlëia ma en pert les competënzes linguistiches dles scolares y di scolars dles scores ladines. En chësc ann messunse ince conscidré la situazion de pandemia, che n’á nia pormetü da jí a scora cun la dërta serenité”. 

Ann de scora caraterisé dala pandemia

Tles scores dles valades ladines é le proes dl 2021 gnüdes fates te n contest caraterisé dala pandemia. Les studëntes y i studënc dles scores altes á albü tl ann de scora 2020/21 indöt 8 edemes de didatica en presënza. Les scolares y i scolars dles scores mesanes á indere albü 9 edemes de insegnamënt a destanza y sceno insegnamënt en presënza. Tles scores elementares él gnü a se le dé trëi edemes de insegnamënt a destanza, cun ezeziun dles classes che é stades en carantena.

Sides l’assessur por la scora Daniel Alfreider co l’intendënta Edith Ploner sotlignëia che da pert dl monn dla scora él gnü fat le poscibl por garantí l’insegnamënt en presënza. “Por ci che reverda i resultac dles proes INVALSI él nosc obietif da analisé i resultac y da lauré inant sön les competënzes dles scolares y di scolars dandadöt tl setur dl plurilinguism”, insciö Alfreider.

L’intendënta Ploner recorda che les proes INVALSI dá na indicaziun dl momënt y che le fin é chël de ciaré plü avisa ai svilups dles competënzes da deplü punc de odüda sön tëmps plü lunc. "Les competënzes plurilinguales ne vëgn dötaurela nia relevades por ci che reverda le lingaz todësch y ladin. Chiló gnarál fat relevaziuns en plü sön les classes finales ince tres d’atres inrescides lapró", spliga Ploner. 

Numeri y proes: i resultac dles scores ladines

Ince sce al ê na malsegurëza generala, é dötes les scores stades bunes da organisé la partezipaziun ales proes INVALSI. La proa é gnüda fata da 224 scolares y scolars dles  cuintes classes dles scores elementares, 232 dles terzes classes dles scores mesanes y 90 dles cuintes classes dles scores altes. Indöt á tut pert ales proes INVALSI tles scores ladines 546 scolares y scolars (96,6% nasciüs tla Talia).

I scolars dles scores elementares á tut pert ales proes INVALSI de talian y matematica sön papier, chi dles scores mesanes á tut pert digitalmënter ales proes de talian, matematica y inglesc y chi dles scores altes digitalmënter ales proes de matematica y inglesc.

Inglesc

I mius resultac vëigon pro les competënzes d’inglesc dles scolares y di scolars. Ala fin dla scora mesana él respetivamënter le 93% (listening – capí ci che vëgn dit) y le 98% (reading – capí ci che vëgn lit) dles scolares y di scolars che arjunj le livel plü alt preodü por la scora mesana (A2 dl cheder europeich de referimënt por i lingac).

Ala fin dla scora alta arjunj le 79% dles studëntes y di studënc le livel plü alt preodü (B2 dl cheder europeich de referimënt por i lingac) sides por le listening che por le reading (79%). Pro tramidui i ordins de scora é i resultac cotan sura la mesaria nazionala (olache le 49,9% arjunj le B2 tl reading y le 37,1% tl listening) y pó nsciö gní conscidrá de ezelënza.

Matematica

Les competënzes de matematica vá a öna cun l’andamënt nazional.

Pro la scora elementara él ma n pice arbassamënt: an vá da 199 dla rilevaziun dl 2019 a 196 punc dla rivelaziun dl 2021 (la mesaria nazionala é de 200 punc).

Pro la scora mesana vëigon n arbassamënt general di liví de competënza. Al á pordü le livel de ezelënza cun 10 punc porcentuai demanco (da 17,1% a 7,3%). Implü vëigon n arbassamënt dl livel de azetabilité de 6 punc porzentuai devers le livel de competënzes minimales.

Les competënzes de matematica é dër bones (livel 4 y 5) por l’86% dles studëntes y di studënc di istituc tecnics economics ladins, les competënzes é manco bunes pro i lizei y la scora profescionala (ma le 16% arjunj i liví 3, 4 y 5).

Talian

Les scores ladines tol pert ales proes INVALSI de talian savon che i relevamënc é arjigná ca por che che impara te scores monolinguales y che i resultac respidlëia ma en pert les competënzes linguistiches plurilinguales dles scolares y di scolars dles scores ladines.

Pro les scores elementares é le numer de punc mesan jü sö respet ai relevamënc dl 2019 de 4 punc (da 179 a 183).

Pro les scores mesanes slisorëia le livel devers dles competënzes minimales (incremënt dl 7% dl livel 2).

Resultac INVALSI y obietifs de sostignibilité

La scora ladina garantësc l’avalianza d’aprendimënt danter mitans y mituns. An ne vëiga nia na desfarënzia significativa a livel statistich pro i resultac dles proes d’inglesc, talian y matematica, cun ezeziun dles scores altes tla matematica a svantaje dles studëntes.

Les valades ladines presentëia tles scores mesanes n contest familiar sozio-economich-cultural che ne pësa nia sön l’arjunjimënt dles competënzes: l’ESCS (Indesc dl stat sozio-economich-cultural) dles families ladines é aladô de chësta inrescida mesan-alt.


Clican chiló röiun ala verjiun originala dl comunicat stampa por visualisé imajes, documënc o video che taca lapró

USP