Scora ladina: Incuntada de dialogh sön les desfides dl dagní

Sëra de dialogh cun le personal diretif y insegnant dles scores mesanes y altes dla Val Badia adöm al assessur Daniel Alfreider y al’intendënta Edith Ploner.

Dan da püch á l’Intendënza y l’Ispetorat dles scores ladines metü a jí na incuntada online cun les direturies, le diretur, les insegnantes y i insegnanc dles trëi scores mesanes y dles scores altes dla Val Badia.

La intendënta ales scores ladines, Edith Ploner, á saludé i passa 50 insegnanc che á tut sö l’invit da tó pert a chësc confrunt, o dialog söl’educaziun, (ci che por todësch é n “Bildungsdialog”), alzan fora l’importanza de se incunté, danter componëntes scolastiches, por baié fora de cuestiuns desvalies che reverda le monn dla scora, rich y plëgn de fassëtes.

Presënt ê ince l’assessur por la scora y la cultura ladina Daniel Alfreider che, tl sporje so salüt, á laldé la finalité dla incuntada: ascuté sö les usc, les dificoltés, i debojëgns, les propostes y les ghiranzes di insegnanc, por ciaré de ciafé na soluziun, olache ara vá. Al á rengrazié vignöna y vignun por le sforz desmostré ti ultimi mëisc, y al á perié da tigní adüm, y da fá le poscibile por garantí inant l’insegnamënt en presënza. Al á spo alzé fora les potenzialités dla scora ladina y i miric dl Statut de Autonomia, che garantësc tres inant i dërc di Ladins, y ti pormët al sistem paritetich da ciafé espresciun y poscibilité de svilup. Al á recordé che dal 1972 incá él gnü aprové 80 normes de atuaziun: baraté por mioré la situaziun é dagnora poscibilité, tres la buna orenté y l’impëgn ti jí adincuntra ales novités y ales dificoltés che i cambiamënc comporta. Alfreider á stlüj so intervënt, se aodan che al vëgnes tigní cunt dles ghiranzes dles families y di scolari: al é da i ascuté deplü, y odëi ci che ai se aspeta da pert dla scora.

Tl manajé l’incuntada, á spo Edith Ploner metü sön mësa n valgünes tematiches che ti stá dër a cör, y sön chëres che ara tigniss ienn le confrunt davert, ince tl dagní, danter i insegnanc y le personal diretif dla scora.

Ala Intendënza ladina ti stá a cör mëte l’azënt sön l’imparé cun autonomia, sön la re-sozialisaziun, tan co l’atenziun al bëgnester di scolari, che se realisëia tres le contat personal, le desmostré interes te sü confrunc y le cherdé a tó pert ativamënter ala vita dla comunité scolastica. Ara oress se imaginé na scora olache düc pois se sintí saurí por che ch’ai é, zënza tëma de iudize, y zënza esclujiuns de vigni sort. Spo dessun conscidré damí la digitalisaziun, tan co l’imparé y l’insigné cun i media nüs: ara ne se trata nia da sposté le insegnamënt frontal iadô n monitor, mo da adoré metodologies y strategies didatiches nöies.

N edl particolar dessun avëi por le plurilinguism: le sistem paritetich dassù ne garantësc nia de bugn resultac, ma por le fat de ester paritetich. N ater aspet sotrissé dala intendënta é chël de mioré la sanité y le bëgnester fisich y psicologich di scolari y dles scolares. Stress, demotivaziun, tëmes é tres plü presëntes ti mituns y tles mitans, do chisc mëisc de scora a saioch.

N’atra conscideraziun metüda sön mësa, é che al foss dërt che la scora ladina ponsess sura al profil che ara ó se dé: ara dess elaboré y definí n profil realistich, cun chël che ara se mët fora y se confrontëia cun i atri sistems scolastics dla provinzia. Un di punc che ê al zënter dla incuntada, ê la presentaziun dles scores altes da La Ila, por sensibilisé düc i insegnanc da laoré tla medema direziun, a bëgn dles scores ladines, ince de chëres altes. La direturia Elena Pellegrini á proieté deplü plates cun spligaziuns y informaziuns sura l’oferta formativa pitada dai trëi orientamënc dles scores altes da La Ila: Istitut Tecnich Economich, Lizeum dles Sciënzes Umanes y Lizeum Linguistich.

I insegnanc vëgn inviá da tó la parora y da fá propostes por ciaré de mioré l’oferta formativa: Raffaella Zingerle dij che an podess mëte a jí nia üna, mo döes sojornanzes linguistiches tl foresto. O ti sparagné les ores de ginastica a chi che fej bele sport a livel agonistich, domisdé. O ti pité a nüsc studënc materies che les scores foradecá n’á nia.

L’intendënta pënsa ince ala poscibilité de na colaboraziun danter Scora de musiga Val Badia y scores mesana y alta. Na sort de sistem integré che ti garantiss la continuité al percurs de stüde dla musiga: por potenzié y perfezioné l’insegnamënt dla musiga. Le proiet mëss ciamó gní studié fora indertöra, verifiché tan de ressurses che al foss a desposiziun, mo da pert dla Intendënza é la desponibilé dër grana, te chësc vers.

Te so intervënt á spo l’ispetur Albert Videsott alzé fora n conzet de valüta: vigni crisa rapresentëia ince na oportunité. Sce le monn dla scora atraversëia da mësc incá momënc nia saurís, spo podessun ince tó l’ocajiun da jí strades nöies, da se destaché dal sistem de insegnamënt tradizional, che é te vigni cajo sté fora por mëisc y mëisc alalungia, y avëi le coraje da baraté metodes de insegnamënt, da se studié fora atres prospetives y jí trusc nüs. Le monn se müda jö radicalmënter: ince la scora dess porchël ti jí adincuntra ales gran mudaziuns d’aldedaincö, zënza se lascé cöie nia arjignada. A cost da lascé demez valgünes sigurtés dl passé.

Le diretur Heinrich Videsott se dij a üna da porvé fora val’ de nü, mo al vëiga che al mancia dötaorela n conzet tler y definí de olache an ó jí y de ci che an ó arjunje. Cambiamënc fajess sigü bun a düc, scolari y insegnanc. Magari cun l’aiüt de val’ espert vara da laoré fora n plan de intervënt por le dagní, zënza che vignun prois dassú, sperimentëies por so cunt y düt vais pordü, te n pêr de agn.

La direturia Claudia Canins sotrissëia che impó tröc cambiamënc é antergnüs tl ultimo tëmp, y se aoda che an pois jí inant sön chësc tru y mioré ciamó deplü. Al é da sfruté les tecnologies nöies, y dales adoré te situaziuns desvalies ince tl dagní, nia ma sëgn, te n tëmp d’emergënza. Ara aprijëia le sistem scolastich ladin, y ara se aodass deplü ajornamënc sön le svilup dla scora.

Tl stlü jö la incuntada, á la intendënta Edith Ploner alzé fora ci che la scora adora, por ti ester manëcia ales sfides de chësc tëmp: competënzes, paziënza y cooperaziun. Cun la speranza che che an pois jí, deboriada, n tru costrutif.



Clican chiló röiun ala verjiun originala dl comunicat stampa por visualisé imajes, documënc o video che taca lapró

USP/red