Atualità

Stude PISA 2022 – Resultac dla scoles ladines

Sculées y sculeies de 15 ani che va a scola tla valedes ladines à fat pea, coche for, al Stude PISA. Ti dis passei iel unì presentà i resultac.

Sculées y sculeies de 15 ani che va a scola tla valedes ladines à fat pea, coche for, al Stude PISA - “Programme for International Students Assessment”. L Stude vën menà dala OCSE (Urganisazion mundiela per la Cooperazion y l Svilup economich) y l se cruzia de nrescì la cunescënzes y la cumpetënzes te trëi ciamps disciplineres: Letura, Matematica y Scienzes. Ti dis passei iel unì presentà i resultac a livel naziunel y nternaziunel che se caraterisea per n arbassamënt di ponc de mesaria per la majera pert di paejes europeics che à tëut pert.

I resultac a livel pruvinziel – scola ladina, tudëscia y taliana – va do l’onda nternaziunela. I resultac dla scola ladina presentea na caleda scialdi sterscia permez ala edizions passedes, canche i resultac fova tla mesaria y sëura la mesaria dl OCSE.

Sculées y sculeies de 15 ani dla scoles ladines vën ora cun na mesaria de ponc de 453 per la Matematica, 467 per la Scienzes y 446 per la Letura, permez a na mesaria OCSE 2022 respetivamënter de 472, 485 y 476. N cunfront a l’ultima edizion vëniel usservà na caleda de 50 ponc per uni ciamp discipliner. L se trata de resultac straurdineres y nia saurii da nterpreté, ajache n tel arbassamënt ne possa nia unì spligà cun puec fatores o mutivazions scëmples.

“I resultac de chësta edizion dl stude PISA, do che on abù ani alalongia resultac scialdi boni sce no de ezelënza – disc la Ntendënta ala scoles ladines Edith Ploner – muessa unì tëuc sceriamënter ma nce cun na reflescion. Fatores defrënc y si cunliamënc possa avëi purtà a chisc resultac. N particuler, l numer dl campion che per la scoles ladines ie scialdi pitl”.

L Servisc provinziel de valutazion per la scoles ladines à fat na prima analisa di dac. Al Stude PISA 2022 al tëut pert 65 sculées y sculeies. Proves scialdi bones/stletes possa avëi abù na cërta fazion pra n numer de proves tan pitl. Di 65 partezipanc/partezipantes fova l 21,5% (14 sculées/sculeies) al mumënt dla prova – merz 2022 – tla prima tlas dla scola auta, canche la majera pert ie per l solit tla segonda tlas. De chisc 14 sculeies à 9 detlarà de avëi fat do almanco un n ann. Chësta pert de sculées/sculeies presënta mesaries statisticamënter plu basses permez a si cumpanies che va tla segonda tlas y che ne à nia fat doi iedesc n ann de scola.  

N auter fator che possa avëi nfluenzà i resultac ie la rujeneda dla prova. Tla scoles ladines possa l sculé/la sculea crì ora la rujeneda danter l talian o l tudësch, ma chësta muessa unì mantenida per duta la trëi proves disciplineres. L vën lecurdà che per la majera pert di partezipanc ie l ladin la rujeneda dl’oma y l talian y l tudësch rujenedes de scola. Sce chësc fator ne possa nia avëi nfluenzà i studies PISA nchin a sën, al te chësta edizion segur abù n cër pëis, ajache per gauja dla pandemia fova la istruzion y la espusizion ala rujenedes segur scialdi limitedes. I sculeies y la sculées à tëut pert al Stude do doi ani scialdi cumplichei cun scoles stlutes o daviertes a sudlot, te ani de svilup persunel che  ie te uni cajo bele sfadiëusc. L’analisa di dac naziunei desmostra che la cualità dla relazion cun la scola y i/la cumpanies à abù fazion sun i resultac. 

Tla realtà dla scoles ladines, per cie che reverda Gherdëina, ie la sculées y i sculeies che vën da ora dla valeda zirca l 40% de chëi che à sustenì la proves. Chësc aspet ie da tenì n cunscidrazion, ajache l sistem plurilinguistich che ti vën pità se damanda adatamënc al sistem monolingual de pruvenienza y la proves PISA ti vën pitedes propi canche l pruzes de adatamënt à iust metù man. L ie da dì che l 70% di sculeies y dla sculées che à fat la scoles mesanes ti luesc ladins va a studië tla scoles autes ora dla valeda y per chësc ne represënta i resultac PISA nia la populazion ladina di jëuni de 15 ani.

“La seva prinzipela dla scola ladina ie for mo l plurilinguism. Mplu ti vëniel tla scoles dant nce na gran mpurtanza ala cunescënzes dla matematica y dla letura per l svilup di mutons y dla mutans y di jëuni y dla jëunes. Perchël ulons renfurzé la promozion dla cumpetënzes tl liejer y dla cunescënzes dla materies scientifiches, per ti dé nce tl daunì ai sculeies y ala sculées la miëura fundamënta puscibla per n bon svilup”, nscila l Assessëur Daniel Afreider. 

“Sambën messerons jì mo plu sot tla analisa di resultac de chësta edizion dl Stude PISA – detlarea mo Edith Ploner – y l sarà de bujën de capì i autri fatores y elemënc de fazion che à purtà a chisc resultac nce i metan a cunfront cun la rilevazions INVALSI che mostra scialdi de bon resultac ti medemi ciamps analisei da PISA”.

Pra i dac INVALSI per la Matematica ti tëmps post-pandemia possen cunstaté n trend positif. Nfati se concia i studënc y la studëntes dla scoles ladines ite al degré 8 per l 64% y al degré 10 per l 59,8% tl livel de cumpetënza che va bën y l livel de cumpetënza che va plu che bën. Per cie che reverda la cumprenscion pra la letura de n test tudësch tla statistiches dla nrescida INVALSI 2023 per l degré 8, arjonj i livei de cumpetënza che va bën y chëi che va plu che bën, pur mpo l 54,7%. N resultat positif, cunscidran la particularità plurilinguistica dl sistem scolastich ladin, per chël che al mumënt mancia la rivelazion dla cumpetënzes plurilinguistiches che reprejentea l valor mplu tl mparé.


Clican chiló röiun ala verjiun originala dl comunicat stampa por visualisé imajes, documënc o video che taca lapró

USP/red