Atualità

De dl’Autonomia: Presentaziun dl liber sön svilup dl’Autonomia

Tl cheder dl De dl’Autonomia él incö gnü presenté – da pert di Esther Happacher y Walter Obwexer – le liber: Südtirols Autonomie gestern, heute und morgen.

Tl cheder dl De dl’Autonomia, che á en chësc ann le titul de “Autonomia reala” él incö gnü presenté – da pert di editurs Esther Happacher y Walter Obwexer – le liber: Südtirols Autonomie gestern, heute und morgen. Ara se trata di resultac dl convëgn che l’Université da Desproch á metü a jí en gaujiun di 50 agn dl secunt Statut d’autonmia, tl mëis de otober dl ann passé.

Inviá ala presentaziun ê danter i atri: le vësco Ivo Muser, la Presidënta d Consëi provinzial, Rita Mattei, la Presidënta dl Consëi dl Tirol, Sonia Ledl-Rossmann, le Presidënt da denant Luis Durnwalder, le Comissar dl guern, Vito Cusumano, i assessurs da denant Luisa Gnecchi, Florian Mussner, Martha Stocker, y i assessurs da sëgn Maria Kuenzer y Massimo Bessone, y le presidënt dla lia di comuns Andreas Schatzer.

Te so salüt de daurida á le Presidënt dla Provinzia da Balsan, Arno Kompatscher, sotrissé l’importanza dl model autonomistich de nosta Provinzia, chël che vëgn amiré ince foradecá y che é gnü mostré sö tl palaz dles Naziuns Unides de New York. Mo Kompatscher á dit che an mëss ciaré da recuperé les competënzes che é jüdes a perde cun la reforma costituzionala dl 2011. L’ocajiun da incö renovëia les finalités dl Statut, dantadüt la sconanza dles mendranzes, so svilup sozial y economich y la convivënza di grups linguistics.

Por l’ocajiun él rové adalerch les audanzes dl minister por les chestiuns regionals, Roberto Calderoli, y dl canzelier austriach Karl Nehammer.

Le liber, de 400 plates, rapresentëia na conscideraziun scientifica dl svilup dl’Autonomia dl Südtirol, chëra che é gnüda tuta en conscideraziun da deplü studiusc y esperc coordiná dal’université da Desproch. I trëi temesc prinzipai di intervënc reverda la nasciüda dl’Autonomia dl Südtirol, süa aplicaziun tl presënt y sües prospetives por le dagní. Danter i argomënc tratá ti tröc capitui dl liber él l’adorvanza dl lingaz dla uma, le proporz y la detlaraziun de portignënza linguistica.

Dlungia i contribuc de Happacher y Obwexer él da ciafé i laurs de Andrea Ambrosi, Siegfried Brugger, Carlo Coppola, Matteo Colusich, Elena D’Orlando, Sigrun Falkensteiner, Marta Gräber, Thomas Mathà, Gianfranco Postal, Martha Stocker, Helmut Tichy, Roberto Toniatti, Alice Valdeslici e Karl Zeller. L’editur Nomos mët a desposiziun ince na versciun online.


Clican chiló röiun ala verjiun originala dl comunicat stampa por visualisé imajes, documënc o video che taca lapró

USP/san/cs