Atualità

Covid: Proiet pilot te 18 scores cun i tesć antigenics da fá instësc

En jöbia metaran man te 18 scores elementares cun le proiet pilot di tesć antigenics da fá instësc. Sce le proiet funzionëia spo gnarál amplié.

L'assessur Thomas Widmann tratan la conferënza stampa da incö (Foto: ASP/Fabio Bruccoleri)

Tratan la conferënza stampa da incö (ai 2 de merz) do la sentada dla Junta provinziala él l’assessur ala sanité Thomas Widmann che á splighé le proiet pilot che metará man en jöbia ai 4 de merz y vëndres ai 5 de merz te 4 scores elementares ladines y te 14 scores elementares todësces. La colaboraziun cun les scolares y scolars é sön basa volontara y i tesć sará debann. Le proiet vëiga dant da adoré tesć antigenics da fá instësc sö por le nes, sön basa volontara, en colaboraziun cun 1800 – 2000 scolares y scolars.

“Le stromënt di tesć de massa é tres sté n pilaster fondamental dla strategia provinziala por l’architamënt dla pandemia. Inier por ejëmp unse arjunt le record de 21.249 tesć. Le numer alt de tesć é important por analisé sön basa scientifica la defujiun dles infeziuns y pormët da isolé atira les porsoens infetades”, dij l’assessur Widmann.

Un di posć che porta para ala defujiun dles infeziuns é les scores, mo al é tres sté n punt important da les lascé davertes por garantí le plü che ara vá l’insegnamënt en presënza. L'assessur por la scora ladina Daniel Alfreider sotlignëia: “Por chësta gaujia él debojëgn da fá tröc tesć por garantí la didatica en presënza y sconé tl medemo tëmp i zitadins. Al é n proiet che vëgn realisé en colaboraziun cun les families y les Intendënzes scolastiches.” La gestiun di tesć asvelc é dër saurida y al é ince gnü fat n video de spligaziun che an pó ciafé clican chiló

L’assessur Widmann sotlignëia che sce i resultac de chësc proiet sará bugn spo podarán ince planifiché da le fá te dötes les 383 scores elementares dla Provinzia cun le sostëgn dla Crusc Blancia y dla Crusc Cöcena, por dui iadi al’edema. Chësc proiet é bele gnü metü tla pratica tl'Austria cun resultac dër bugn. Widmann á ince recordé che chësta mosöra é ince gnüda comunicada al dotur Giovanni Rezza, le Diretur general dla Prevenziun pro le Ministér dla Sanité. Rezza gnará ince informé tresfora di resultac.

Situaziun dles variores a livel provinzial

L’assessur por la sanité é spo passé ala presentaziun dla situaziun atuala a livel provinzial por ci che reverda les variores. Chëstes resta por le momënt l’erma plü importanta a desposiziun por podëi jí zeruch ala vita normala. Indöt é gnüdes inietades te Südtirol 65.016 doses, de chëstes é 41.472 prömes doses y 23.536 secundes doses. 31.713 prömes doses y 23.533 secundes doses é dla Pfizer, 1.352 prömes doses de Moderna, 8.407 prömes doses de AstraZeneca.

La Provinzia á tut la dezijiun da tó ca por AstraZeneca le protocol inglesc lascian almanco 12 edemes danter la pröma y la secunda dosa. Por ci che reverda la popolaziun sura 80 agn, é cina sëgn gnüdes vazinades 13.440 cun la pröma dosa y 7.305 cun la secunda, 5.066 porsones é sön lista da aspeté. Por ci che reverda le personal insegnant, á cina sëgn ciafé la variora 8.276 porsones cun la pröma dosa (38,8%), 2.502 porsones é ciamó che aspeta.

De merz dess rové adalerch 60.500 doses (Pfizer 23.440, AstraZeneca 29.400, Moderna 7.700). L’assessur Widmann á ince sotrissé che la Provinzia de Balsan é al pröm post a livel nazional por les variores fates cina sëgn, cun 58.770 prömes y secundes doses sön 532.644 porsones, chël é l’11,03 de popolaziun vazinada.

“Nosta strategia – á sotrissé l’assessur – é chëra da fá tesć por ti sté do ales infeziuns y identifiché atira la linia dles infeziuns. Por ci che reverda les mutaziuns ne sán por le momënt nia avisa a ci che ares pó porté. Por ejëmpl, la varianta brasiliana pê che áis na capazité infetiva trö’ plü alta co les atres mutaziuns. La varianta sudafricana sunse cina ciamó stá bugn da tigní sö y arforé, dilan a n intervënct asvelt. I s’un anadé che sura i 80 y i 70 agn vá jö les infeziuns y chësc ô dí che sce an fej ciamó plü variores te chësc grup d’eté spo messass la presciun sön i ospedai jí zeruch dassënn”.

L’assessur á stlüt jö renovan ciamó n iade so apel da respeté les regoles y  injuntan che “cun les temperatöres che vá sö passará  la jënt tres plü tëmp alaleria, porchël confidunse che ince chësc pois dé so contribut por tigní sö la defujiun dl’infeziun”.

USP/fg

Galaria dales fotografies