Atualità

Olimpics: Planificaziun por mioramënc söla strada San Ciascian-Cortina

La Junta provinziala á aprové les carateristiches tecniches por le coliamënt danter San Ciascian y Cortina por i Jüc Olimpics dl 2026. La planificaziun pó insciö pié ia.

Jüc Olimpics 2026: la planificaziun por i mioramënc söla strada danter San Ciascian y Cortina pó pié ia (Foto: LPA)

Mioré la mobilité y la cualité de vita te Puster y incëria é le fin di proiec de infrastrotöres por i Jüc Olimpics da d’invern dl 2026. Por chisc ciafa la Provinzia 82 miliuns d’euro dal Ministér por les Infrastrotöres y le Trasport (MIT) da Roma.  Por deplü operes, classificades schiöche essenziales, á la Junta provinziala aprové les carateristiches tecniches.

 

Mioré la rëi stradala: stabilís i dac tecnics por intervënc a San Ciascian

 

Incö (16. de forá) á la Junta provinziala dé pro, sön proposta dl assessur por la mobilité Daniel Alfreider, les carateristiches tecniches por dui loc che vëiga dant n mioramënt dla strada de coliamënt danter San Ciascian y Cortina, sura le Ju de Valparola. "Insciö pó pié ia la planificaziun de chësta opera che, adöm cun les atres operes en proietaziun, mëss dötes gní realisades cina le 2026", dij l’Assessur por la mobilité Alfreider.

Cun i finanziamënc da Roma únse la poscibilité da realisé proiec importanc por la viabilité, scioldi che gnará ince tuc ca por mioré le trasport publich y le coliamënt cun la ferata, dij Alfreider. L’assessur á plü iadi sciacaré cun le Ministér por ciafé ciamó finanziamënc surafora por les infrastrotöres.

 

Strada provinziala danter San Ciascian y Cortina plü sigüda

"I intervënc söla strada danter San Ciascian y Cortina sura Valparola, miorëia la segurëza, la cualité dla strada y le coliamënt en general dla Val Badia", dij l’assessur Alfreider. Döt adöm vëgnel investí 5,21 miliuns de euro. I laurs gnará fac sön indöt trëi chilometri te deplü toc de strada danter Armentarola y Valparola. Sciöche an sá, él te chësc toch de strada tres indô smöies. Porchël gnaral dortoré sö o fat sö te deplü perts mürs de sostëgn. Al vëgngnará ince mioré le drenaje dl asfalt. Te deplü posć vëgngnará le corp stradal fat sö danü. Al é ince preodü moramënc sön l’ur de strada y segnai nüs. L’intervënt plü important vëiga dant da sposté le toch de strada olache al é le maiú prigo de tomada de peres de Armentarola por mioré la segurëza. 

 

Operes sostenibles y impuls por l’economia

 

"La realisaziun de chëstes operes ti dá da laur ai proietanc y al’economia locala, ara dëida porchël da cherié posć de laur, avisa ci che i adorun te chësc momënt", sotrissëia Alfreider.

Tl zënter metunse tres la sostenibilité, anfat sce al reverda le coliamënt ala ferata, sciöche a Bornech y Sanciana o la "Riggertalschleife", o plü en general la segurëza dla viabilité, á dit l’assessur Alfreider.

Sciöche al é bele gnü fat por i campionac mondiai de biathlon, dessel gní organisé orars aposta cun deplü ferates y corieres en ocajiun di Jüc Olimpics, por rové a Antholz, olaché al sará les competiziuns de biathlon. Por la realisaziun dla zirconvalaziun de Percha, che pó ma gní finanziada en pert cun i scioldi da Roma, á la Repartiziun Infrastrotöres lascé al savëi che an é ciamó tl laur da ciafé le rest dl finanziamënt. 

 

 

USP/san

Galaria dales fotografies