Atualità

  • Sëurandat 34 stieres per nsenianc ladins, 59 i dis che vën

    USP - 34 nsenianc ladins à (NCUEI) ai 05 de agost pudù pië do na stiera sciche suplënza anuela tla scoles ladines. Tla Ntendënza ladina a Bulsan iel unì sëurandat la stieres per i nsenianc dla scoles elementeres, mesanes y autes che à fat l’abilitazion y che fova tla graduatories aldò. 59 stieres per suplënzes unirà i proscimi dis sëurandates diretamënter dala direzions de scola aldò dla graduatories de istitut per i nsenianc zënza abilitazion.

  • Metà legislatura de Mussner/2: cultura ladina nce ora dla valedes

    La cultura ladina dëssa unì ntenduda, cunesciuda y valoriseda nce de vies dl’autra grupes de rujeneda. Te si ancunteda de metà legislatura à l assessëur ladin Florian Mussner (NCUEI) ai 04 de agost prejentà tla scolina de Sureghes si vijion de se giaurì culturalmënter.

  • 13 milion de euro per scoles, proiec nce a Urtijëi y Mantëna Todëscia

    USP – Per l finanziamënt de 13 scoles dajerà la Provinzia de Bulsan ti ani 2011-13 ora feter 13 milion de euro a diesc chemuns. 7 milion unirà bele paiei ora chëst ann. Chësc ie unì fat ora dala Cumiscion provinziela per frabiché scoles che ie ai 29 de lugio unì meneda dal presidënt Durnwalder.

  • Ai 4 de agost ancunteda de metà legislatura cun l assessëur ladin Mussner

    USP – A metà legislatura anconta i assessëures provinziei i culaburadëures di media per cialé de reviers y cialé inant sun l’atività. N juebia ai 4 de agost tën l assessëur ladin Florian Mussner si ancunteda a Sureghes per rujené de argumënc che reverda la populazion ladina, i culegamënc internet a slune, stredes y la sëurandata de lëures publics.

  • Mussner y reprejentanc dl’Università per n Istitut de ladinistica y mëisa de descuscion

    USP – La Repartizion ladina dl’Università liedia de Bulsan dëssa unì svilupeda inant. Te n’ancunteda danter l assessëur provinziel ladin Florian Mussner, l presidënt dl’università Konrad Bergmeister y l cuordinadëur dla Repartizion ladina Theodor Rifesser iesen stai a una sun l bujën de realisé n Istitut de Ladinistica y na mëisa de descuscion per miuré la culaburazion cun la istituzions ladines.

  • Mussner: "L fina n bon ann per la Scola ladina"

    USP – La scola fina. Per velch scumëncia la feries, per d’autri i ejams y pona n capitul nuef tla vita. Nce per la Scola ladina se stluj n capitul. Dantaldut per la scola auta che ie unida refurmeda scumencerà de setëmber n capitul nuef. L assessëur ladin Mussner y l ntendënt Verra sorissea che la mudazions, i miuramënc y la reorganisazion ie states mesun tres la culaburazion y la bona ulentà de duc chëi che lëura per la istruzion de nosc sculeies.

  • Dala senteda dla Jonta provinziela dl 30 de mei

    USP – Ncëries de proietazion cun manco burocrazia, mo lueges per muciadives dal Nordafrica, l program dla scolines, formuleres per la cumpëida dla jënt, lëures da instà per jëuni. Chisc ie stai i argumënc de majer nteres prejentei dal presidënt dla provinzia ai 30 de mei, riesc do la senteda dla Jonta.

  • Program dla scolines per 16.430 mëndri scric ite

    USP – La cumpëida dla pitla mutans y di pitli mutons scric ite ala scolina dla trëi grupes de rujeneda ie cun 16.430 mëndri majera che la populazion de na valeda ladina. La Jonta provinziela à (ncuei) ai 30 de mei tëut la dezijion ulà che l muessa unì sarà vel sezion y ulache l ie debujën de nen giaurì mo leprò. Deguna mudazions ne iel debujën tla scolines ladines.

  • Program strategich dla Jonta provinziela per la families

    USP - La Jonta provinziela uel sustenì de plu la families. L aiuc che ie bele dëssa unì miurei, leprò dëssel unì pruvedimënc nueves y i aiuc muessa pudëi unì damandei te na maniera plu scëmpla y plu a slune. Chësc à i assessëures provinziei fat ora (ncuei) ai 16 de mei n cont dla strategia per na miëur politica dla familia.

  • Ntegrazion de imigranc plu mpeniativa tla scola ladina per via dla trëi rujenedes

    USP - La ntegrazion de sculeies che vën da families imigrantes se damanda n gran lëur pedagogich. Tla scoles ladines ie chësta ntegrazion mo plu mpeniativa davia che la mutans y i mutons de imigranc muessa unì alfabetisei no me te una, ma te trëi rujenedes.