Atualità

De dla scora ladina:

Incö, mercui, ai 30 de agost, s’ál desfiré le De dla scora ladina, tl zënter scolastich da La Ila.

Le De dla scora ladina é n apuntamënt oramai tradizional, che rapresentëia le scomenciamënt efetif dl ann scolastich, y che fej rové adüm dötes les componëntes dles scores y dles scolines ladines dla Provinzia da Balsan, dai dirigënc y dirigëntes ai direturs y direturies, dai insegnanc y insegnantes, ai colaboradus y personal nia insegnant. I ghesc é gnüs saludá dales melodies portades dan dai mituns y mitans dla scora de musiga dla Val Badia.

La manifestaziun é gnüda daorida dai salüc dl’Intendënta ales scores ladines, Edith Ploner, che á recordé che chësc De é n’ocajiun por fá comunité, y che an dess l’anuzé por se baraté fora minunghes, esperiënzes y idees, deache l’Intendënza é tl lauré fora so profil nü, y ara adora i imput y les propostes de düc.

Ala manifestaziun á tut pert ince l’assessur provinzial por la Formaziun y Cultura ladina, Daniel Alfreider, che á porté so salüt, se dijon cuntënt da ester danter i protagonsisc dla scora ladina, chi che é protagonisc ince dla storia, deache la scora contribuësc te na manira fondamentala ala costruziun dla sozieté, da so mëte man incá. L’assessur spera che la scora ciafes dagnëra süa dërta valorisaziun, y che al röies ince tles le messaje dla zentralité dla formaziun y dl’istruziun por che la picia comunité ladina pois tigní inant.

Te so secunt intervënt, á l’Intendënta Edith Ploner sotrissé che l’Intendënza ladina ti ciara cun gran atenziun y responsabilité al svilup dla scora y dla scolina ladina, chëra che festejëia chësc ann  i 75 agn de vita. Normes y leges ne basta baldi nia a ti assiguré continuité y funzionamënt: al ó ester dantadöt la componënta umana, cis do i agn de pandemia, che ti á sciuré ados ala scora dificoltés y desfides nöies. Ara vá debojëgn da mëte vigni scolare y scolara al zënter dl’ativité didatica, i tó sö cun sües realtés concretes, y nia cun chëres che an oress o che an se aspetass. Porchël sará le focus dl profil nü dla Intendënza ladina metü söl “bëgnester” di scolari y dles scolares, cun la promoziun dla sanité, dl movimënt y di valurs dla porsona.

La parora é passada insciö ales döes moderadësses, Sabina Frei y Magdalena Lerchegger, che á ilustré le conzet dla manifestaziun da chësc ann. Respet ai agn da denant, é stada l’organisaziun dla incuntada da chësc ann scialdi atramënter, y an á orü trá ite diretamënter i insegnac y les insegnantes. Avisa a chisc ti gnêl dé la poscibilité da chirí fora i argomënc de confrunt y discusciun, dodî de modalités scëmples y tleres da tigní ite. I insegnanc y les insegnantes è insciö gnüs partís sö te deplü grups y vignun á albü la poscibilité da partí vijiuns y minunghes, y dantadöt da mët jö propostes da dé spo inant ala Intendënza, chëra che nen tignará cunt tl mëte jö so profil nü.

  • Chisc é n valgünes propostes de tematiches che é gnüdes tratades ti grups:
  • co podunse pa mioré i raporc danter monn dla scora y istituziuns?
  • co podunse pa mioré les ativités sportives a scora?
  • vára da porté ite la continuité didatica ti agn de scora?
  • vára da aumenté i contac y la colaboraziun cun les scores dles atres valades ladines?
  • fosses dërt fá n vare zoruch respet ala digitalisaziun?
  • cal sarál pa le raport danter scora y inteligënza rtifiziala?
  • co podunse pa mëte tl zënter dl’educaziun la pert emozioanala de scolari y scolares?
  • dess la scora ester na recoiüda de notes y proes, o dessera impié sö le dejider da imparé y conësce?
  • co podunse pa mioré la desfarenziaziun di scolari/dles scolares?
  • co podunse pa fá da ti dé la dërta valorisaziun ala profesciun di insegnanc/insegnantes?
  • ci messassun pa fá por trá adalerch studënc y studëntes tles scores ladines, cis tles altes?
  • vára da porté ite metodologies plü davertes, te scora?
  • co podunse pa daidé mituns y mitans por mioré l’aprendimënt di linganc?

Por trëi ores alalungia á insciö vigni insegnant y insegnata podü baraté grup de laur y se confronté cun d’atres tematiches y d’atres porsones, portan pro al crësce dles minunghes y ala desfarenziaziun dles propostes.

Dedô él sté n pic feedback general y la presentaziun di resultac di laurs, y na mësa torona cun n ultim intervënt dl assessur y dla Intendënta Edith Ploner. Trami á rengrazié dla gran partezipaziun y dl contribut che düc y dötes á dé. L’assessur ti á fat les aodanzes por n bun ann de scora, recordan che l’entusiasm, la pasciun y la motivaziun é componëntes fondamentales dl’insegnamënt. Dainultima á ince l’Intendënta rengrazié le Ciamp Pedagogich por l’organisaziun dla manifestaziun, y á assigoré che düt ci che é gnü fora tratan i laurs de grup gnará tut en conscideraziun por l’elaboraziun dl profil nü che la scora ladina ó se dé.



Clican chiló röiun ala verjiun originala dl comunicat stampa por visualisé imajes, documënc o video che taca lapró

USP/cs