Atualità

Lernerat: Comisciun Laur dl Senat incö a Balsan

Le sistem de formaziun dual cun le focus sön le lernerat é sté tl zënter dla vijita dla Comiscun Laur dl Senat incö a Balsan.

La Comisciun Laur dl Senat á vijité incö la Scora profescionala por l'industria y l'artejanat a Balsan. (Foto: USP/me)

Sön invit dl senatur südtirolej Hans Berger á na delegaziun dla Comisciun Laur dl Senat talian vijité incö, ai 19 de setëmber, n’aziënda locala y döes scores profescionales por cöi adöm informaziuns sön le sistem de formaziun dual südtirolej. Tla Talia él por le momënt le 90 porcënt di contrac de lernerat che vëgn fac te Südtirol y la Provinzia de Balsan pó insciö avëi na funziun d’ejëmpl te chësc setur por les atres Regiuns tla Talia.

L’assessur provinzial por la formaziun todëscia, Philipp Achammer, á acompagné la delegaziun adöm al diretur dl’Area Formaziun todëscia, Hartwig Gersgtrasser, ala direturia dl Ofize Lernerat y Moaster tl artejanat, Gertraud Aschbacher, y al senatur Hans Berger tratan les vijites d’aprofondimënt daimpröma tla scora profescionala por l’artejandat y l’industria, spo tl’aziënda „Kälte Klima Röhler“ cun na tapa ince tla scora profescionala por le comerz y la grafica de Balsan.

Ai mëmbri dla Comisciun Laur ti él insciö gnü mostré les carateristiches dl sistem dual y le funzionamënt dl lernerat dantadöt por ci che reverda le coliamënt danter pratica y teoria, á splighé l’assessur Achammer che á ince sotligné che les Regiuns cun n sistem de formaziun dual á en general prozentuales de dejocupaziun jonila plü bases en confrunt ales atres Regiuns europeiches.

L’assessur Achammer á ince anuzé l’ocajiun por porté dant n valgönes ghiranzes locales, sciöche por ejëmpl i impedimënc che vëgn dac dant dal Stat por ci che reverda la regolamentaziun massa a puntin por la sconanza di jogn y che porta para na seria de dificoltés por les aziëndes tles situaziuns de laur pratiches da vigni de. Tla Talia, por ejëmpl, ne pó i lerneri sot ai 15 agn nia lauré plü co 7 ores al de por n mascimo de 35 ores al’edema y ne pó gnanca lauré de nöt (che foss d’öga por ejëmpl por la formaziun da pech) cun na seria de limitaziuns che vá a svantaje sides dles aziëndes co ince di lerneri. I senaturs s’á ince incunté incö tl domisdé cun i rapresentanc dles assoziaziuns de categoria por se fá n’idea ampla dla situaziun dl lernerat te Südtirol.

rc

Galaria dales fotografies