Atualità

Scores y scolines tl Südtirol: Costanza y percurs por le dagní

N fazit sön l’ann de scora apëna rové y les prospetivés por le dagní é gnüdes presentades incö dai trëi assessurs por la scora y dai intendënc a Balsan.

Tröc rapresentanc di media é stá incö presënc ala conferënza stampa de contlujiun dl ann scolastich 2015/16 (Foto: USP/ Ingo Dejaco)

Düc trëi i assessurs por la scora Christian Tommasini, Florian Mussner y Philipp Achammer á rengrazié damperfora döt le personal didatich y pedagogich, dala scolina ales scores elementars, mesanes, altes y profescionales, y ince le personal de direziun por l'andamënt positif dl ann de scora 2015/16 y la buna colaboraziun danter les Intendënzes. I trëi assessurs por la scora á sotligné tla conferënza stampa de conlujiun dl ann de scora incö, ai 15 de lugio, a Balsan che i vari inant chësc ann é stá tröc, danter l’ater ince por ci che reverda l’adatamënt dla reforma "La Buona Scuola" al sistem scolatisch local, le renforzamënt dla relaziun scora – monn dl laur y les novités por ci che reverda l’Ejam de Stat tles scores profescionales.

L’assessur por la scora ladina Florian Mussner á sotrissé „l’importanza da renforzé l’identité ladina ince tres le sistem scolastich por jí inant sön la strada dla defenüda y dl svilup dles rujendes ladines y dl plurilinguism dla scora ladina“. Te chësc vers é ince les inrescides scientifiches de gran valüta, deache ares dëida da mostré sö la dërta direziun por le dagní y da anuzé les sinergies cun les atres döes intendënzes. „Ince por ci che reverda l’integraziun él gnü fat inann de gran vari inant adöm ai geniturs y ai mituns migranc por che düc pois avëi les medemes poscibilités tl setur dla formaziun y tla sozieté en general“, insciö Mussner. Dui proiec por le dagní é ince la colaboraziun cun les biblioteches y scores todëscies por baraté fora material didatich dl plurilinguism y ince da integré deplü tles scores tematiches soziales y politiches atuales por arjigné ca i jogn y les jones ales sfidades dla globalisaziun.

L’assessur por la scora taliana Christian Tommasini á fat te so intervënt les condolianzes ai familiars dles vitimes dla tragedia sozeüda inier a Nizza y á recordé inant che „la scora y la formaziun profescionala é posć olache i orun ti dé ai studënc i stromënc nezesciars por ester zitadins atifs y responsabls, deache ma tres la formazin sarál poscibl da avëi spo n rode atif tla sozieté y da capí i avenimënc che sozed.“ L’assessur Tommasini á spo splighé n valgügn aspec che reverda l’adatamënt dla reforma dla „La Buona scuola“ a livel local y la promoziun dl plurilinguism sön düc i liví scolastics.

Ince l’assessur por la scora todëscia Philipp Achammer á recordé les tröpes scomenciadies tl setur dla scora. „Un di proiec plü importanc é dessigü sté le pachet cuntra l’arbandonn scolastich cun mosöres de prevenziun y motivaziun por daidé i scolars da jí inant te so percurs scolastich“, insciö l’assessur Achammer. La poscibilité da fá l’ejam de maduranza tres les scores profescionales y le lernerat, l’aprovaziun dla lege söl’istruziun nöia y le renforzamënt dl'autonomia dles scores é stades trëi arjuntes dër importantes da inann, á dit Achammer.

I dac contlusifs dl ann scolastich é spo gnüs presentá dal intendënt por la scora ladina Roland Verra. Por ci che reverda l’Ejam de Stat tles scores altes ladines á düc i 99 candidac ametüs y candidates ametüdes passé l’ejam de maduranza. Indöt 39 á ciafé notes danter 71 y 80 punc, 27 candidac danter 61 y 70 punc, 24 candidac danter 81 y 90 candidac, 6 candidac danter 91 y 99. Les notes 60, 100 y 100 cun lalt é gnüdes assegnades vignöna un n iade.  Por ci che reverda l’ejam contlusif dles scores mesanes á düc y dötes les 267 scolares y scolars ciafé n arat positif. 90 á ciafé la valutaziun finala „set“, 82 scolars y scolares á ciafé „ot“, indöt 60 á stlüt jö dër bun l’ejam cun la nota „nü“, 20 é passá cun la nota „sis“. N resultat ezelën é gnü arjunt da 9 scolars cun la  nota „diesc“ y da sis scolars cun la nota „diesc y lalt“.

Por ci che reverda la valutaziun complessiva dles scores altes ladines é le 94 % gnü ametüs al proscim ann de scora (533 studënc), 71 scolars y scolares messará ciamó recuperé n valgönes materies tratan l’isté por passé l’ann y 29 studënc y studëntes ne é nia gnüs ametüs al proscim ann scolastich.

Tles scores mesanes dles localités ladines é 719 scolares y scolars passá al proscim ann de scora, 7 ne é nia gnüs ametüs. Tles scores elementares é 1239 scolars y scolares gnüs ametüs ala tlassa plü alta, 3 ne é nia passá al proscim ann de scora. L’intendënt ladin Roland Verra á sotligné te chësc contest che le prinzip dles scores é chël da ne lascé degügn zoruch y da rové por düc i scolars y les scolares, studënc y studëntes da ciafé na valutaziun positiva ala fin de vigni ann scolastich. Por ci che reverda les scolines dles döes valades ladines é 677 mitans y mituns scric ite tle scolines ladines. La tabela cun düc i dac y resultac é gnüda ajuntada.

Indöt 20.200 scolars y studënc á frecuenté inann la scolina o scora dl’intendënza taliana, n numer che é tresfora en aumënt, sciöche l’intendënta por les scores talianes Nicoletta Minnei. Por ci che reverda les scores todësces é i dac gnüs presentá dal intendënt Peter Höllrigl che á dit che le trend di scolars ametüs y nia ametüs é presciapüch le medemo di atri agn. N dat interessant é che 2795 studënc y studëntes dla cuinta tlassa dles scores altes á ciafé n arat positif pro l’ejam de maduranza (cun 11 nia passá y 50 nia ametüs) y 359 á passé l’ejam tres les scores profescionales (cun 6 nia passá y 12 nia ametüs). Por n cheder plü complessif é les presentaziuns gnüdes ajuntades.

Contignüs multimediai por ladin

Intervista Florian Mussner (por ladin)
https://we.tl/DEfS9JKSy1

Intervista Roland Verra (por ladin)
https://we.tl/VHgX5xRCb5

File MP3 - audio -

(Achammer - Tommasini - Mussner - Verra - Minnei - Höllrigl)
https://we.tl/oObTBCdtWO

rc

Galaria dales fotografies