Atualità

Buona scuola: I assessurs presentëia le ddl de adatamënt dla reforma

I assessurs por la scora Florian Mussner, Philipp Achammer y Christian Tommasini á presenté incö (ai 24 de merz) le dessëgn de lege che reverda i „Mudamënc ales leges provinziales tl setur dla formaziun“. Tres chësc dessëgn de lege vëgnel rezepí les diretives statales dla reforma ti sistems scolastics provinziai.

I assessurs por la scora ladina, todëscia y taliana Florian Mussner, Philipp Achammer y Christian Tommasini á presenté incö le ddl de adatamënt dl sistem scolastich provinzial ala normativa statala.

La Parliamënt talian á aprové tl mëis de lugio dl 2015 le lege de reforma scolastica „La buona scuola“. Da öna na pert á chësta lege nöia porté pro a amplié les competënzes dl Südtirol te chësc setur. Insciö sce la lege statala ne vëgn nia aplicada diretamënter tla Provinzia de Balsan, mëss impó le sistem scolastich provinzial s’adaté ales diretives y linies generales dla regolamentaziun statala, deache les competënzes provinziales tl setur dl’insegnamënt scolastich tles scores elementars, mesanes y altes é secundares y nia primares.

I assessurs por la scora Florian Mussner, Christian Tommasini y Philipp Achammer á presenté incö, jöbia ai 24 de merz, te na conferënza stampa les mudaziuns plü importantes. Le dessëgn de lege che i trëi assessurs ti á presenté ala Junta prevëiga les mudaziuns nezesciares dles leges esistëntes tl setur dla formaziun y che pó sëgn ti gní mené inant al Consëi provinzial por l’iter de discusciun y aprovaziun preodü dala lege.

„L’obietif prinzipal é chël da amplié les competënzes dla Provinzia te chësc setur y da s’anuzé la liberté de gestiun autonoma preodüda tl contest dl adatamënt nezesciar statal“, á splighé l’assessur por la scora ladina Florian Mussner. L’ampliamënt dles competënzes ti dá insciö plü autonomia mo ince responsabilité ai direturs, insciö Mussner. „Na novité importanta por na scora de mendranza sciöche chëra ladina é dantadöt les mosöres cuntra l’arbandon scolastich. Por ci che reverda la valutaziun dl ann di proa di insegnanc se fistidiará de chësc arat l’ispetur y n funzionar cun inciaria de direziun dl’Intendënza ladina“, á splighé l’assessur. N ater punt che reverda ince les scores ladines da plü daimpró é le renforzamënt dla colaboraziun danter les scores y le monn dl laur y le finanziamënt de ativités formatives. Te chësta manira sarál poscibl da finanzié proiec che reverda la promoziun de ativités sportives, concursc, l’educaziun stradala y l’educaziun ala sanité che vëgn bele dötaurela organisades dales scores, mo che s’inserësc insciö ince te n cheder normatif, insciö l'assessur por la scora ladina.

L’assessur por le sistem scolastich talian y vizepresidënt Christian Tommasini á recordé che tl contest dla reforma él ince important da valorisé le plurilinguism y che al gnará ince preodü ejams de conescënza dla situaziun linguistica y iuridica dl Südtirol por insegnanc che ó lauré tl’Intendënza taliana. L’assessur por la scora todëscia Philipp Achammer á sotligné che le ddl provinzial rezepësc la maiú pert dles novités statales, mo ma ti punc te chëres che al é ince preodü n ampliamënt dl’autonomia scolastica.

Por realisé chësc prinzip él ince bele gnü a se le dé l’ann passé de plü incuntades da pert di trëi assessurs Mussner, Achammer y Tommasini adöm cun i intendënc Roland Verra, Peter Höllrigl y Nicoletta Minnei cun i insegnanc, i grups d’interes, le personal scolastich, i direturs, scolars, geniturs y sindacac por valuté propostes y integraziuns.  Insciö él ince sté meso da realisé n dessëgn de lege che vëgn sostigní da düc trëi i Departimënc por l’istruziun che ti corespogn ales ghiranzes dles scores de düc trëi i grups de lingaz. Chësc é ince gnü confermé dal arat positif dl Consëi scolastich.

 

Les mudaziuns plü importantes dla reforma

Tres la reforma scolastica vëgn l’autonomia dles scores renforzada. Insciö él por ejëmpl preodü la creaziun de n plann trienal dles ofertes de formaziun tles scores, che pormët na planificaziun y n finanziamënt costant.

L’ampliamënt dl’autonomia scolastica porta ince para na maiú responsabilité di suranstanc, y al vëgn ince aumenté la libertés tl setur dla valutaziun di scolars y dles scolares cun la poscibilité da valuté aladô dles competënzes y nia cun notes. Ince le laur di suranstanc scolastics gnará valuté y reverdará i obietifs y la metüda en pratica dl plann trienal dl’oferta formativa.

Öna dles mudaziuns plü importantes por le personal didatich é ince che ti dagní pól ince gní adoré cualificaziuns por prozedimënc de insegnamënt spezifich o por ofertes scolastiches. Chësc reverda te na manira particolara ince l’insegnamënt de educaziun fisica, olache les scores ará l’autonomia de s’anuzé de personal spezialisé. Por i scolars y les scolares él preodü mosöres por la promoziun di talënc, le finanziamënt de ativités formatives, por le mioramënt dles prestaziuns scolastiches y por la diminuziun dl arbandon scolastich.

N general dessel ince gní amplié la colaboraziun danter la scora y le monn dl laur. Insciö él preodü che les scores stabilësces, aladô dles diretives provinziales dl plann trienal, mosöres por sostigní les incuntades danter i scolars y le monn dl laur. Le fin de chësc prinzip é de promöie l’orientamënt di scolars y de alisiré l’integraziun tl monn dl laur. Nü é ince la valutaziun dl ann de proa dl personal didatich y la regolamentaziun dla formaziun permanënta tresfora.

Nü é ince l’inserimënt de n profil de formaziun digital nü por düc i scolars y les scolares, che contëgn düc i dac fondamentai dl percurs formatif di scolars y dles competënzes imparades.

rc

Galaria dales fotografies