Atualità

Dala Junta: löm vërda ala mudaziun dl ordinamënt sön le lernerat

Cun la reforma dl marcé dl laur (Jobs Act) dl govern Renzi mëss ince la Provinzia de Balsan se fistidié por atué n valgönes mudaziuns che reverda l’ordinamënt dl lernerat. Le dessëgn de lege é gnü aprové dala Junta provinziala: al é preodü na norma ad hoc por garantí l’ejam de maturité al intern dla formaziun duala.

Lernerat sciöche formaziun profescionala: löm vërda ala mudaziun dl ordinamënt

Tla materia dl lernerat á la Provinzia de Balsan na podesté legislativa de concorënza y é obliada tres le Statut d’autonomia da adaté la normativa provinziala ales desposiziuns statales. Insciö á la Junta aprové incö al 1 de merz n dessëgn de lege che ti gnará mené inant al Consëi provinzial y che prevëiga n valgönes mudaziuns al ordinamënt aprové tratan le 2012. „Nosc model de formaziun vëgn conscidré sciöche ejëmpl por le rest dla Talia, ince deache le 90 porcënt de düc i contrac de lernerat sön döt le teritore statal vëgn firmá tl Südtirol.“ Le test de lege prevëiga trëi formules de lernerat: le lernerat por cualifica y diploma profescional (istruziun secondara alta), le lernerat de profesciun, le lernerat de formaziun alta y d’archirida cun n minimo de 1.200 ores de formaziun te trëi agn por rové a altamo 1.600 ores te cater agn.

„Cun la sotescriziun dl pat de lernerat él nosc obietif da aumenté dl 5 porcënt ti proscims trëi agn i contrac de lernerat. I sun sön la dërta strada conscidran che al é gnü registré por le pröm iade ti ultims 10 agn ala fin dl 2015 n aumënt en confrunt al ann passé“, insciö l’assessur competënt Philipp Achammer. Atulamënter vëgnel firmé tl Südtirol sura 3.500 contrac de lernerat y l’assessur Achammer á sotligné ince che tres la formaziun duala él ince poscibl da smendrí l’arbandon scolastich y da tigní la dejocupaziun jonila sot a control.

La novité plü grana contignüda tl ddl reverda le cuinto ann che porta al ejam de maturité tla scora profescionala: tl decret statal él gnü inserí na normativa ad hoc por le Südtirol che conzed da s’arjigné ca al ejame de maturité ince tres n contrat de lernerat de dui agn y nia plü ma cun la frecuentaziun de n cuinto ann a tëmp plëgn. N’atra mudaziun reverda i contrac de lernerat de sajun, na noela che é importanta dantadöt por le setur dl turism cun 85 porcënt di coghi y chelneri che vëgn formá tres chësc sistem. Implü él preodü por le dagní da proroghé i contrac por n mascimo de un n ann tl caje che n studënt ne ais ciamó nia rové la scora profescionala o fat l’ejame final ala fin dl lernerat. La dessëgn de lege nü prevëiga ince na seria de mudaziuns che dëida smendrí la burocrazia che archita les aziëndes, i lerneri, les istituziuns scolastiches y l’aministraziun publica.

rc

Galaria dales fotografies