Atualità

Aniverser dla ferata de Gherdëina - Funzion ecumenica ai 23 de fauré

L aniverser di 100 ani dala costruzion dla ferata de Gherdëina sarà chëst ann una dla tematiches dla Repartizion Cultura y Ntendënza Ladina. "L focus sarà sun la storia dla ferata cun nce n'udleda sun l daunì", nsci l assessëur Florian Mussner. Ai 23 de fauré uniral zelebrà na mëssa adum cun n pope dla dlieja russa-ortodossa per lecurdé la vitimes russes y duc i lauranc che à realisà la ferata.

"La ferata de Gherdëina ntëur l 1955": Cherta che mostra la ferata te Gherdëina. (Dërc resservei: Culezion Turiseum - Museum provinziel dl Südtirol per l turism)

Fata su ti ani 1915-1916 ova la ferata de Gherdëina dantaldut la funzion de mené material de viera y roba da maië da Tluses nchin te Plan, per pona mené dut inant sun la front de viera. "L ne dëssa nia mé unì pensà ala cunseguënzes positives de n cunliamënt feroviar che à aumentà l'atratività de duta la valeda, ma dantaldut nce ala cundizion ncherscëula te chëla che fova i prijunieres rusc ntan la costruzion" nsci l assessëur per la cultura Florian Mussner. L lëur de costruzion ie unì fat da ndut 10.000 saudeies, de chisc fova prësciapuech 6.000 perjunieres rusc che ie unii piei dal Mper austro-ungarich tl 1914. La cundizions de vita y de lëur di perjunieres dla Ruscia fova carateriseda dala ciarestia y l se duré frëit. Nsci ie purtruep na pert di saudeies rusc, che laurova di y nuet, morc ntan la realisazion dla ferata che à sciblà l prim iede ai 23 de dezëmber 1915 y che jiva regularmënter dai 6 de fauré dl 1916 inant.

N ucajion dl aniverser vëniel nsci metù a jì na funzion liturgica ecumenica cun l digan de Gherdëina Vijo Pitscheider adum cun l pope dla dlieja russa-ortodossa Sergiy Dmitriev,

n merdi, ai 23 de fauré,

dala 20.00

tla dlieja de Urtijëi.

Duc y dutes ie de cuer nviei a tò pert a chësta mëssa n lecurdanza di prijunieres y saudeies tumei.

La ferata piova via da Tluses y ruova te Plan furnan tres Laion, San Piere, Urtijëi, S. Crestina y Sëlva. La ova na lunghëza de 32 chilometri cun n deslivel de 1.074 m. Do la fin dla Prima Viera Mundiela ie la ferata unida nuzeda sciche trasport publich nchin tl ann 1960 ulache la ie unida tëuta ju ajache si mantenimënt ne se paiova nia plu. L unirà nvià via de plu scumenciadives sun chësta tematiches, nce da pert de lies y chemuns.

rc

Galaria dales fotografies