Atualità

Iade dles recordanzes: Incuntada di partezipanc cun i trëi assessurs

Plü de 150 jogn y jones dal Südtirol tolará pert al percurs dles recordanzes de Promemoria_Auschwitz cun la ferata che pëia ia incö (ai 04 de forá) cun sön le program vijites al ghetto ebraich a Krakau, ai ciamps dla mort de Auschwitz y Birkenau y ala fujina de Oskar Schindler. I assessurs Mussner, Tommasini y Achammer á saludé i partezipanc incö a Balsan.

„Ci che é sozedü n iade, pó sozed danü. Sëgn y tl dagní messun lauré cun dötes nostes forzes, por che i avenimënc che é sozedüs tratan la Secunda Vera Mondiala ne suzedes mai plü“

„Promemoria_Auschwitz: il viaggio della memoria – die Reise der Erinnerung“: chësc é le titul dl iade dles recordanzes che porta ince chësc ann indô 150 jogn dl Südtirol, 150 jogn dl Trentin y por le pröm iade ince 18 jogn dal Tirol dl Nord cina tla Polonia por recordé i avenimënc tragics sozedüs tratan la perioda dl nazism y dl fascism t'Europa. Dl’organisaziun de chësc proiet de formaziun se crüzia les organisaziuns joniles „Arbeitsgemeinschaft der Jugenddienste“ (AGJD), „Deina Trentino Alto Adige“ y „Arciragazzi“.

I assessurs Florian Mussner, Christian Tommasini y Philipp Achammer á saludé incö, ai 4 de forá, i partezipanc südtirolej tl Waltherhaus a Balsan che s'incuntará cun indöt 350 jogn y jones ince da d'atres Regiuns dla Talia por jí deboriada sön le iade dles recordanzes. Le program prevëiga vijites al gheto ebraich dla cité de Krakau, ala fujina de Oskar Schindler y ai ciamps dla mort de Auschwitz y Birkenau.

„Ci che é sozedü n iade, pó sozed danü. – Sëgn y tl dagní messun lauré cun dötes nostes forzes, por che i avenimënc che é sozedüs tratan la Secunda Vera Mondiala ne suzedes mai plü“, á sotligné l’assessur por la scora y cultura ladina Florian Mussner. Porchël él dër important, propi por les generaziuns jones che vëgn docá, da imparé da conescë la storia deboriada, por che „düc nos deventun multiplicadus dl „Mai-plü“ y por che se ativun por na convivënza pazifica y democratica te nosta sozieté“, insciö l’assessur ladin.

L’assessur provinzial Christian Tommasini á recordé che chësta scomenciadia é n proiet essenzial, sides por ci che reverda le tëmp passé co ince le dagní de döta la comunité locala. Te chësc contest á l’assessur Tommasini sotligné che i jogn dess analisé te na manira critica i avenimënc de intoleranza atuai, fenomens a chi che an dess lauré decuntra y antergní. Le percurs scrit dant dal proiet ne é nia saurí, mo de gran valüta y da fá adöm, insciö Tommasini.

„Al é nosc dovëi da tigní a mënt la recordanza dles tröpes vitimes dla vera y dles porseghitaziuns dl Nazionalsozialism“ á splighé l’assessur Philipp Achammer. „Nos, che i ún albü la fortüna da nasce te na perioda de pesc, messun imparé dai fai dl tëmp passé y da deventé instësc testimoni di avenimënc sozedüs por trá les dërtes contlujiuns por le dagní. Le iade söi posć dles crudeltés sozedüdes é ince n simbol important por la pesc“, insciö Achammer, che fajará ince instës le iade tla Polonia adöm ai jogn por vijité i ciamps de conzentramënt de Auschwitz y Birkenau.

Denant co pié ia á i jogn tut pert a de plü incuntades de formaziun, te chëres che al é gnü aprofondí les tematiches che reverda la Shoah y i sistems de totalitarism ince te plü laboratori de preparaziun storica y te n’incuntada cun la Comunité ebraica da Maran. Ala contlujiun dl iade él ince preodü momënc de reflesciun y de discusciun sön les espriënzes fates.

rc

Galaria dales fotografies