Atualità

Plurilinguism y scolina: Presentá i resultac dl’analisa linguistica

I mituns dles scolines ladines reconësc so ambiënt plurilinguistich y é cosciënc de sües competënzes linguistiches. Ai capësc parores y tesć te düc trëi i lingac. Chisc é i resultac prinzipai dl’analisa linguistica dl’Intendënza ladina. „Imparé de plü lingac abonora é important por la formaziun linguistica da en doman“, á dit l’assessur Mussner ala presentaziun di resultac ai 28/10 a Urtijëi.

L'assessur por la scora ladina Florian Mussner inier tratan la presenaziun di resultac, adöm a (d.m.d.) le professur Cathomas, la dirijënta Mussner y l'esperta Girotto (Foto: USP/Felix Ploner)

Por avëi na basa scientifica dles competënzes linguistiches dl ascuté sö y dl intëne dl ladin, todësch y talian tles scolines ladines, á l'Intendënza ladina metü a jí adöm ala Facolté de Sciënzes dla Formaziun dl'Université de Porsenú n’evaluaziun dal titul „Analisa linguistica dl ladin, todësch y talian tl ascuté sö y tl intëne“. Plü avisa él insciö gnü inrescí les competënzes de comprenjiun tl ascuté sö y tl intëne di mituns y dles mitans de 5 agn. Chësc deache avisa les competënzes de comprenjiun de parores y tesć é la fondamënta por podëi imparé spo les atres competënzes linguistiches sciöche da baié, da lí y da capí, á splighé i coordinadus dl'inrescida Rico Cathomas (Facolté de Sciënzes dla Formaziun), Irene Girotto (esperta tl ciamp dles scolines) y Rosa Maria Mussner (Sorvisc d'evaluaziun dles scores y scolines ladines) inier, ai 28 d'otober, ala presentaziun di resultac.

L'assessur por la scora ladina Florian Mussner á sotrissé l'importanza dl sorvisc de evaluaziun y dl sistem formatif ladin che tröc se dejidrass. Al ti fej plajëi che dala inrescida vëgnel fora che prësc düc chi che é gnüs trac ite tla inrescia á na perzeziun positiva di lingac y dla istituziun scolina. „L'imparé de plü lingac da pici insö é n vare de gran importanza y costruësc la basa por le dialogh costrutif da en doman“, insciö Mussner. Ince l'intendënt Roland Verra é dla minunga che chësta inrescida é de gran ütl por „trá le fi tl ciamp dl plurilinguism tla scolina y por se orienté danü do plü co 10 agn de ativités plurilinguales“. Ara se trata de svilupé inant le sistem aladô dles ultimes conoscënzes ch'i un sön chësc ciamp y le avëi na documentaziun sön na basa de na inrescida odüda da defora dëida inant, insciö Verra.

N valgügn di resultac plü importanc dl’inrescida é che i mituns y les mitans dles scolines reconësc l’ambiënt plurilingual y é cosciënc de sües competënzes linguistiches. I resultac á ince na conferma che la maiú pert di mituns é bugn da capí le significat de n valgönes parores y de tesć te düc trëi i lingac. Implü é i mituns bugn, aladô dl stüde, da adoré te na manira naturala i lingac. N ater resultat dl’inrescida desmostra che le plurilinguism vëgn apriijé da düc chi che fej pert dl prozes dl imparé i lingac, dai maestri, ai mituns cina ales families interessades.

Por l’inrescida él gnü chirí fora i mituns y les mitans cun 5 agn de döes scolines, öna por valada cun n contest plütosc valif y cun le medemo numer de partezipantes y partezipanc. L’analisa reverda ma le ciamp dles competënzes linguistiches dl ascuté sö y dl intëne. „Dlungia n'analisa dla comprenjiun di lingac da pert di mituns él gnü integré tl’inrescida sides i geniturs co ince les colaboradësses pedagogiches por avëi insciö n cheder complessif dla situaziun“, spliga la coordinadëssa dl proiet Rosa Maria Mussner.

Tl mëis de otober 2015 á la scolina ladina albü la ocajiun da se presenté tl cërtl de n convëgn internazional tla Université da Trënt y de na formaziun spezialisada a Desproch. Te relaziuns y workshops á la ispeturia Edith Ploner y la coordinadëssa Ingrid Mussner albü la poscibilité da porté dant le conzet, la metodologia y les ativités cun le material didatich che alda lapró. Le publich cualifiché presënt á albü de gran parores de lalt sides por le sistem co por le material didatich elaboré sot ala direziun de Inovaziun & Consulënza y dales educadësses ladines instësses. Tröpes é vigni ann les delegaziuns da defora che vëgn a vijité les scolines ladines che porta inant 3 lingac dai 3 agn insö. Chësc rapresentëia na rarité a livel internazional. La inrescida che desmostra les competënzes rezetives y de comprenjiun di mituns ti dá rajun al sistem ladin. 

rc

Galaria dales fotografies