Simulaziun dl ejam de ladin tles scores altes ladines

L’Intendënza scolastica ladina y l’Ufize provinzial por i ejams de bi- y trilinguism ti á pité a studënc y studëntes dles scores altes ladines la poscibilité da se arjigné ca al ejam de ladin.

Por che i studënc y les studëntes interessá al ejam de trilinguism pois se arjigné ca indortöra, á l’Intendënza scolastica ladina, en colaboraziun cun l’Ufize provinzial por i ejams de bi- y trilinguism, organisé na proa simulada dl ejam de ladin: ai 11 de aurí tles Scores Altes La Ila, y ai 16 de aurí tles scores altes da Urtijëi.

L’assessur provinzial por la Formaziun y Cultura ladina, Daniel Alfreider, vëiga la scomenciadia dër de bun edl: “L’ejam de trlinguism garantësc nosc dërt da adoré le lingaz dla uma, y al raprejentëia na fondamënta de nosta Autonomia. Orun ti pité a nüsc jogn y a nostes jones la poscibilité da se preparé por chësc ejam le miú che ara vá”.

Por assigoré na spligaziun tlera y sota dles prozedöres de ejam, él ma gnü lascé pro n numer limité de studënc y studëntes ala simulaziun: 30 studënc y studëntes dl Istitut Tecnich Economich y dl Lizeum d’ert Cademia de Urtijëi, y 22 jogn y jones dles Scores Altes La Ila.

Pro l’ejam de ladin á düc podü se chirí fora le livel che ai orô, danter i liví A2, B1, B2 y C1 che corespogn ales indicaziuns dl cheder europeich por la conescënza di lingac: 5 á chirí fora le livel A2, 2 le livel B1, 18 le livel B2 y 27 le livel C1. Ai podô ince chirí fora le lingaz da chël pié ia: 32 danter sudënc y studëntes á opté da pié ia da n test scrit por talian, y 20 é piá ia da n test por todësch. I resultac dles proes scrites é spo gnüs analisá tratan les proes a usc.

Les proes a usc é piades ia cun na spligaziun monüda dl ejam de bilinguism (talian y todësch), olache i candidac y les candidates á ciafé deplü informaziuns por ci che reverda les iscriziuns, la strotöra dl ejam, i criters de valutaziun y le reconoscimënt dles zertificaziuns.

“Les zertificaziuns linguistiches á aldedaincö na gran valüta söl marcé dl laur y tla aministraziun publica. I jogn y les jones dess porchël gní informá y arjigná aladô” á dit l’intendënta ales scores ladines Edith Ploner.

Dan che la proa a usc metess man, ti él gnü partí fora ai studënc y ales studëntes n sföi cun deplü domandes, cun argomënc che podess spo i daidé tratan l’ejam. La comisciun (cun sü 5 mëmbri) metüda adöm por chëstes simulaziuns é gnüda nominada dal Ufize por i ejams de bi- y trilinguism. L’insegnanta Magdalena Miribung, che ti insëgna ladin ai studënc y ales studëntes da La Ila, á dit chëstes parores: “Por me á la simulaziun na gran valüta; i á podü me rënd cunt a ci che la comisciun ti dá importanza, y cai che ai é i criters de valutaziun. A chësta moda podarái arjigné ca ciamó damí mi studënc y mies studëntes al ejam de ladin”.

Ince n per de candidac á podü dí süa minunga: “Tres chësta simulaziun podunse se arjigné ca por la dërta proa: la comisciun se á dé de bugn consëis por mioré”. Y: “Cossa dër ütla. I sá ci che me aspeta y pó me arjigné ca da ciasa. Bun, che ai se dijô i fai, spo pói imparé”.

L’insegnant de ladin tl ITE da Urtijëi, David Lardschneider, ti reconësc ala simulaziun dl ejam de ladin “na buna poscibilité che i jogn y les jones á da se fá na idea realistica dl dër ejam de trilinguism”.

Le de do la simulaziun, ti él gnü partí fora ai candidac y ales candidates n chestionar digital, tres chël che al gnê damané n feedback anonim. Söla basa dles respostes podará l’Intendënza ladina y l’Ufize por i ejams de bi- y trilinguism mioré ciamó n iade l’organisaziun dles simulaziuns tl dagní.

L’obietf é chël da podëi ti pité na te sort de simulaziun a döta la popolaziun dles valades ladines.


Clican chiló röiun ala verjiun originala dl comunicat stampa por visualisé imajes, documënc o video che taca lapró

red/mac