Ciamp general

Le Raiun Sorvisc legal surantol la rapresentanza dan signoria di dërc y interesc dla Provinzia, dles aziëndes provinziales y di ënc provinziai, sciöche ince de sü organs, ince por les stritaries che reverda düc i ciamps che ne n’é nia de competënza dl raiun Sorvisc contrac o dl Raiun Sorvisc legal por le teritore.
Tla maiú pert di caji é l’Aministraziun provinziala la pert acusada y ma dainré plürera instëssa zacai.
Pro les chestiuns de strit dan le Tribunal aministratif dla Regiun Trentin-Südtirol – Seziun Autonoma por la Provinzia de Balsan – y dan le Consëi de Stat, nen vára dantadöt de recursc cuntra mosöres aministratives dla Provinzia y di ënc nominá dessura.
Les prozedöres metüdes a jí dala iurisdiziun aministrativa reverda düc i ciamps dl’aministraziun publica sciöche por ej. le conferimënt de rajuns de concurs, l’ativité comerziala, la hotelaria, le sostëgn dl’economia, le frabiché alisiré, l’espropriaziun, l’aministraziun dl patrimone, les revijiuns y les sospenüdes de patents, i recursc cuntra resultac scolastics, i recursc cuntra concursc por i posć publics, i recursc cuntra conzesciuns che reverda les eghes y i.i.
Por ci che reverda les prozedöres de iurisdiziun zivila nen vára dantadöt de plüres de refata dl dann (responsabilité da tigní les strades, mantignimënt de frabiches y inciaries da frabiché, plüres de contrac y indenisaziuns de espropriaziun, responsabilité dles scores por dagns de scolars, prozesc de laur y i.i.), sciöche por prozedöres de contradiziun cuntra les sanziuns aministratives.
L’ativité prozessuala d’avocat ne se mostra nia ma tla redaziun di scric de defenjiun de terzi cuntra la Provinzia y i ënc nominá dessura, dles plüres o di recursc, o scric de plüra o de recurs, portá dant dala Provinzia cuntra terzi.
Pro chisc alda ince la partezipaziun ales tratatives dan signoria, la nominaziun de esperc de pert y le sostëgn spezialistich da pert de avocac esterns sce al va debojëgn. L’Avocatöra se crüzia ince da informé tresfora les repartiziuns atocades dala chestiun de strit, y da dé consulënza sön la utilité de aspiré ala prozedöra d’apel, sciöche ince al apajamënt extraiudizial dles chestiuns de strit, che dess se porté pro tratan la prozedöra.
Tl secundo caje vëgnel lauré fora la conclujiun dl contrat de comparaziun sciöche fat fora cun la pert decuntra, do avëi ciafé l’arat positif dla repartiziun en chestiun y l’autorisaziun dla Junta provinziala.
Do che la comparaziun é gnüda stlüta jö, ciaron de süa atuaziun y che la pert decuntra se tëgnes a ci che é gnü fat fora y le portes a fin.