De burtes situaziuns, crises y conflic

Esperiënzes de vita particolares

Al é situaziuns personales particolares, normalmënter temporanes, che porta pro a vire momënc de dificolté: la separaziun di geniturs, na familia nöia, messëi se destaché, caji de mort y d'ater.

De burtes situaziuns y crises

Al pó capité momënc olache an ne se stá nia saurí che pó se manifesté cun comportamënc agressifs, desturbs dl aprendimënt (problems da imparé), comportamënc de refodanza y/o de fobia dla scora (prigo dl arbandon scolastich), isolamënt, sensaziun da gní stlüc fora dal grup y i.i.

Bulism y mobbing

Les rajuns de malsegurëza che porta ala crisa pó ester tröpes, danter chëstes él comportamënc de ofenüdes y de violënza fisica y psichica da pert de compagns. La situaziun mëss gní analisada y les soluziuns mëss gní chirides deboriada.

Relaziun scora-familia

La comunicaziun danter la familia y le personal insegnant dla scora pó ester datrai ria. Al pó nasce incomprenjiuns por rajuns banales, o al pó ester punc d'odüda desvalis sön i temesc fondamentai dl’educaziun, che provochëia stritaries y situaziuns de malsegurëza da öna na pert y dal’atra. Te chisc caji aconsiunse da damané do nosta mediaziun por gestí les situaziuns de conflit che n'öga a degügn.

Ci pón pa fá canche an ne se vëgn nia danter colegs?

Le monn dla scora é comples y les dinamiches desvalies pó cherié dificoltés de relaziun ince danter i gragn. Datrai vál debojëgn de n sostëgn estern por capí la prospetiva di atri, s’un gní fora de situaziuns de conflit y ciafé soluziuns por düc. Le Sorvisc sostëgn y ti pita consulënza y suravijiun al personal dirigënt, insegnant y pedagogich.