Atualità

De dl'autonomia: Ejëmpl europeich de soluziun pazifica y de convivënza

De dl'autonomia incö ai 5 de setëmber en presënza de Kompatscher, Fischer, Prodi, Durnwalder y tröc ghesć d'onur. Autonomia sciöche ejëmp de soluziun pazifica a conflic de dorada lungia.

La Junta provinziala, le Consëi provinzial, le Comun da Balsan y tröc ghesc – danter chisc le presidënt dla Comisciun EU y premier talian da denant Romano Prodi y le presidënt dla Republica d’Austria da denant Heinz Fischer – á tut pert incö ai 5 de setëmber al De dl’Autonomia sön plaza Silvius Magnago a Balsan. Ala manifestaziun al ince tut pert i presidënc dl Südtirol, Tirol y Trentin, Arno Kompatscher, Günther Platter y Maurizio Fugatti, sciöche ince la presidënt dl Consëi provinzial Rita Mattei, le presidënt da denant Luis Durnwalder, vizepresidënt ladin Daniel Alfreider y l’assessur da denant Hugo Valentin. Les tematiches prinzipales é stades le svilup dl’autonomia dl Südtirol, süa storia, le tëmp presënt y le dagní. Al á baié sides porsones che á dé forma al’autonomia mo ince rapresentanc dla jonëza. 

Kompatscher: "Laur de colaboraziun de tröpes y tröc"

Le presidënt dla Provinzia Arno Kompatscher á sotligné: "L'autonomia dl Südtirol é le resultat de laur de colaboraziun de tröpes y tröc." Kompatscher á recordé en particolar le rode di ghesc d'onur, ince por sü miric por le svilup dl'autonomia. Un de chisc é le presidënt dla Provinzia da denant Luis Durnwalder. "Sce Magnago á fat sö la ciasa dl'autonomia, Durnwalder l' á aredada, ampliada y miorada", á dit Kompatscher. Zënza l'Austria ne fossel degöna autonomia, á dit Kompatscher recordan la buna colaboraziun cun le ghest d'onur Heinz Fischer che á porté a tröc früc. Por podëi arjunje la situaziun atuala él ince sté debojëgn dl Stat talian, á recordé Kompatscher che á rengrazié le presidënt da denant  y premier talian da denant Romano Prodi. 

Prodi y Fischer: Autonomia sciöche ejëmpl de soluziun pazifica a conflic complicá

Le presidënt Kompatscher á recordé che sot ai governs de Prodi él gnü aprové indöt 14 normes d’atuaziun cun provedimënc importanc che reverda la scora, les strades, l’energia, le proporz, la rëi dles ferates y i ofizi dla posta. Te so intervënt él Prodi che á baié dl’autonomia dl Südtirol sciöche de n “esperiënza lungia, complicada mo ejemplara. Incö él l’autonomia che vëgn odüda sciöche n ejëmpl. Les autonomies y i problems politics complicá mëss gní curá tresfora y i savun che la manutenziun dl’autonomia é importanta y che ara é coliada vigni de a problems. Mo l’esperiënza nes á mostré che i problems pó rové a de bunes soluziuns”, á dit Prodi. 

Le presidënt da denant austriach Heinz Fischer á sotligné che „l’autonomia é na soluziun pazifica y de dorada lungia do n percurs lunch y de dificolté.” Fischer á recordé che le percurs é sté plëgn de dificoltés y de conflic danter l’Austria y la Talia. “La tematica dl Südtirol é stada por tröc agn de impedimënt y á porté a n clima problemtaich. Ma cun l’apajamënt y l’atuaziun dl Pachet dl Südtirol tl ann 1992 án podü stlü jö la chestiun de conflit”, á dit Fischer.  

Aladô de Fischer ne él atualmënter de plü problems t’Europa che ne á ciafé degöna soluziun, mo che é cinamai plü gragn: “Porchël él l’ejëmpl dl Südtirol ciamó plü important sciöche model por rové a soluziuns de gragn problems che porta para de gran emoziuns. Al nes desmostra tan important che al é da lauré te na manira cun paziënza, lealté y te na manira concreta”, insciö Fischer.  

Felix Nagler y Hugo Valentin: intervënc por le grup linguistich ladin

L’importanza de Silvius Magnago por le grup linguistich ladin é stada tl zënter dl discurs dl assessur y aconsiadú provinzial da denant Hugo Valentin. “Le laur de Silvius Magnago é jü a bëgn dles ladines y di ladins, dantadöt ince te seturs che reverda la vita da vigni de. Por nos é le messaje de Silvius Magnago de gran importanza, che an mëss orëi porté inant instësc les chestiuns, sce an ó rové a contlujiun”. Valentin á ince recordé che an vëiga le gran valur dl’autonomia sce an conscidrëia les desfarënzies danter i ladins che vir tl Südtirol, tl Trentin y tl Venet.  

Por le grup linguistich ladin al baié ince le vizepresidënt dla Consulta dla jonëza ladina Felix Nagler da La Val. “L’autonomia nes garantësc la poscibilité da mët da jí mosöres de proteziun y promoziun dla scora, dl lingaz y dla cultura ladina. Implü oressi ince sotrissé l’importanza dla rapresentaziun basada sön le proporz, che nes dá garanties de rapresentanza te de plü seturs importanc”, á dit Nagler.  

Contest storich: l’Acordanza de Paris 

Ai 5 de setëmber dl 2021 vëgnel festejé le 75ejimo aniversar dla firma sön l’Acordanza de Paris. Cun chësta acordanza él sté le minister dla Talia Alcide De Gasperi y le minister dl’Austria Karl Gruber che á cherié la fondamënta por l’autonomia dl Südtirol cun l’Acordanza De Gasperi – Gruber. Porchël vëgnel festejé vigni ann ai 5 de setëmber le de dl’autonomia. Öna dles figöres prinzipales dl’autonomia dl Südtirol é Silvius Magnago. En so onur él ince la plaza dan les sëntes dl Consëi y la Junta provinziala che á so inom. Les informaziun sön le De dl’Autonomia é desponibles ince sön internet sön: http://www.provinzia.bz.it/de-autonomia/default.asp


Clican chiló röiun ala verjiun originala dl comunicat stampa por visualisé imajes, documënc o video che taca lapró

USP/san/sf/ma/tl/rc