Atualità

Coronavirus, da incö domisdé en forza la lege nöia sön la fasa dui

Aprovada de nöt la lege provinziala nöia che stabilësc autonomamënter i tëmps y modi dla fasa 2. La normativa nöia jará en forza da atira.

Tles botëghes sará él l'oblianza da adoré les mascores (Foto ASP/Ivo Corrà)

Le Consëi provinzial á aprové de nöt cun 28 sce, 6 usc blances y öna na usc decuntra la lege che stabilësc les mosöres de limitaziun dl contaje dl Coronavirus y “la daurida vare por vare dles libertés de movimënt dles zitadines y di zitadins, dles ativités economiches y dles relaziuns soziales”. Le dessëgn de lege é gnü aprové l'edema da denant dala Junta provinziala. Do che la pröma fasa é gnüda atuada te na manira unitara sön döt le teritore statal, “él sëgn la Provinzia che ó afronté la secunda fasa s'anuzan de nosza autonomia”, á sotligné le presidënt dla Provinzia Arno Kompatscher. “Tl zënter dla lege él la segurëza y la portignënza ala comunité. Chësta fasa de daurida podará ma funzioné sce düc se tëgn ales regoles. I confidun tla disciplina y tl sëns de responsabilité di zitadins”, á ajunté Kompatscher.

Segurëza y responsabilité

Le svilup dl'epidemia, che tl Südtirol á porté le indesc de contaje R0 sot al 1, é sté aladô dl presidënt Kompatscher la condiziun nezesciara por stabilí regoles autonomes por la reativaziun dles ativités tl Südtirol #ipiunindôiaSüdtirol. Regoles nöies che vá debojëgn sides por les families co por les impreses, „n setur che á albü de gran conseguënzes cun le Lockdown y che i ne podun nia sotvaluté”. Les conseguënzes de chësta crisa sará dessigü plü granes che chëres dla crisa finanziara dl 2008. Al é insciö fondamental da consintí indô da pié ia cun la vita soziala y economica te “condiziuns sigüdes”. “Do che Roma ne á nia por edemes ascuté sö nostes ghiranzes por na conscidraziun desfarënta dles mosöres, unse tut la dezijiun da jí dl vers de na lege provinziala autonoma”, á ajunté Kompatscher. Do la publicaziun tl boletin ofizial dla Regiun, che sozederá plüdessigü incö domisdé, jará la lege nöia atira en forza.

Nöia lege en forza da incö domisdé

Le svilup dl'epidemia prevëiga la liberté de movimënt sön döt le teritore regional zënza autozertificaziuns. Cun le momënt che la lege jará en forza él preodü la reativaziun dles ativités economiches y la daurida dles ativités de comerz,les produziuns industriales y artejanales. Cun la data de ai 11 de ma podarál daurí “les ativités che reverda i sorvisc ala porsona, sciöche i frisers”, y ince i sorvisc de restoraziun y de soministraziun de alimënc y boandes (por ejëmpl bars, pub, ostaries), tres tl respet dles normes de segurëza. Da chëra data podará ince scomencé indô les ativités ti museums y tles istituziuns culturales, les biblioteches y i zëntri de jonëza. Dal 18 de ma podará mët indô man i sorvisc de assistënza ai mituns sot ai 3 agn, naturalmënter respetan les normes de segurëza. Dai 25 de ma inant é programada la daurida dles stotöres de rezeziun presëntes sön döt le teritore provinzial. Les mosöres reverda i seturs te chëra che la Provinzia á competënza aladô dl Statut de Autonomia, indere por ci che reverda i spostamënc tl rest dla Talia, les leziuns scolastiches y dles Universités, les manifestaziuns sportives vél les normatives statales.

La lege contëgn indöt 4 articui y indöt 50 plates. Ara contëgn les normes generales a chëres che düc messará se tigní dantadöt tl setur dles ativités economiches y i protocoi de segurëza concordá cun les perts interessades. Dessot les mosöres plü importantes.

I spostamënc di zitadins

Tla lege nöia él gnü inserí por ci che reverda i spostamënc tl teritore dla Provinzia de Balsan la proibiziun de “abinades/assembramenti”, l'oblianza da se destanzié danter les porsones y che al mëss gní adoré da pert di adulc y di mituns tla eté scolara proteziuns dles vies de respiraziun te düc i caji te chi che an incunta d'atres porsones, ince tratan spazirades y söi marciapisc y tres te posć daite. I spostamënc al intern dl teritore provinzial é lëdi, indere i spostamënc te atres regiuns é ma consintis por gaujes de laur, sanité, urgënza y dötes les atres gaujes preodüdes dala lege. A na destanza de demanco de dui metri él de oblianza l'adoranza de mascores y ince cun les mascores él da tigní na destanza de almanco un n meter. N consëi important é ince da se lavé dër gonot les mans y da porté para dejinfetanc por les mans.

Ativités sportives alaleria

Les ativités sportives é poscibles alaleria respetan la destanza de almanco trëi metri da d'atres porsones. Al é ametüdes les ativités alaleria che ne prevëiga nia sport de scuadres y al é proibí da adoré locai da se mudé y dusces. Sce an ne pó nia respeté la destanza de trëi metri canche an fej sport spo él da adoré les mascores.

Manifestaziuns publiches

Les manifestaziuns publiches é proibides. Le presidënt dla Provinzia pó autorisé evënc singui sce ai ne prevëiga nia contac danter i partezipanc sciöche por ejëmpl le cinema cun spetadus sentá ti autos. Por ci che reverda les manifestaziuns religiones sciöche les mësses fajará le presidënt na ordinanza spezifica.

Assistënza por i plü pici dai 18 de ma inant

L’assistënza tles ciases di pici o pro les Tagesmütter pó pié ia, te na maniera progressiva, dai 18 de ma inant, ince sce les condiziuns sará atramënter y plü rigoroses. Chësc vel ince por i proiec de assistënza da d’isté y por i grups de jüch, i Elkis y les atres formes d’assistënza sostignides dala man publica che gnará realisades chësc ann. N mudamënt important é rapresenté dala smendrida di grups. Tl caje di mituns sot ai 6 agn, podará chisc ester de n mascim de 4 mituns, sura i 6 agn podarai ester de 6 mituns. La composiziun di grups messará resté costanta y an messará evité i contac danter i grups. Por ci che reverda l’azés a chisc sorvisc, gnarál tut denant i mituns che á geniturs che por laur o por d’atres rajuns ne sciafia nia da ciaré dô i mituns personalmënter. Olache ara jará, messará les ofertes d’assistënza gní fates defora o tres tl medemo post.

Sorvisc d’emergënza tles scolines y tles scores elementares

Le medemes dimensciuns di grups (4 mituns sot ai 6 agn y 6 mituns sura i 6 agn) vel ince por le sorvisc d’emergënza tles scolines y scores elementares, olache al gnará ofrí n’assistënza de mez n de zënza mange. Informaziuns plü menüdes gnará dades proscimamënter cun na delibera aposta dla Junta provinziala. Por i studënc dles scores mesanes y altes vá inant la didatica a destanza. Por ci che reverda i maturanc, pó les scores ofrí na consulënza didatica por grups de al mascim 6 studënc, cun na destanza danter ëi de almanco 2 metri. Les scores profescionales pó indô organisé i practicums preodüs por la cualificaziun profescionala.

Economia

Sura les normes generales che reverda dötes les ativités economiches fora, é preodüdes dala lege ince normes spezifiches che vëgn aplicades ti seturs desfarënc. Dötes les ativités economiches  pó ma pié ia sce al vëgn tigní ite na destanza de segurëza de almanco 2 metri danter les porsones, le personal y i cliënc messará se stopé la bocia y le nes ti contac sot a 2 metri y les normes d’igiena messará gní respetades. Tles arees de entrada y sortida, ti sorvisc igienics y indlunch olache al e poscibl, mëssel gní metü a desposiziun n dejinfetant.

La regola de 1/10

Por evité na densité de porsones massa alta ti locai y tles arees, vëgnel apliché por les ativités economiches la regola de 1/10, olache al vëgn definí le raport danter la spersa y le numer mascim de porsones. I proprietars y i anuzadús dles arees é obliá da garantí la desponibilité de 10 metri cuadrac de spersa por porsona. Chësta é la maniera sora por evité che al sides massa porsones te chëstes arees y por ti garantí a düc da podëi tigní ite la regola dles destanzes. La regola de 1/10 ne vëgn nia aplicada tl setur dla restoraziun.

Botëghes

Cun la lege nöia pó indô daurí dötes les botëghes y les ativités comerziales. Al vëgn scrit dant da se vistí manëces da adoré ma un n iade, dantadöt sce an vënn o cumpra mangiaria. Les arees de cassa mëss gní stlütes jö cun n despositif de proteziun. L’entrada ales botëghes mëss ester graduala. Porchël podará i orars de daurida gní arlungiá cina ales 22. Tutes fora les pices botëghes cina 50 metri cuadrac, él da tigní ite la regola de 1/10. Chësc ó dí che te na botëga pól ester ma un n cliënt vigni 10 metri cuadrac.

Profesciuns dla cura dla porsona

I salons da friser y i salons de belëza pó indô scomencé süa ativité ai 11 de ma. Deache te chisc caji é l'operadú y so cliënt a manco co n meter de destanza un dal ater por n tëmp plü lunch, mëss l'operadú se vistí na maschera FFP2. Chësc despositif vëgn de regola preodü en general te dötes les situaziuns de vijinanza. No le personal, no la clientela ne pó avëi borjú; chësc mëss gní mosoré söl post. Trami mëss adoré manëces da tó un n iade.

Comerz, industria y frabiché

Les ativités produtives vëgn en general bele lasciades pro y ti cantiers vëgnel bele lauré. Ince te chisc caji vëgnel apliché les normes generales dla lege. Aladô dla lege provinziala nöia gnarál desfarenzié tl dagní danter trëi zones: na zona vërda (laur alaleria a na destanza de passa trëi metri danter i lauranc, veicul aziendal cun un n dependënt), na zona ghela (zona en pert curida y ventilada indortöra a almanco un n meter de destanza, veicul aziendal cun plü dependënc) y na zona cöcena (laur daite nia ventilé, al é le sospet che n dependënt s'ais taché le coronavirus). Al é indlunch l'oblianza da se curí la bocia y le nes, ater co nia tla zona vërda. Le datur de laur mëss vigni de ti mosoré le borjú a vigni laurant denanco al mëtes pe te cantier o ti fá confermé che al n'á degun borjú tres n’autodetlaraziun. Implü él oblianzes de dejinfeziun por i lauranc y i sorvisc igienics dl cantier.

Gastronomia

Ai 11 de ma él ince la gastronomia che pó indô daurí. Ti restoranc y ti bars pól ma ite tan de jënt de co che al é posć da se senté. Les mëses mëss ester metüdes a na moda che la destanza danter döes porsones sides de dui metri. Les porsones dla medema familia che vir adöm ne mëss nia se tigní a chësta regola. La destanza pó ince ester mëndra sce al vëgn metü sö despositifs de separaziun adatá danter les porsones por che ara ne vais nia da se taché le virus tres de pices gotes. Ma pro mësa pón se tó jö la proteziun respiratoria. Le personal de sorvisc mëss adoré mascheres dla sort FFP2. An mëss se dejinfeté les mans dan da jí y do che an é jüs te closet.

Strotöres d'alberch

Tl caje de strotöres d'alberch turistiches vëgnel apliché la regola di 1/10 a dötes les perts che vëgn adorades deboriada, madër nia ti salfs di pasć. Al vëgn daurí les nodadoies alaleria, mo les nodadoies daite y les saunes resta stlütes - ater co sce le stabilimënt é na "Covid-Protected-Area", olache al ti vëgn fat le test dl Covid-19 a döt le personal y a döta la clientela. Che che vá a se tó patüc da mangé pro n bufé mëss se curí la bocia y le nes.

Trasporc

Le trasport publich vëgn tresfora adegué ai bojëgns. Por la sconanza dla sanité ti mesi de trasport publics velel les normes d'emergënza istituides a livel nazional. Al ne pó nia gní superé le 60% dla capazité de trasport normala dl veicul. Sön le meso de trasport, sciöche ince canche an sënta sö y vëgn fora mëssel gní respeté la destanza de n meter. I passajiers pó ma adoré i posć conzedüs y ai mëss se curí la bocia y le nes. Sön i mesi n'él nia poscibl da cumpré chertes de iade. Dai  25 de ma  pól indô gní metü a jí i implanc portamunt por rajuns turistiches y sportives. Tles cabines pól ma gní adoré 2/3 dla capazité, ater co sce ara se trata de families. Dai ejams dla patent che vëgn fac tles autoscores mëssel gní respeté la destanza de un n meter y an mëss se curí la bocia y le nes.

Agricoltöra

Sön i terac agricoi y ti urc pól gní lauré tl respet dles mosöres de segurëza. Chësc vel ince por la gestiun di bosć, dla ciacia y dla pëscia, sciöche ince por la cura di tiers da zidlamënt.

Cultura

En lönesc pól indô scomencé la vita culturala. Museums, biblioteches y zëntri dla jonëza pó indô daurí dai 11 de ma inant, aladô dles regoles generales sciöche l'adoranza dla maschera y la destanza de dui metri. Ince les ativités de formaziun permanënta vëgn conscidrades ativités culturales. Chëstes pó ma gní tignides sön apuntamënt y al mëss ti gní mosoré vigni de le borjú al personal cun n termometer a laser y tl scomenciamënt dl'ativité mëss ince les porsones che tol pert se lascé mosoré le borjú.

Monitoraje costant y ordinanzes

La lege prevëiga ince l'istituziun de na comisciun de esperc sciöche organ technich de consultaziun dla Provinzia. La comisciun efetuëia le monitoraje costant dl andamënt dla curva dl contaje da COVID-19 y ti fej propostes de provedimënc al Presidënt dla Proivnzia tl caje che le numer ess da aumenté. Tla lege él ince preodü che le presidënt podará firmé ordinanzes nöies che consintiará da jí tl vers dla normalité sce la curva dl contaje le pormët.

Mosöres tla sanité

Les mosöres por la daurida preodüda dala lega gnará acompagnades da prescriziuns sanitares por evité la defujun dl contaje. L'Aziënda sanitara slariará fora les capazités da fá tesć cun la poscibilité da fá ince tesć sierologics y tesć asvelc por grups de risch. Chëstes mosöres pormët ince da identifiché situaziuns locales da aumënt dl contaje. Ince i sorvisc de sanité gnará renforzá cun la poscibilité da aumenté i posć te terapia intensiva sce al nen foss debojëgn. Cun informaziuns y campagnes aposta se crüziará la Provinzia y l'Aziënda sanitara da ti pité ai zitadins dötes les informaziuns nezesciares por ci che reverda les mosöres de prevenziun.

Le setur sozial s'arjigna ala daurida

La lege provinziala prevëiga la reativaziun de dles ativités di sorvisc soziai. Le plann avisa gnará stabilí da n regolamënt deliberé dala Junta provinziala. Al vëgn ince lauré sön la daurida dles ciases de palsa. Por le momënt ne é les vijites de familiars nia ciamó consintides.

Dötes les informaziuns sön la lege é presentës sön la plata internet #ipiunindôiaSüdtirol www.provinzia.bz.it/ipiunindoia. Por deplü informaziuns cherdé sö le numer vërt 800 751 751

USP/jw/ASP

Galaria dales fotografies