Atualità

Scores stlütes: insegnamënt alternatif - al é gnü analisé i detais

Te sentades speziales á le porsones responsables dla scora y la junta provinziala analisé i aspec dl decret sön la stlüta dles scores y baié di detais.

Scores stlütes: insegnamënt alternatif - al é gnü analisé i detais (Foto: pixabay.com)

„La sconanza dla sanité é al pröm post, porchël messunse ince nos se tigní te chësta situaziun particolara ales mosöres de prevenziun cuntra la defujiun dl Coronavirus (COVID-19) scrites dant da Roma“, é a öna i assessurs por la scora Daniel Alfreider, Philipp Achammer y Giuliano Vettorato. Tl medemo tëmp damani da avëi comprenjiun por les dificoltés che vëgn a se le de por les families stlujon les scores y da sostigní les mosöres por se stravardé dala maratia.

Le decret dl presidënt di ministri che é gnü sotescrit inier, ai 4 de merz impormó do les 10 da sëra, y che contëgn de plü mosöres, é gnü analisé ciamó n iade plü avisa, naota te na sentada dadoman adora dales porsones responsables tl ciamp dla scora y dai assessurs dla scora, y spo dal presidënt dla Provinzia Arno Kompatscher y dala junta provinziala.

Dötes les strotöres por l'infanzia (coes di pici, umes dl de, microstrotöres por l'infanzia), sciöche ince dötes les organisaziun che pîta assistënza por i mituns (zëntri por geniturs y mituns, grups da fá la blëita y d’assistënza domisdé), les scolines, les scores de vigni ordin y degré, i cursc da moaster y l'université romagn stlüc cina ai 15 de merz.

„Tles scores él gnü sospenü l'ativité scolastica, chël ó dí che al ne vëgn nia insigné tles classes. Mo le personal insegnant pó gní inciarié dal personal dirigënt da insigné a destanza y ti dé insciö inant ales scolares y ai scolars, tres canai che é bele danman, compic o da i mëte a desposiziun tl secretariat dla scora, a na moda che ai pois jí a s’ai dô" spliga i assessurs por la scora ladina Daniel Alfreider y l’assessur por la scora todëscia Achammer.  Les scores resta davertes y le personal nia insegnant é dötaurela en sorvisc. Les insegnantes y i insegnanc laora inant sön la planificaziun dla didatica y les colaboradësses pedagogiches i documënc dl svilup dl imparé.

“Dötes les scores ciafará na diretiva che gnará menada fora dales direziuns scolastiches cun düc i detais”, spliga l’assessur Vettorato. Cina ai 15 de merz ne gnarál tigní degügn cursc de formaziun por le personal insegnant. Impó él i insegnanc che pó s’incunté por sentades de programaziun, insciö Vettorato.

Ores tomades fora ne mëss nia gní recuperades da pert di insegnanc.

Ince i sorvisc de acompagnamënt dl’ativité didatica, sciöche la mensa i le trasport scolastich, ne vëgn nia organisá. “La Junta provinziala é tl laur dá lauré fora n pachet cun mosöres straordinares por stlarí ince la pert economica y finanziara por düc i interessá”, á dit l’assessur Alfreider.

Cina ai 15 de merz ne sarál degönes iniziatives sportives scolastiches. Sport en general pó gní fat, mo zënza publich y cun na destanza de almanco n meter da na porsona al’atra. Les palestres resta davertes.

Les jites scolastiches, sciöche ince i iadi de formaziun y i programs de barat di studënc, mëss gní spostades a do i 3 d’aurí.

Festes y bai de maturité, che alda pro les iniziatives didatiches, mëss gní desdic. Por festes de maturité privates mëssel gní tigní en conscidraziun les regoles che vel por les manifestaziuns publiches. I

nce la formaziun te istituziuns de formaziun extrascolastiches mëss gní desdita. Les ciases di studënc ne é nia stlütes. I scolars y les scolares é incö sön le iade a ciasa. Scolars che sojornëia defora dala provinzia pó, sce ai ó, sté tles ciases di studënc.

Les biblioteches publiches resta davertes.

 

USP/rc

Galaria dales fotografies