Mujiga

Mujiga
Jean Daniel Granruaz

La mujiga, sibes chëla populera che chëla tlassica à na gran tradizion tla valedes ladines. Uni paesc à si mujiga: la prima fova chëla de Urtijëi metuda su ala fin dl XVIII secul, l’ultima chëla de Fedom metuda su dl 2006.
Ma uni paesc à nce n si cor de dlieja che à la funzion de abelì la festes.
L prim prufescionist che merita de unì numinà tl ciamp dla mujiga tradiziunela ladina ie Jan Batista Runcher che ie nasciù dl 1714 a San Linert, Badia y che ie mort dl 1753 a Trënt. L à desmustrà si talënt dantaldut a Trënt y a Uniejia ulache l laurova coche urganist y musizist. L à metù adum de plu opres (n valgunes de chëstes ie permò unides publichedes tl XX secul), danter chëstes iel l melodram “Achille in Sciro” prejentà per l prim iede a Uniejia tl 1747.
Plu o manco dl medemo tëmp ie Matie Ploner (1770-1845) organist y musizist tl prim a Ciastel y pona a Persenon. Sciche Runcher nsci à nce Ploner metù ju de plu tòc de mujiga liturgica, che n minova giut ala longia che fossa perdui y che ie permò unic publichei dl 2004.
Per cie che reverda la mujiga populera possen jì zeruch al 19ejim secul. Te chëi tëmps iel unì scrit su la prima cianties y la prima meludies. De gran mpurtanza ie la nrescides fates sun la ciantia populera: l prim stude ie unit fat da Theodor Gartner al scumenciamënt dl 20ejim secul, la segonda da Quellmalz ntëur l 1940. Gartner fova mo jit da cësa a cësa per nuté su la cianties ladines, Quellmalz al incontra fova l prim a registré la cianties poplueres de chëi tëmps sun vëta manietica.
Cun l’istituzion dla scoles de mujiga ti ani ’70 se à la mujiga svilupà te de plu direzions. L se à furmà la prima grupes de mujiga, i prims festival rock ie unì urganisei. Manifestazions de mpurtanza ie Ćiantede cun nos, n cunzert a chël che tulova pert dantaldut sculeies y l Dé dla Ciantia ladina che vën urganisà dal Istitut “Micurà de Rü”y a chël che ie nviei duc i cores dla valedes ladines. Dlongia l’atività musichela di cores se al nce furmà na generazion de ciantautëures y de mujiga rock: Iaco Rigo, Alexander d’Al Plan, Jean Daniel Granruaz, Acajo, i Pëufla y nsci inant. Da lecurdé iel nce n valgun ladins che s’à fat cunëscer dantaldut oradecà y che cun si ert à arjont de gran suzesc: Giorgio Moroder da Urtijëi, l cumponist y dirighënt Eduard Demetz y la ciantarines liriches Milena Rudiferia, Sabina Willeit y Manuela Demetz. Sëuraprò pieta lies sciche Badiamusica y Jëuni de Mujiga de Gherdëina cunzerc de aut livel che porta pro a descedé l nteres musichel tla populazion.