Atualità

Scola ladina: La mujiga y l plurilinguism va drët bën adum

Chësc ie l resultat de n stude prejentà ncuei ai 6 de utober te Sëlva che à analisà l raport danter l’educazion de mujiga y l educazion plurilinguala.

Ass. Mussner, Mussner, Rottonara y Verra cun la publicazion nueva cun i resultac dl proiet pilot (FOTO: USP)

La mujiga sustën l pruzes dl mparé y la juda a svilupé la sensibltà dl viers dla rujenedes: chësta ie una dla contlujions plu mpurtantes dla prejentazion di resultac de n proiet pilot tla scoles ladines unida a se l dé ncuei ai 6 de utober tla scola mesana de Sëlva. L se trata dla publicazion nueva cun i resultac dl proiet pilot da pert dl Servisc per l’educazion de mujiga cun l Servisc per l’evaluazion che reverda l plurilinguism tl repertoire ciantà y tl nseniamënt dl’educazion de mujiga tla scoles elementeres, tla scoles mesanes y tla scoles de mujiga de Gherdëina y dla Val Badia.

Stude inovatif che analisea l raport danter l plurilinguism y la mujiga

N à analisà l’adurvanza dla rujenedes ladin, tudësch, talian y nglëisc, per pudëi fé n valguna reflescions per l daunì sun l sviliup linguistich, l repertoire ciantà y sun la valorisazion dla cualiteies che ie bele dan man.

"La mpurtanza de nrescì tresora la cualità dl nseniamënt te nosta scoles ie fundamentel y de gran valuta. Chësc stude ie scialdi inovatif ajache l analisea l raport danter l plurilinguism y la mujiga", dij l assessëur per la scola ladina Florian Mussner. Chësc resultat ie n’ autra conferma che l percurs dla scola paritetica ie n percurs de suzes che tol ite ciamps plu desvalives sciche la mujiga, materies scientifiches, letereres y truep d’ auter, nscila Mussner. "Chësc stude nes mostra tan mpurtant che l cianté ie per mantení n lingaz de mendranza y per sustenì l plurilinguism. L sará debujën de se fé pensieres co garantí chisc fins, aldò dla resultanzes de chësta nrescida", dij l ntendënt Roland Verra.

Cianté te de plu rujenedes ie de aiut per mparé plu saurì

Sce n ti dà na udleda plu sota ala respostes dl stüde possen udëi n cheder cumplessif drët rich che auza ora la cualiteies dl nseniamënt de mujiga, ma a lum vëniel ënghe i debujëns dla scoles, dantaldut de material didatich, for per l repertoire ciantà plurilinguistich, per ladin, tudësch, talian y nglëisc, ma tl medemo tëmp nce te de plu rujenedes.  A lum iel riesc unì che cianté te de plu rujenedes ie de gran aiut per mparé plu saurì y per mparé miec, l porta inant la legrëza per la rujeneda y per la mujiga, l nteres per scuté su y la mutivazion per nrescì deplù. Coche n à bel plu suvënz audì, à la respostes cunfermà che la mujiga sustën l pruzes dl mparé, la juda a svilupé la sensibltà dl viers di lingac. "I resultac à auzà ora i aspec de gran mpurtanza dl model paritetich ladin, lià a si particulariteies y a si cuntest scolastich plurilinguistich, si gran mpëni de educazion, de furmazion y de istruzion y de valorisé l lëur furmatif y educatif che vën pità te uni scola", spliga la doi organisadësses dl’evaluazion Susy Rottonara y Rosa Maria Mussner.

27 indicadëures de cualità

Do la prejentazion dl proiet pilot cun evaluazion dl plurilinguism tl repertore cianté y tl nseniamënt dl’educazion de mujiga da pert dl ntendënt dla scoles y dla scolines ladines, Roland Verra, che à dat la gran sburdla a pië via, ai ispetëures, a diretëures dla scoles elementeres y  mesanes  y ai diretëures dla scoles de mujiga de Gherdëina y dla Val Badia y sun la basa dla Cunvenzion njunteda ala Delibra dla Jonta Provinziela Nr. 1555 di 22/10/2012 iel unì laurà ora indicadëures de cualità per auzé ora i debujëns linguistics, i lingac adurvei, la situazion atuela dl’educazion de mujiga y per analisé plu sot l plurilinguism tl repertoire dl cianté. 

Uni nseniant de mujiga dla scoles elementeres, dla scoles mesanes y dla scoles de mujiga de Gherdëina y dla Val Badia à pudù pië do l formuler IQES online, che ti à dat la puscibltà de tò pusizion sun 27 indicadëures de cualità laurei ora a puntin dala respunsabla dl Servisc per l’educazion de mujiga y per la promozion dl plurilinguism Susy Rottonara cun la respunsabla dl Servisc per l’evaluazion da dedora dla scoles y dla scolines ladines Rosa Maria Mussner.

Uniun à pudù respuender tres computer clican tl formuler sun ”l curespuend, l curespuend belau dl dut, l ne curespuend nia dl dut y l ne curespuend nia” y sun l’ultima plata njunté prupostes y minonghes persuneles.

USP

Galaria dales fotografies