Atualità

Intlujiun, promoziun di talënc y svilup costant: Ann de scora 2016/17

I assessurs Tommasini, Mussner y Achammer á ilustré incö adöm cun i intendënc Verra, Minnei y Höllrigl les valutaziuns finales dl ann de scora 2016/17.

Presentaziun di resultac dla fin dl ann scolastich (d.m.c.): Achammer, Höllrigl, Tommasini, Minnei, Mussner y Verra (Foto: USP/Di Quirico

La conferënza stampa tradizionala de fin dl ann de scora ne é insciö nia ma n’ocajiun da fá n ressüme di dac finai dl ann de scora di trëi Departimënc scolastics, mo ince da sotligné l’importanza de döt le sistem scolastich por la sozieté y por la formaziun dla jonëza. Insciö á le vizepresidënt Christian Tommasini sotligné che “les istituziuns scolastiches é la basa de formaziun di zitadins da indoman, ares á le compit delicat da formé i jogn y i arjigné ca por na sozieté plurilinguala”. Le sistem scolastich funzionëia bun, tl dagní sarál tres de plü tl zënter dla scora le plurilinguism y le binom scora – laur, insciö Tommasini. L’assessur por la scora ladina Florian Mussner á recordé che “ince chësc ann él gnü a se le dé tröpes mudaziuns che é gnüdes rezepides bun dala scora ladina, che é na scora plurilinguala y daverta ales atres rujenedes, cun tl zënter l’insegnamënt dl ladin”. Aldedaincö, recorda Mussner, él fondamental da avëi scores atives che é davertes ai prozesc de intlujiun y integraziun por ester na basa de dialogh danter de plü realtés culturales, insciö Mussner che á rengrazié adöm cun i assessurs Tommasini y Achammer düc i responsabls dl monn dla scora, dai intendënc, ai direturs y insegnanc por le gran laur fat cun suzes tratan l’ann de scora apëna rové. Cater é stá i punc prinzipai de descriziun dl ann scolastich por l’assessur por la scora todëscia Philipp Achammer: la formaziun personala, le scomabatimënt dl arbandon scolastich, la diminuziun dla desvalivanza soziala di scolars y la promoziun di talënc. “Chestiuns fondamentales, olache nostes scores é arjignades ca bun, mo che porvará ciamó da se mioré”, dij Achammer.

Do les detlaraziuns di assessurs éson spo passá ala presentaziun di dac. “Por ci che reverda la scora ladina él variaziuns minimes en confrunt cun i atri agn” á dit l’intendënt ladin Roland Verra. Ales scolines él stá scric ite 674 mitans y mituns, 3 demanco co l’ann da denant, tles scores él stá scric ite 2.490 scolares y scolars, indöt 40 demanco co l’ann scolastich 2015/16. 226 scolares y scolars á fat l’ejam dla terza mesana, öna na scolara ne é nia gnüda ametüda ala proa. De chisc él 24 che á ciafé la nota sis (10,62%), 43 la nota set (19,03%), 70 la nota ot (30,97%), 62 la nota nü (27,43%), 14 la nota diesc (6,19%) y 13 la nota diesc cun laldes (5,75%).

Por ci che reverda i ejams de maduranza él 81 scolars che é passá, 2 candidac ne é nia gnüs ametüs al’Ejam de Stat. Un n studënt á ciafé 60 punc (1,2%), 16 studënc á ciafé dai 61 ai 70 punc (19,7%), 31 studënc á ciafé dai 71 ai 80 punc (38,27%), 25 studënc á ciafé dai 81 ai 90 punc (30,86%), 6 studënc dai 91 ai 99 punc (7,41%) y 2 studënc á ciafé 100 punc (2,47%).

Tles scores elementares dles valades ladines él passé le 99,84 % di 1218 scolars scric ite ala proscima tlassa, tles scores mesanes él gnü ametü le 98,32% di 716 scolars scric ite ala proscima tlassa o al ejam contlusif y tles scores altes él passé indöt le 81,83% di 556 scolars scric ite tl ann scolastich 2016/17 ala proscima tlassa o al ejam de maduranza. Indöt él gnü a se le dé ma de piceres variaziuns en confrunt ai agn passá por ci che reverda les iscriziuns y evaluaziuns. 

 

USP

Galaria dales fotografies