Atualità

Fin dl ann de scora y scomenciamënt di Ejams de Stat

Por i scolars dla terza mesana y dla cuinta dles scores altes mëtel sëgn man la fasa di ejams de Stat. Por düc i atri él les vacanzes dan porta.

Cun incö jöbia ai 15 de jügn ál metü man por i scolars dla terza classa dles scores mesanes i ejams de Stat cun la Prova Nazionala Invalsi. Indöt él gnü ametüs al Ejam de Stat de contlujiun dl percurs scolastich dla scora mesana tl Südtirol 5675 scolares y scolars (tles localités ladines indöt 226 candidac, 4073 tles scores todësces y 1376 tles scores talianes). I ejams de Stat dles scores altes mët man ai 21 de jügn cun la pröma proa scrita. Chësc ann él gnü ametü tl Südtirol al ejam de maduranza indöt 4030 candidates y candidac (tles scores altes ladines 84 candiac, tles scores todësces 2901, te chëres talianes 1045). Pro la pröma proa scrita podará i candidac dles scores ladines chirí fora sce ai ó scrí le tema por talian o por todësch. La secunda proa scrita reverda na materia caraterisanta de chëra scora y á le fin da valuté les conoscënzes speziches dl studënt. La terza proa scrita é partida sö te döes pertes y te dui dis. L’ejam de Stat se stlüj jö cun la proa a usc che tól ite dötes les materies de chël ann de scora.

Por dötes les atres mitans y mituns dla scolina y scolars y scolares dles scores elementares, mesanes y altes se röia l’ann de scora alplü tert la proscima edema. “I oressun anuzé la fin dl ann scolastich dles scores y dles scolines por rengrazié te na manira particolara dötes les educadësses, maestres y maestri por so gran impëgn y laur tl setur dla formaziun”, dij i assessurs por la formaziun Christian Tommasini, Florian Mussner y Philipp Achammer. Ince chësc ann á döt le personal didatich arichí le percurs formatif di scolars y studënc cun n capitul nu i acompagnan sön le tru dla vita y dla formaziun personala, insciö i assessurs. Ince i intendënc dles scores ladina, todëscia y taliana, Roland Verra, Peter Höllrigl y Christian Tommasini rengrazia pro la fin dl ann de scora düc i suranstanc, i colaboradus por l’integraziun y la pedagogia sciöche ince a düc chi che laora ti secretariac y a chi che laora en general por le bun funzionamënt de nosc sistem scolastich. Da pert de düc ti vá mituns y ai scolars les mius aodanzes por n’isté plëgn de sodesfaziuns.

 Tles scolines ladines él sté scric ite por l’ann de scolina 2016/17 indöt 674 mitans y mituns. Tles scores elementares, mesanes y altes che fej pert dl Departimënt Educaziun y Cultura ladina él sté indöt 2480 scolars scric ite. Tles scolines todësces él sté scric ite tratan le 2016/17 indöt 12.240 mitans y mituns, tles scores elementares, mesanes y altes dl Departimënt Educaziun todëscia indöt 45.513 studënc, tles scores profescionales 8.244 y tles scores dl’agricoltöra y dl’economia agrara 1008 studënc. 

USP