Atualità

Testimoni por la Pesc: iade dla memoria a Auschwitz

170 jogn südtirolej é sön le tru cun jogn dl Tirol y Trentin por ji a vijité posć dla memoria tla Polonia tres le proiet „Promemoria_Auschwitz“.

170 jogn südtirolej é sön le tru cun jogn dl Tirol y Trentin por ji a vijité posc dla memoria tla Polonia tres le proiet „Promemoria_Auschwitz“ - (Foto: Ingo Dejaco)

„Promemoria_Auschwitz: iade dlles recordanzes - il viaggio della memoria – die Reise der Erinnerung“: chësc é le titul dl iade dles recordanzes che porta ince chësc ann indô 170 jogn dai 17 ai 25 agn dl Südtirol, zirca 200 jogn dl Trentin y 30 jogn dal Tirol dl Nord cina tla Polonia por recordé i avenimënc tragics sozedüs tratan la perioda dla Secunda Vera Mondiala t'Europa.

I assessurs Florian Mussner y Philipp Achammer á saludé incö, ai 2 de forá, i partezipanc südtirolej tla Ciasa dla Cultura a Balsan che s'incuntará cun  jogn y jones ince da d'atres Regiuns dla Talia y dl'Euregio por jí deboriada sön le iade dles recordanzes. Le program prevëiga vijites ala fujina de Oskar Schindler y ai ciamps dla mort de Auschwitz y Birkenau.

En rapresentanza dl vizepresidënt dla Junta provinziala Christian Tommasini á Michele Dalla Serra (suranstant DEINA AltoAdige_Südtirol) sotligné che „le iade dles recordanzes é important por ne desmentié nia i avenimënc tragics dla storia y da i afronté cun n edl critich por renforzé i valurs dla liberté, dl’acoliënza, dla toleranza y dla democrazia“. Dalla Serra á ince recordé che chësc é un di proiec plü importanc dla Provinzia por ci che reverda percursc de recordanzes por dé n contribut ala creaziun de na sozieté daverta y cosciënta.

„Les esperiënzes personales é dër importantes por la cultura dl recordé de nüsc jogn, dantadöt por sotligné che l’arjunta dla pesc ne é nia na cossa da vigni de, che la democrazia y i raporc d’amizizia cun i atri grups de rujeneda y cun i atri Stac é fondamentai por na convivënza viüda te na manira pazifica“, dij l’assessur por la cultura ladina Florian Mussner che á orü ince ti lascé n pinsier particolar de Mahatma Gandhi a düc i jogn che piará ia por le iade y che pó gní traslaté tl ladin cun „Sides tö le cambiamënt che te dejidrëies por chësc monn“.

L’assessur Philipp Achammer á recordé che le iade é important dantadöt, „deache i sarëis os jogn che messarëis porté inant les recordanzes dl passé, dantadöt por les proscimes generaziuns, canche i testimoni dles crueltés tan tragiches ne sará nia plü en vita por podëi raporté te na manira direta.“ Y, de conseguënza, insciö Achammer „vëgnel ince a se le dé la responsabilité da dí de nou ai mürs, che vëgn costruis ince aldedaincö y da dí de nou ala marginalisaziun, por che les tragedies dla storia ne suzedes mai plü tl dagní.“ L’assessur á insciö rengrazié i partezipanc por süa desponibilité da fá le iade.

Denant co pié ia á i jogn tut pert a de plü incuntades de formaziun, te chëres che al é gnü aprofondí les tematiches che reverda la Shoah y i sistems de totalitarism ince te plü laboratori de preparaziun storica y te n’incuntada cun la Comunité ebraica da Maran y tl zënter de documentaziun a Balsan. Ala contlujiun dl iade él ince preodü momënc de reflesciun y de discusciun sön les espriënzes fates. Dl’organisaziun de chësc proiet de formaziun se crüzia les organisaziuns joniles „Arbeitsgemeinschaft der Jugenddienste“ (AGJD), „Deina Trentino Alto Adige“, „Juff Tirol“ y „Arciragazzi“.

 

usp

Galaria dales fotografies