Atualità

PISA 2015: I resultac desmostra n bun cheder por le scores dl Südtirol

Presentá incö a Balsan i dac dl’inrescida PISA 2015 che confermëia le bun percurs dles scores tl Südtirol.

L’assessur Mussner á sotligné süa contentëza por „le trend positif che desmosta che nosta scora paritetica é n model d’insegnamënt che funzionëia dër bun."

En mercui ai 7 de dezëmber él gnü presenté a Balsan dai assessurs por la scora Tommasini, Mussner y Achammer i resultac dl’inrescida PISA 2015 por ci che reverda i trëi sistems de formaziun ladin, todësch y talian. L’inrescida PISA vëgn fata vigni trëi agn dal’OCSE (Organisaziun por la Cooperaziun y le Svilup economich) por analisé les competënzes di studënc cun 15 agn tles materies dla Matematica, dles Sciënzes y dla Letöra. Tla Talia vëgn chësta analisa manajada dal Istitut INVALSI. Düc trëi i assessurs Tommasini, Mussner y Achammer á rajoné de dër n bun resultat por la formaziun te Südtirol, cun valurs mesans sura la media di Paisc OCSE y n andamënt dër positif. Le vizepresidënt y assessur por la scora taliana Christian Tommasini á dit de ester dër contënt di bugn resultac arjunc dala scora taliana, dantadöt por ci che reverda l’evoluziun positiva di ultims agn: „I sun stá bugn da arjunje n trend de mioramënt sura le valur di  Paisc OCSE, dl’Europa y dla Talia y chësc é dër n bun resultat por nostes scores“. L’assessur por la scora ladina Florian Mussner á sotligné süa contentëza por „le trend positif che é gnü a se le dé dal 2003 inant y che desmosta che nosta scora paritetica é n model d’insegnamënt che funzionëia dër bun“. Dlungia ales bunes competënzes di scolars ti dui lingac d’insegnamënt todësch y talian resta l’adoranza dl ladin, rujeneda dla uma, predominanta tles valades ladines, insciö Mussner. „N sintí rengraziamënt ti vá a dötes les insegnantes y i insegnanc, ai direturs y ales direturies, sciöche ince ai responsabls che á efetué l’inrescida che é tres n gran laur“, á sotligné l’assessur Florian Mussner. Ince l’assessur por la scora todëscia Philipp Achammer á sotrissé le bun resultat dles scores todësces, recordan che „l’inrescida PISA valutëia ma na pert dla varieté d’insegnamënt tles scores che á na richëza plü ampla che ne vëgn nia respidlada ti resultac.“

Na letöra particolara reverda i dac y resultac dla scora ladina. L’intendënt por les scores ladines Roland Verra dij: „Al fej gran plajëi podëi osservé i dac PISA 2015 che nosc scolars y scolares se tëgn tl cheder plü alt di dac. Tignin cunt che ne ún nia scores cun le focus sön les sciënzes él ciamó deplü n plajëi avëi arjunt n bun resultat, scebëgn che nüsc studënc mëss fá l test te n lingaz che ne é nia so lingaz dla uma.“ La responsabla dl’inrescida Rosmarie Mussner á recordé che „na pert di jogn y jones ladines de 15 agn frecuentëia scores altes todësces y vëgn insciö cumpedá lapró ai resultac dla scora todëscia. Interessant é ince che le 75 porcënt di scolars á fat l’inrescida por todësch y le 25 porcënt por talian.“ Dötadöm é le resultat dles scores ladines dër positif che desmostra che le sistem paritetich tëgn para cun i atri sistems scolastics, insciö Rosmarie Mussner. Impó dess i dac gní analisá cun na certa sensibilité, ince recordan i fai de divergënza. Por ci che reverda i trends dla scora ladina ti trëi seturs analisá él le valur standard tles sciënzes che passa da 513 (2012) a 505 punc (la media OCSE é de 493), tla matematica é le valur passé da 523 (2012) a 508 (la media OCSE é de 490) y tla letöra da 513 (2012) a 505 punc (la media OCSE é de 493).

Chisc é i resultac plü interessanc dl’analisa tl Südtirol:

Tl confrunt internazional é la scora südtiroleja, sciöche ince les scores ladines, talianes y todësces, sura le valur mesan di resultac di Paisc OCES te düc trëi i seturs d’analisa (Sciënzes, Matematica, Letöra). Tl confrunt tl contest statal é la scora südtiroleja arjunt complessivamënter sciöche ince singolarmënter n resultat plü alt dla Talia te düc i seturs d’analisa. I resultac dl Südtirol é plü basc co i resultac dla macroregiun dl Nord-Ost, mo sura i dac dles atres macroregiuns talianes. Te düc i seturs á la scora todëscia arjunt i resultac plü alc en confrunt dla scora ladina y taliana. Tl’analisa dla destribuziun di resultac por liví de punc tles Sciënzes, tematica zentrala de chësta inrescida, se posizionëia le 9 porcënt di studënc dles scores ladines y todëscies y le 19 porcënt dles scores talianes sön liví basc. Le 5 porcënt di studënc dles scores ladines y talianes y le 9 porcënt di studënc dles scores todëscies á indere arjunt resultac d’ezelënza. Por ci che reverda l’analisa atuala en confrunt di resultac dl 2012 se posizionëia le Südtirol tres sura le valur mesan dl OCSE. Les competënzes tla Matematica y Letöra é aumentades, tles Sciënzes é le valur plü bas.

 

 

USP

Galaria dales fotografies