Atualità

Promemoria_Auschwitz: le proiet vëgn maiú

Percurs formatif y iade dla memoria tla storia dl Nücënt dal 2 ai 8 de forá dl 2017 por 164 jogn y jones dla medema eté dl Südtirol, dl Trentin y dl Tirol.

L'ediziun nöia dl proiet Promemoria_Auschwitz condejará 164 jogn y jones dl Südtirol ti ciamps de conzentramënt de Auschwitz y Birkenau (Foto: deina)

Cun le sostëgn finanziar dla Provinzia de Trënt y Balsan y dl Land Tirol á l’Arbeitsgemeinschaft der Jugendienste (AGJD) y l'Arci, deboriada cun l'Arci dl Trentin y le “Juff Tirol”, cherié na relaziun interregionala sterscia che ti dá chëst ann la poscibilité a n majer numer de jogn y jones dl Südtirol, plü co 160 indöt, da tó pert al'ediziun nöia de Promemoria_Auschwitz, le iade dla memoria, adöm cun jogn y jones dl Trentin y da en chësc ann ince dl Tirol.

L'ediziun nöia dla scomenciadia é gnüda presentada ai 9 d'otober dai rapresentanc dles assoziaziuns che l'á metüda a jí cun la presënza di assessurs provinziai por l'Istruziun y la Cultura taliana, ladina y todëscia Christian Tommasini, Florian Mussner y Philipp Achammer.
Le proiet che é oramai deventé euroregional é na poscibilité por se dé jö cun la storia dl Nücënt tres n iade y n percurs formatif de preparaziun te dui lingac invié ia adöm cun l'assoziaziun "deina".

Sciöche al é gnü recordé dai rapresentanc dles assoziaziuns pro la presentaziun pól tó pert jogn y jones danter 17 y 25 agn cun na gran motivaziun. An pó se scrí ite online sön la plata internet www.deina.it (y ince sön les plates internet dles assoziaziuns nominades chiló dessura) cina ai 31 d'otober dl 2016. Dötaurela él bele plü de 40 porsones jones che s'á scrit ite.

La desdruziun de 6 miliuns de iüdes, rom y sinti, porsones omosessuales y dl'oposiziun politica é n dër prezipize dla storia dl'Europa che á lascé, sciöche na ferida sota, n sëgn sön nosc continënt y al é n tema che mëss fá pert dla formaziun dles generaziuns jones. Al é n argomënt che an pó ince aprofondí sce an tol pert al iade dla memoria Promemoria_Auschwitz, che condejará da i 2 ai 8 de forá dl 2017, i jogn y les jones a Cracovia y sön i ciamps de conzentramënt de Auschwitz y Birkenau. I jogn y les jones che tol pert ó fá n'esperiënza direta por mantigní vi le record y fá a na manira che de te fac ne sozedes mai plü.

Le iade dla memoria é n gran proiet te de plü lingac che coliëia la comunité dl Südtirol, dl Trentin y dl Tirol por mirit de n laur fat deboriada sön la storia dl Nücënt. I jogn y les jones che tol pert al iade s'arjigna ca da sëgn inant cina de forá a chësta esperiënza. Al vëgn odü danfora incuntades d'aprofondimënt storiches y al sará la poscibilité da jí tl Ciamp de Balsan, tla Sinagoga da Maran y tl Zënter de documentaziun de Piazza Vittoria a Balsan cun l'acompagnamënt de tutor, profescionisć y jogn y jones, che á bele n iade tut pert al'esperiënza dl iade dla memoria, arjigná ca aposta dal grup nazional dl'assoziaziun "deina" en colaboraziun cun storics. Do dal iade gnarál tigní incuntades por lauré sö i contignüs y fá reflesciuns.
Sce an pënsa a chësc momënt particolar dla storia, che ne ê nia da s'imaginé dan da n valgügn agn, sciöche l'assessur provinzial Florian Mussner s'á tut a dí, ti dëida chëst'esperiënza fata deboriada capí ai jogn y ales jones i fac tragics dl passé y ara ó ester por la pesc de döta la comunité y dl'Europa. Che i jogn y les jones á debojëgn de valurs sciöche la toleranza y la solidarieté desmostra süa partezipaziun al proiet Promemoria_Auschwitz. Chësta esperiënza dess gní dada inant a döta la comunité deache ara ti fej bun a so dagní.

Le iade dla memoria é la pert plü importanta de döt le percurs arjigné ca y, sciöche l'assessur provinzial Christian Tommasini á alzé fora, él dër important por svilupé la reflesciun y la cosciënza di fac storics y sëns critich por fá frunt ales sfidades dl monn d'aldedaincö schivan populism y egoism. Le fin é chël da costruí n monn colié da plü solidarieté y comprenjiun.

L'assessur provinzial Philipp Achammer á alzé fora che Promemoria _Ausschwitz, n proiet metü a jí da jogn por jogn, é un di proiec plü importanc olache jogn y jones di trëi grups linguistics y dl'Euregio á la poscibilité da s'incunté. Por mirit dl'esperiënza fata tratan chësc iade vëgn chëstes jones y chisc jogn cherdá a ester testemoni y multiplicadus por döta a comunité. De forá dl 2017 tolará l'assessur indô pert al iade dla memoria deboriada cun süa colega dl Tirol Beate Palfrader.  

usp

Galaria dales fotografies