News / Archif

News

INVALSI 2025: La scora primara ladina miorëia cotan

De bonoscimi resultac pro les proes d’inglesc tles classes de düc i liví – L’assessur provinzial Alfreider: "I resultac confermëia ciamó n iade la cualité de nosc model formatif plurilingual"

BULSAN (USP). Ara é indô tan inant: ince chësc ann él danman i resultac INVALSI por les scores ladines. Al á tut pert 233 scolars y scolares dla scora primara, 219 dla scora mesana y 170 dla scora alta, chël ó dí indöt 622 scolars y scolares.

Al é gnü arjunt de boniscimi resultac por ci che reverda les proes d'inglesc dales scores primares ales scores altes. Pro la V classa primara á le 98% di scolars y dles scolares arjunt le livel plü alt (A1). Pro la III classa dla scora mesana á l’86% arjunt le livel plü alt (A2) tles competënzes de  ascuté sö y le 91% por les competënzes de letöra. Pro la V classa dla scora alta él gnü arjunt le livel plü alt (B2), sides por la  letöra co por l'ascuté sö, dal 86% di scolars y dles scolares.  

I resultac de matematica é dër bugn por ci che reverda les scores primares, olache les competënzes á fat n gran salt de cualité. Le numer mesan de punc por le sistem scolastich ladin é 208, 10 punc deplü co l'ultimo iade y 18 deplü co dl 2023.  

Les scores mesanes vá inant cun na tendënza söpert di liví de inadeguatëza (1 y 2) che passa dal 41% al 56%. "I mioramënc tla scora primara é le resultat de aziuns sistematiches de acompagnamënt y sostëgn al personal insegnant che vá bele inant da deplü agn y sëgn podunse cöie i früc", dij contënt l’intendënt  Heinrich Videsott: "Por les scores mesanes unse bele metü man da ponsé sura cun le personal dirigenzial y i valutun cares che é les aziuns da mëte en pratica ti proscimi agn."

Por ci che reverda i resultac di liví de competënza dles scores altes: pro les II tlasses é le livel d'inadeguatëza dl 44% y pro les V vál jö cina  al 37%, colocan les scores altes dles valades ladines tles mius regiuns talianes.

Les scolares y i scolars dla V primara á fat, sciöche dagnora, la proa de comprenjiun dl lingaz talian. Do che la mesaria ê stata plü bassa te val' ediziuns vára indô söpert. Da 168 punc de mesaria dl ann passé éson jüs sö a 179 punc, bëgn önesc punc de mioramënt.

Les scolares y i scolars dles scores mesanes y altes  á fat la proa de comprenjiun dla letöra por todësch.  Pro la terza mesana se partësc sö i scolars y scolares a na manira valia ti pröms 4 liví (23,5% al 1. livel, 28,6% al secundo, 23,9% al terzo y 19,2% al cuarto), deperpo che le 4,7% arjunj le livel plü alt. Pro la V auta é la tendënza le posizionamënt ti pröms trëi liví (27,5% tl pröm livel, 29% tl secundo, 33,3% tl terzo). La proa de todësch vëgn fata por le secundo iade do chëra dl 2023, porchël messarán aspeté i proscimi relevamënc che vëgn fac vigni 2 agn, chël ó dí dl 2027 y 2029, por podëi ti ciaré ales tendënzes.

André Comploi, a ce dl’Intendënza y Cultura ladina dij: "I sun dër contënt di resultac ezelënc arjunc, dantadöt tles proes d’inglesc, olache le resultat é straordinar. Mo ince tl talian y tl todësch se defënn les scolares y i scolars dër bun.  Al é propi chiló che al vëgn sö le gran vantaje de nosc sistem plurilingual, che conzed da fá tresfora n vare inant te düc i lingac d’aprendimënt."

"Chisc resultac confermëia ciamó n iade la cualité de nosc model formatif plurilingual", sotrissëia l’assessur provinzial por la formaziun y cultura ladina Daniel Alfreider: "Por mirit dl impëgn dl personal insegnant y dl sostëgn dles families sciafiunse da garantí n’istruziun de livel alt, che deura les portes dl monn dl laur o da jí inant a studié cun suzes, mantignin dagnora vi le lian cun nosta identité y cultura ladina."

L‘Istituto nazionale per la valutazione del sistema educativo di istruzione e di formazione INVALSI é l’istitut nazional por la valutaziun dl sistem formatif, che fej i tests standardisá por i scolars y les scolares dla Talia, por ejaminé y controlé i resultac dl aprendimënt a livel nazional.

red

D'autri comunicac de chësta categuria

Dé dl'autonomia 2014

Dé dl'autonomia 2015

Dé dl'autonomia 2016

Dé dl'autonomia 2017

Dé dl'autonomia 2018

Dé dl'autonomia 2019

Dé dl'autonomia 2020

Pariser Vertrag

Cunvëgn storich Ciastel Firmian/Sigmundskron – les Relaziuns

 Sitemap