News / Archif

News

Edema di lingac: Le ladin tl zënter dl’EU

Brüssel, le Dipartimënt Intendënza y Cultura ladina dla Provinzia danter i protagonisć dl seminar "Lingac regionai y de mendranza: una revoluziun tl monn digital convenzional?"

BRÜSSEL (USP). En mertesc domisdé, ai 24 de setëmber, tla sënta de Rapresentanza dl’Euregio Tirol-Südtirol-Trentin de Brüssel, a püc vari dales istituziuns europeiches olache al vëgn baié 24 lingac ofiziai, él gnü zelebré l’Edema Europeica di lingac, a chëra ch’al á tut pert na delegaziun dl Departimënt Intendënza y Cultura ladina dla Provinzia Autonoma de Balsan, cun a ce le diretur André Comploi.

Tl cör dla capitala europeica é sté le Departimënt che rapresentëia la mendranza ladina te Südtirol danter i protagonisc dl seminar "Regional and Minority Languages: Game change in the conventional digital world?" ("I lingac regionai y de mendranza: na revoluziun tl monn digital convenzional?"). Tl 2025 é le ladin pordërt le lingaz chirí fora por rapresenté le continënt europeich a livel internazional tl cërtl dl proiet IDIL (International Decade of Indigenous Languages) dl’Unesco. Al seminar ési gnüs inviá en particolar i rapresentanc dla FUEN (Federal Union of European Nationalities), l’organisaziun europeica dles mendranzes nazionales, che tol ite passa 100 organisaziuns da 38 naziuns.

En rapresentanza dl vizepresidënt dla Provinzia y dla FUEN Daniel Alfreider, á le diretur dl Departimënt Intendënza y Cultura ladina André Comploi alzé fora che "l’inteliënza artifiziala y la transiziun digitala rapresentëia tl medemo tëmp na poscibilité y na desfida: de un n vers él le prigo che i lingac de mendranza vëgnes trascurá, dl ater vers unse a desposiziun stromënc straordinars por i renforzé y i fá odëi." Fajon referimënt a so lingaz dla uma ladin, á Comploi injunté: "I crëii che le lingaz sides propi le cör dl’identité de na mendranza. I arati che la tecnologia pois y desses ester n stromënt de gran valüta por sostigní i lingac de mendranza, por ejëmpl tres traduturs basá sön l’inteliënza artifiziala o tres mesi digitai che favorësc l’adoranza da vignidé. Mo la tecnologia da sora ne basta nia: ara adora cosciënza, motivaziun y impëgn dla porsona. Madër portan adöm l’inovaziun digitala y la pasciun dla porsona podarunse garantí che nüsc lingac de mendranza ne suravires nia ma, mo crësces y florësces inant, portan insciö pro ala diversité linguistica globala."

Le seminar, a chël ch’al á tut pert danter l’ater Lórant Vincze, presidënt dla FUEN, Tarja Turtia dl’Unesco, Kevin Chan de Meta y le professur Paul Videsott dla Université Lëdia de Balsan, y che á tut ite esperc de linguistica y tecnologia da naziuns sciöche la le Messich, le Canada y l’India, á albü dui temesc prinzipai tl zënter. Le pröm á traté co che les tecnologies digitales pó mostré sö l’adoranza y la vitalité di lingac regionai y de mendranza tl monn d’aldedaincö orienté ala tecnica. Le secundo á esploré l’impat cultural dl’IA (inteliënza artifiziala) y dles plataformes digitales por la promoziun dl patrimone linguistich, la trasmisciun danter les generaziuns de chëstes conescënzes y l’identité culturala.

gm/kat/red

D'autri comunicac de chësta categuria

Dé dl'autonomia 2014

Dé dl'autonomia 2015

Dé dl'autonomia 2016

Dé dl'autonomia 2017

Dé dl'autonomia 2018

Dé dl'autonomia 2019

Dé dl'autonomia 2020

Pariser Vertrag

Cunvëgn storich Ciastel Firmian/Sigmundskron – les Relaziuns

 Sitemap