 |
 |
| |
| Biotops |
|
Stricora de bosch
La gran pert dla spersa dl bosch sura 1.000 m vëgn tuta ite dai pecëis, che crësc apresciapüch dai 900 ćina ai 2.000 m y che mëss, man man che an va cuntra le confin dl bosch, tres de plü ti zede le post ai lersc y ai ciers. De gre en gre se desfanta le bosch tres de plü te de pici grups de lëgns, ćina che an ciafa - dlungia a de maius estenjiuns de barantli - ma plü lëgns singui. Sö por les tëmples sütes y da giarun dla Val dal Ander y dla Val dai Tamersc ciafunse i pinć che n’à do la rata nia de gran pretenjiuns. Ti bosć da munt cun n terac plü morjel crëscel na vegetaziun bassa dër rica, che depënd da n funz de humus aje (dlasenes, granëtes y ciüfs dl tonn). Mo, dal momënt che la pera é impò da ćialc, crëscel inće adenostil de munt (Adenostyles) y le ciüf dl tonn porus. La vegetaziun bassa plü spëssa ti bosć de pinć ti pîta dantadöt a vicì sciöche iarines y iai de munt na alimentaziun fondamentala. Mo inće i medri, les olps y i rehli se tëgn sö te chisc posć y nia dainré pon inće osservè valtus, sporvì y creces.
Pra da munt y pastöres
Na gran pert dles zones sot a sconanza é pastöres o pra da munt. Chisc vëgn sià un n iade al ann, datrai inće ma vardà jö. Al é biotops formà dala porsona y caraterisà da so laûr. Ti pra da munt pon ciafè na gran varieté de plantes. Ti posć süć ciàfon arnica, anziana, polygonum de pre, crepida d’or y n gröm d’atres sorts. Sce al vëgn vardè tröp, mëtel man de crësce sorts nia zities da gnì pestades sot dai tiers, sciöche de plü sorts de erba da fostüa. Tres la costruziun de üties da munt y tablà ciafa codarosc, cassores, mosenes y belores de bunes condiziuns de vita. Mo inće vicì che fej la coa ia por tera sciöche le piper acuatich po crësce sö sü pici dal momënt che l’erba vëgn impormò siada tert.
Cortesc da munt y giaruns
Dater 2.000 y 2.800 m ciafunse plü o manco plomac de cortesc che taca adöm o sozietês de vegetaziun. La cortesc sön grunt da ćialc dles Dolomites é metüda adöm da fostüs y polif da munt; implü ciafunse inće le tê dla Crusc y i polif plomacià. Carateristich por les Dolomites é inće la boćia de dragun che crësc te tröc posć, l’achilea dles Dolomites, la globularia y alüsc inće la stëra de munt. Na seria de "spezialisć" sciöche le pavè retich che florësc a ghel y le "Täschelkraut" dales fëies torones crësc sö por le giarun, che röia gonot ćina jö tla val. Tla cortesc pon gonot odëi les entrades tles tanes dles muntagnoles. Inće loi blanć y iarines da munt pon osservè gonot ti posć chić, dantadöt d’invern y da d’aisciöda, sciöche inće da d’altonn fora.
Frignuns
Tles sfësses y ti frignuns, mo inće söla pera bludra, él ma spezialisć che é bugn da jì. Pro chisc alda de plü sorts de plantes a plomac, la grifa dl malan de munt, la stëra de munt, y la potentila dles Dolomites. Implü ciàfon chilò inće l’androsacia de munt, plü sorts de polif y le fragacin bröm-vërt. Le variöl da sas y la cornidla fej chilò sües coes. Di mamifers à i ćiamurc y stambëć indô reinseris concuisté les regiuns plü altes. |
|
|
|
| |
|
 |
 |