Atualità

De dla Scora ladina: Imparé y insigné te na manira plurilinguala

Cun le De dla Scora ladina incö ai 30 de agost él gnü inaudé ofizialmënter l’ann de scolina y scora nü. 400 les partizepantes y i partizepanc.

De dla Scora Ladina 2019 (d.m.c.): le degan Paul Videsott, l'assessur Daniel Alfreider, l'ombolt Roland Demetz, l'intendënta Edith Ploner y le reladú Fabio Caon (Foto: USP/Roman Clara)

Le De dla Scora ladina ne é nia ma n’ocajiun de formaziun, mo ince na poscibilité por dötes y düc chi che laora tl monn dla scolina y scora ladina da se incunté y da se baraté fora consëis y propostes. Insciö él ince iniann sté l’apuntamënt tradizional de daurida dl ann de scora tla Ciasa dla Cultura de Sëlva.

Lauré adöm sön scora y cultura

“La plü gran richëza dla scora ladina é la motivaziun de düc os presënc incö chiló, che fajëis y ëis fat adinfora dla scora n model de suzes por ci che reverda dantadöt le plurilinguism”, á dit l’assessur por la scora ladina Daniel Alfreider tratan la daurida ofizila. L’assessur á rengrazié dötes y düc por le laur prezius y á recordé che la colaboraziun é fondamentala, dantadöt por n grup linguistich de mendranza sciöche le ladin y por ci che reverda les desfides atuales dla educaziun zivica y europeica, di media nüs, dles mudaziuns di conzec familiars y dla inclujiun. “Implü él ince fondamental da svilupé inant nosta cultura y nosc lingaz ladin”, insciö Alfreider che á ince recordé l’importanza da lauré adöm y da cherié na rëi.

Presentaziun de suranstantes nöies

L’intendënta dles scores ladines Edith Ploner á descrit le De dla Scora Ladina sciöche “na fontana de energia nöia”, por podëi pié ia adöm y cun motivaziun tl ann de scora nü. L’intendënta á spo porté dant döes novités por ci che reverda l’organisaziun scolastica: l’ispeturia dles scolines ladines nöies é cun l’ann de scolina nü Elisabeth Baur, deperpo che Maria Teresa Mussner surantol la direziun dl lizeum artistich y dla scora profescionala “Cademia” da Urtijëi.

Ince l’ombolt Roland Demetz á sotligné te sües parores de salüt l’ejëmpl dla scora ladina por d’atres mendranzes y á rengrazié dötes y düc i presënc dl laur prezius y dl gran impëgn, deache la scora mëss surantó tres de plü compic nüs, insciö Demetz.

Consëis pratics por na didatica plurilinguala

Na ligna de consëis pratics por l’insegnamënt te classes cun mituns che conësc lingac desfarënc á spo presenté le professur Fabio Caon dl’Universitá Ca’ Foscari de Aunejia. Caon á baié de sües esperiënzes cun classes te n contest plurilingual y multicultural presentan propostes operatives por manajé te na manira efiziënta les classes cun capazités plurilinguales desfarëntes y multiculturales. Por l’espert él danterater important da desfarenzié i compic y da ti rové pormez ai scolars sön so livel de conescënzes y da i integré tl insegnamënt dantadöt tres aspec de mediaziun soaziala lascian demez na didatica frontala.

Al de dla scora ladina ál ince tut pert la direturia dla Direziun provinziala dles scores todësces Sigrun Falkensteiner, n rapresentant dl’intendënza taliana, le decan dla Facolté de Sciënzes dla formaziun dl’Université Lëdia de Balsan Paul Videssott, rapresentanc di istituc ladins Micurá de Rü y Cesa de Jan, dla Lia provinziala di artejans y di sindacac. Al á ince tut pert tröpes direturies y direturs dles scores ladines y dl Departimënt Intendënza y Cultura ladin. Claudia Schrott y Lois Castlunger s’á cruzié dla moderaziun dl de dla scora ladina. Dla cornisc musicala s’á cruzié la scora de musiga de Gherdëna.

Iscriziuns romagn prësc les medemes

Indöt s’á scrit ite 3168 mituns y scolars ales scolines y scores ladines. 761 mituns jará te öna dles 17 scolines dles valades ladines, 1115 scolars s’á scrit ite te na scora elementara ladina y 756 a na scora mesana ladina. Tl ann de scora nü frecuentëia 488 studënc na scora alta ladina y 48 la scora profescionala Cademia.

Dl 2018/19 n’êl sté indöt 3167 (723 mituns ê jüs ala scolina y 2444 scolars â frecuenté na scora ladina).

USP

Galaria dales fotografies