Atualità

Gestiun dl refodam: al vëgn ressané les desćiaries

Dal smendrimënt dl refodam al ressanamënt dles desćiaries. L’Agenzia por l’ambiënt se fistidiëia de na gestiun dl refodam sostenibla y complessiva.

I laurs de ressanamënt dess rové a piz por l'aisciöda dl 2019 (Foto: USP/APPA/A.Marri)

Tl Südtirol vëgn la desmetüda de na cuantité alta de refodam manajé te na manira autonoma por mirit de na seria de implanc istalá aposta. Ti zëntri dl reziclaje y ti zëntri de recuperada vëgnel coiü adöm refodam da reziclé y prigorus. Materiai sciöche papier, spidl y metal y d’atri pó gní adorá danü. Le refodam organich vëgn traté te implanc de compost y de biogas. Le refodam che resta röia tla borjadoia. Ci che ne pó nia gní burjé röia tles desćiaries.

Investis plü de 30 miliuns dal 1993

Dles 13 desćiaries che aladô dl plann de menajamënt dl refodam é gnüdes daurides dai agn 1980 inant sciöche implanc por la lauraziun finala dl refodam dla Provinzia de Balsan nen él aldedaincö ciamó 2. Öna a Vadena y l’atra tla Alta Val d’Isarch dlungia Franzensfeste. Les atres n’á nia plü lerch y do la stlüta él nezesciar che ares vëgnes ressandes y coltivades danü por inserí la spersa indô te na manira sostenibla tl ambiënt incëria. “Dal 1993 inant él gnü investí dötadöm 30 miliuns de euro che fej fora le 80 porcënt di cosć de ressanamënt tres n contribut provinzial”, á dit l’assessur por l’ambiënt y l’energia Richard Theiner sotlignan l’importanza dl setur por la gestiun dl refodam tla politica ambientala.

Sconanza y respet por l’ambiënt

Le ressanamënt tol ite i laurs de impermeabilisaziun de döt l’implant por evité infiltraziuns de ega tl terac y por evité locies, olache al podess jí fora emisciuns nia controlades. Chisc intervënc vëgn fac aladô de regoles tleres. Atualmënter vëgnel ressané les desćiaries de Badia y de Glurns. I laurs dla desćiaria de Badia, che é jüs inant dan da püch, gnará stlüc jö definitivamënter cun l’aisciöda 2019. Ti proscims agn gnarál ince fat laurs por les desćiaries de Vadena (pert vedla), de Toblach y de Bornech. I laurs é indere bele gnüs stlüc jö por ci che reverda la desćiaria de Glurns, indere pro la desćiaria da denant de Pontives dess le ressanamënt jí a piz tl’aisciöda 2019.

L’obietif primar resta la racoiüda desfarenziada

Ti ultims cinch agn é la cuantité dl refodam che é rové te desćiaria jü zoruch dl 50 porcënt. Indöt é les tonelades jüdes zoruch da 60.000 a 33.000 al ann. Al contrat é la porzentuala de recuperada de materiai sciöche le papier, le spidl, le cartun y i metai passé dal 60 porcënt dl 2013 al 69 porcënt atualmënter. Le trend é ince en aumënt por ci che reverda la racoiüda desfarenziada y de refodam organich y vërt.

L’Edema Europeica por le Smendrimënt dl Refodam (SERR) 2018 gnará a se le dé dai 17 ai 25 de novëmber cun le tema prinzipal dla sensibilisaziun por n smendrimënt dl refodam y la sconanza dles ressurses. Le moto é “Antergní, manajé y smendrí le refodam prigorus”. Sciöche refodam prigorus él miné le refodam che contëgn proprietés che ti fej dann al ambiënt por ejëmpl sciöche les patris, ornisc, pirns y tröp d’ater. Por l’edema de sensibilisaziun é l’Agenzia por l’ambiënt che á ince realisé n retlam che sará da aldí ti radi locali.

Material video y audio

Imajes laurs tla desciaria dla Val Badia

Imajes dles desciaries dla Provizia de Bolzano

Intervista Giulio Angelucci

Intervista Andreas Marri

Audiointervistes Angelucci + Marri

 

USP

Galaria dales fotografies