Atualità

#5: La Junta provinziala ti ciara deboriada al dagní

„I orun che dötes les porsones pois tó pert ales poscibilités che le Südtirol pita“, insciö ressumëia Kompatscher le travërt prinzipal dla Junta provinziala.

La XVesima Junta provinziala dl Südtirol: Arnold Schuler, Waltraud Deeg, Richard Theiner, Arno Kompatscher, Florian Mussner (pröma fila d.m.c.), Christian Tommasini y Philipp Achammer (secunda fila) Al mancia Martha Stocker - Foto: Oskar Verant

Ai 21 d'otober vëgnel lité le Consëi provinzial nü y le tëmp d'inciaria de chësta Junta proviniala, che romagn en ciaria cina ala nominaziun dla junta nöia, se röia. Do che düc i componënc dla Junta provinziala á ciaré zoruch pro les manifestaziun #5Jahre5anni a feter cin agn de laur, orô i componënc dla Junta ti ciaré incö, ai 21 d'agost a Balsan, deboriada al dagní, ales idees y ales prospetives de svilup por le Südtirol.

„Ti ultimi cater agn y mez unse fat döt ci che ara jô por cherié condiziuns otimales por porté pro a ciamó n svilup dl Südtirol; chësc unse fat cun n'autonomia plü sigüda arjunta tres le barat de comunicaziuns y l'acordanza finanziara. I orun adoré inant chësta autonomia y tres deplü por ester na regiun europeica d'ejëmpl - te düc i ciamps dala cultura al sozial y dal'ecologia al'economia, cun le fin da arjunje te düc chisc ciamps n svilup sostenibl“, á sotrissé le Presidënt dla Provinzia Arno Kompatscher pro l'ultima incuntada #5Jahre5anni5agn. Le Südtirol á n gran numer de ressurses fantastiches, sciöche porsones lezitëntes y na natöra particolara, al dess adoré inant süa funziun de punt, y chël por ci che reverda l'economia y le trasport, arata Kompatscher. „Tl dagní nen vára dantadöt dles porsones tla provinzia, y plü avisa da lascé tó pert dötes les generaziuns ales poscibilités che le Südtirol pita – l' economia vá bun y nos un tan na gran ocupaziun co mai, porimpó se stënta tröpes porsones da vire cun so davagn, porchël mëssunse fá a na moda che ares pois tó pert ala chersciüda economica“, á sotrissé le Presidënt dla Provinzia. N mudamënt é danman, mo segn mëss i scioldi ince rové ales porsones, insciö Kompatscher che á baié de alisiramënc fiscai por aziëndes, che dá inant n majer davagn ai colaboradus, sciöche ejëmpl por na te mosöra tl dagní. „I orun les medemes poscibilités y na bona cualité de vita por les porsones tla provinzia, porchël feji n apel al'economia y ai partners sozia che ai se dais ciamó plü da fá por n paiamënt iüst y adaté ales prestaziuns“, á dit Kompatscher, ajache la Junta á fat so laur.

Por ci che reverda la sanité spliga Kompatscher, en rapresentanza dl'assessuria provinziala por la sanité, le sozial y le laur Martha Stocker, che al é gnü cherié les condiziuns por na sora aziënda sanitara tla provinzia cun set ospedai y le sorvisc sön le teritore, che stá por n' assistënza sanitara de cualité che cür döta la spersa. „Cun les condiziuns nöies podunse sëgn ciamó ti ester ales desfidades ciamó danman y tó y jí por ejëmpl cun cun i tëmps d'aspeta tres la spartiziun dl laur, le coliamënt y la cumpra di dërc sorvisc, mioré le pröm aiüt tres locai, n triage y sistems por filtré nüs y smendrí la mancianza de doturs tres le reconescimënt di doturs spezialisá por chi che le canzelier federal Sebastian Kurz s'á impormetü aiüt dal'Austria“, á dit Kompatscher.

“I orun se porté ite por n Südtirol europeich, cun na vijiun daverta, inclusiva y plurilinguala, olache düc se sënt a ciasa y dá so contribut por svilupé inant l’autonomia”; á dit le vizepresidënt y assessur por la scora taliana Christian Tommasini. Al sará important da lauré inant  al svilup dl’autonomia y da fá da punt danter le süd y le nord, da amplié i proiec de plurilinguism, da trasmëte les cultures desvalies sciöche richëza y da garantí abitaziuns  bunmarcé ales porsones, insciö Tommasini.

L’assessur por la scora y cultura ladina Florian Mussner á sotligné che la cultura y i idioms ladins dess ince tl dagní gní sostignis y renforzá. “Al é important che ai vëgnes vic tla vita da vigni de y che ai restes n punt zentral dla formaziun y educaziun. Dantadöt por les jones y i jogn che dess avëi les mius condiziuns ince por le dagní por vire tles valades ladines”, insciö l’assessur Mussner. Sot le moto “colié le Südtirol” dessel ince gní investí ti seturs dla mobilité, dla rëi stradala y tl trasport publich provinzial. Al é fondamental da potenzié i sorvisc tla mobilité te na manira sostenibla y bunmarcé. “N obietif resta ince la modernisaziun costanta dla rëi stradala”, insciö l’assessur Mussner. N ater setur strategich da sostigní resta i museums y i bëgns culturai che é la fondamënta por la cultura de düc i grups linguistics.

Tres por ci che reverda la formaziun á l’assessur por la cultura y scora todëscia Philipp Achammer sotligné che l’obietif prinzipal sará da surantó la competënza primara tl setur dla formaziun y scora. Por ci che reverda les scolines dessel gní mioré les condiziuns generales. Le plurilinguism dess tres deplü gní odü sciöche na richëza, i percursc de formaziun dess gní avaliá y la formaziun musicala ampliada, insciö Achammer. “Tla cultura mëssel gní investí deplü y chësc te vigni setur”, á dit Achammer. Por ci che reverda les porsones cun n background de migraziun él da lauré inant al’integraziun sön la basa dl conzet da damané la orenté da orëi se integré y da promöie ativamënter la partezipaziun ala vita publica.

Do l’aprovaziun dla lege sön l’urbanistica nen jarára sëgn da lauré sön les normes d’atuaziun y chësc te na forma de colaboraziun y partezipaziun: chësc á dit l’assessur por l’urbanistica, l’energia y l’ambiënt Richard Theiner. N valur important  ará te chisc seturs ince i Comuns, deache ai á ciafé de plü competënzes y insciö ince plü responsabilités, porchël messarán ince organisé cursc de formaziun por i dependënc y responsabli. “Insciö sarál ince poscibl da arjunje i obietifs dla lege y che é na mëndra adoranza di terac y de plü abitaziuns bunmarcé por i zitadins”; insciö Theiner.

N setur important por le dagní é por l’assessuria Waltraud Deeg le bëgnester dles families. Al vá debojëgn, aladô de Deeg, de ciamó plü poscibilités de laur, n mioramënt dl’assistënza di pici y di tëmps de educaziun por i geniturs y na previdënza dla ponsiun plü valia, ince por chi che investësc tëmp tles families. “Le sostëgn dles families é gnü amplié ti ultims agn”, á dit Deeg.

Tl’agricoltöra sarál sëgn fondamental da elaboré te tratatives cun le Stat y l’Uniun Europeica la basa por les diretives politiches tl’agricoltöra cina dl 2027. N setur strategich resta te chësc setur por l’assessur competënt Arnold Schuler l’agricoltöra da munt. Tl dagní dessel ince gní investí tl’archirida, tla proteziun dles sorts de plantes y tiers, tl management dl’ega y tla regolamentaziun de laurs y lus, sciöche ince te n conzet nü por ci che reverda le lignan. “Tl setur dla proteziun zivila él fondamental da garantí le finanziamënt cun programs de proteziun y de segurëza”, á dit Schuler. Por ci che reverda i Comuns dessel gní investí te n’aministraziun efiziënta.

Video dla conferënza stampa #5 dla Junta provinziala

Intervista presidënt Arno Kompatscher

Intervista vize-presidënt Christian Tommasini

Intervista vize-presidënt Richard Theiner

Audio Arno Kompatscher

Audio Christian Tommasini

Audio Richard Theiner

USP

Galaria dales fotografies