Atualità

#5 cun l’assessur Mussner: „Colié le Südtirol“

“Deboriada sunse bugn da colié le Südtirol” á dit l’assessur Mussner pro so bilanz de legsislatöra sön les tematiches prinzipales di seturs de süa competënza.

Söporjö 100 rapresentanc dla Provinzia, di Comuns y di media á tut pert ala manifestaziun de contlujiun dla legislatöra cun l'assessur ladin Florian Mussner incö a Balsan (Foto: USP/Roman Clara)

“I cheriun na rëi de coliamënt danter porsones, posć, les rujenedes, les cultures y le tëmp – n coliamënt sura döt le Südtirol”, insciö á l’assessur Florian Mussner scomencé so ressüme ai 20 de lugio a Balsan pro la manifestaziun #5 sön le bilanz dla legislatöra por ci che reverda düc i seturs de so assessorat, che á albü a desposiziun la soma de 2 miliarg de euro da podëi aministré.

Scora y cultura ladina

N tema che ti é sté tres a cör al assessur Florian Mussner é la sconanza y le svilup dl grup linguistich ladin, dantadöt por ci che reverda i seturs dla scora y dla cultura ladina. Mussner á recordé le svilup dla scora ladina, “cun le model de suzes dla scora paritetica y che é bëgnodü da scolars, geniturs y insegnanc". Indöt él  stá scric tl ann de scolina y scora 2017/18 indöt 3178 mituns y scolars tl sistem de fomaziun ladin. Les ressurses finanziares por la scora y cultura ladina é stades tres costantes tla perioda atuala, ci che á garantí na buna planificaziun y organisaziun. Indöt él gnü investí dal 2014 al 2018 por la formaziun ladina 6 miliuns de euro y por la cultura ladina 7 miliuns de euro. Tla perioda dla legislatöra atuala él gnü valuté positivamënter al ann söporjö 150 domandes de contribut tl ciamp dla cultura y al é gnü aprové indöt 750 domandes cun na soma complessiva de 1,56 miliuns de euro. Le Ciamp Inovaziun y Consulënzá á dé fora dal 2014 inant indöt 61 publicaziuns y á organisé 507 manifestaziuns de formaziun. Al é gnü fat de plü analises scientifiches dles conoscënzes linguistiches tla scolina y ince lauré inant sön la promoziun dl insegnamënt dl Ladin te scora tl Comun de Fodom. Tl sistem dla fomazium él dötaurela ince en elaboraziun n ogranigram nü che ti gnará tosc presenté ala Junta provinziala.

Bëgns culturai y museums

“Le savëi da olache i gnun nes garantësc ince na planificaziun sigüda sön les domandes dl dagní, dantadöt por ci che reverda i museums y i bëgns culturai”, á dit l’assessur Mussner. Ai zitadins ti él gnü aprové na soma de indöt 25 miliuns de euro por indöt 1500 domandes por ci che reverda la sconanza di bëgns culturai. Al é gnü a se le dé 349 escavaziuns archeologiches, danter chëstes ince chëra de Pons Drusi a Balsan, olache al é sëgn n museum. 28 archifs é gnüs cumprá. Al röia lapró prësc 100 manifestaziuns. “Proscima edema röiél lapró la metüda sot a sconanza dl 46ejimo frabicat dla legislatöra – implü oressun ince cherié la basa por na lege nöia sön la proteziun di bëgns culturai”, á anunzié Mussner. Bele aprovada é gnüda la lege söi museums dl 2017 che pormët na planificaziun costanta dl setur te na vijiun inovativa y moderna dl trasferimënt de savëi y dla presentaziun museala. Indöt 3,2 miliuns a vijité i 9 museums provinziai, che é deventá 10 cun la fortëza de Franzensfest dal 2017 inant, tla perioda dal 2014 al 2017. Plü de 10.000 jogn y jones á tut pert ala scomenciadia “Young&Museum”. “La cultura ne pó nia funzioné zënza la partezipaziun dla jonëza, porchël é chëstes scomenciadies fondamentales”, á dit Mussner.

Mobilité, strades y infrastrotöres

Cun la lege provinziala nöia sön la mobilité aprovada tl 2015 él gnü cherié la basa por mioré y otimisé i sorvisc tl setur dla mobilité publica por i proscims agn, dantadöt ince tles valades y ti paisc, á sotrissé Mussner. Nia tres ne era jüda te na manira otimala – insciö l’assessur che á ince recordé les vijiuns desfarëntes cun la impresa SAD: “Nos, chël ó dí la Provinzia, sun sön la pert dl dërt, i paiun i sorvisc cun les cutes di zitadins, i scriun fora n’inciaria tlera y definida tl tëmp a condiziuns che la Provinzia dá dant. Por chisc sorvisc damanunse cualité, chël ó dí n sorvisc dlungia ai zitadins y a bunmarcé. Les conzesciuns dles corieres ne é nia n’arpejiun, mo ares é dla Provinzia. Al pe che na seria de conzescionars, che fej n sorvisc ala popolaziun, ne ais nia capí la natöra de n sorvisc surandé sciöche conzesciu a tëmp!”

“I orun colié la mobilité cun la cualité de vita y la sostenibilité – porchël unse debojëgn che düc dais so contribut y che adores i mesi publics y la mobilité sostenbila”, á dit Mussner. I mesi dl trasport publich á registré te 4 cater n aumënt dl 6,3 porcënt: sce tl 2013 êl indöt 49,2 miliuns de timbradöres spo nen él sté tl 2017 indöt 52,3 miliuns, de chisc 9,9 pro les ferates. “Le proiet che funzionëia dötaurela le miú é le Südtrol Pass, al é delegaziuns da döt le monn che vëgn a s’informé”, á dit Mussner. 134.000 Südtirol Pass vëgn anuzá dötaurela ativamënter, lapró röiel ciamó i Abo+ y i 65+. Al vëgn ince lauré söi coliamënc y sön la cumpra de corieres y ferates nöies, sön proiec sciöche la varianta de Riga, l’ampliamënt dla linia Maran Balsan y le tunel dl Virgolo.

Por ci che reverda les strades él da sotligné l’invern cun gran sbalc de temperatöra y de gran novüdes. “Cun n’organisaziun ejemplara él le Sorvisc Strades che á manajé da asfalté y tó demez i danns. Al vëgn ince lauré de nöt cun prighi plü alc por i lauranc, mo che é damí por i zitadins che mëss lauré ia por le de”, á dit Mussner. Dal 2014 él gnü asfalté danü 750 chilometri de strades. La segurëza stradala resta tres la priorité plü grana.

La Repartiziun Infrastrotöres á albü a desposiziun ti ultims cin' agn indöt 389 miliuns de Euro por investimënc. “Indöt él gnü scrit fora 69 de gran operes, danter l’ater l’entrada dla Val Badia, i tuní a Maran y a Porsenú y tröc d’atri”, á dit Mussner che á ince recordé che la bandida por l’entrada dla Val Badia á San Laurënz vëgn dötaurela ejaminada do n recurs fat. “Bele dan da n ann un surandé i laurs y ciamó él da aspeté por l’assegnaziun definitiva. La pröma sentënza á confermé la dezijiun tuta, sëgn aspetunse ala secunda por podëi mët man tosc cun i laurs”, recorda Mussner.

Da fá tan tröc de proiec é ma sté poscibl, aladô de Mussner, cun la partezipaziun y la colaboraziun de tröpes porsones, a chëres che l’assessur á orü se rengrazié por les arjuntes.

Material video y audio

Conferënza stampa #5 cun Mussner

Intervista assessur Mussner por ladin

Intervista audio cun assessur Mussner por ladin

 

USP

Galaria dales fotografies