Atualità

Inovaziun y Consulënza: al é gnü fora Birba 4

La revista por mituns y mitans dles cuarta y cuinta classa dla elementara y dla pröma mesana é rovada a so cuarto numer, chësc iade dediché al tema dl’ega.

N'ediziun nöia de Birba é sëgn dan man: la tematica prinzipala dla publicaziun nöia é l'ega (Foto: Inovaziun y Consulënza)

La cuarta ediziun de Birba, unica lunc y lerch te süa verjiun cuadrilinguala, trata argomënc che á da nen fá cun l’ega te dötes sües formes: licuida, gasosa y döra, chël ó dí: cun la nëi, la dlacia, cun i lec, i mers y i ozeans. Al é tesć che dess "fá ligrëza" da lí, adatá al’eté di mituns y ai dess tl medemo tëmp ince promöie la costruziun lessicala y en general les competënzes linguistiches di pici leturs. "Cun chësc sföi sperunse de ti fá na picia ligrëza a leturies y leturs y i inviun indô, chi che ess ligrëza da scrí, da partezipé al proscimo numer che ará sciöche tematica le 'toronn' ", spliga Ute Senoner y Erna Flöss, coordinadësses dl proiet. La realisaziun de Birba é gnüda a se le dé por merit de na colaboraziun inanter Inovaziun y Consulënza y MarameoLab, olache chësc ultimo se crüzia de impaginaziun, ilustraziuns, dessëgns y de döta la realisaziun grafica. De chësc grup fej pert trëi graficheres ladines: Maddalena Aliprandi, Manuela Dasser y Alice Dell’Antonio. I tesć vëgn porater scric da Ute Senoner y Erna Flöss y cun l’aiüt dl Ofize por les chestiuns linguistiches y de Ulrike Maierhofer Kostner vëgnel realisé les traduziuns da na varianta al’atra o da n lingaz al ater. 

Contignüs: Dai iceberg ales rezetes por fá esperimënc cun l'ega

La gran pert di tesć é sambëgn scrita por ladin, ara baia di "icebergs", dles carateristiches y dla produziun de nëi tecnica, dles ciaresties d’ega y de sües conseguënzes. Por i leturs jogn chiló y dailó n tentatif de val’resposta a sües domandes o n stimul da ponsé sura.

Les plates dles "Curiosités" cunta de scovertes, de novités atuales y particolares y l’intenziun é inanter l’ater ince n pü’ chëra, de descedé morvëia pro scolares y scolars. Pablo y Lindo é i dui pësc che vëgn dant te na storia plajora, scrita por talian da Alice Dell’Antonio y ilustrada da Nicol Bettini.

Ajache tröc mituns da scora pró fora ion de te pici jüc o mët adöm valch aladô dles indicaziuns, vëgnel tl "Laboratore" dé dant y splighé rezetes por fá esperimënc cun l’ega. Les mitans y i mituns a chi che al ti sá bel da sperimenté, pastelné, taié fora, incolé, fá deboriada, abina te chëstes plates valch da fá manualmënter y ince n spunt por so spirit da inrescidú.

Oferta plurilinguala,  interdisziplinara y interculturala

A domandes plü spezifiches á n valgügn esperc respognü tles intervistes che reverda inanter l’ater: le jí a pié pësc te nüsc rüs da munt, nosta geologia y les problematiches che ara pó avëi ti raiuns incëria (p.ej.: rogossies, smöies, roes) y la ciarestia d’ega che se damana en caje provedimënc y regolamënc. Chisc tesć, ponsá plütosc por i leturs che é bele tla scora mesana, dá tröpes informaziuns y ai é sambëgn gnüs formulá cun na scemplité, poscibilmënter valia ales competënzes di mituns y dles mitans de chë eté.

Döta la cerna de letöres, te n format da sföi DIN A 4 é ince conzipida sciöche na oferta interdisziplinara y n imparé intercultural, olache deplü lingac, un dlungia l’ater porta pro a ausé scolares y scolars a n’adoranza alternanta inanter lingaz dla uma y secundo y terzo lingaz y sü pröms vari tl cuarto lingaz, l’inglesc.

Birba vëgn fora tl ladin dla Val Badia y por gherdëna. Inviades ala partezipaziun é ince gnüdes les atres valades ladines dles Dolomites, ara é gnüda a s’al dé cun Fascia, la colaboraziun de Fodom y Ampëz é preodüda proscimamënter.  

Por de plü informaziuns: http://www.pedagogich.it/

 

 

 

 

USP

Galaria dales fotografies