Atualità

Inrescida sön la jonëza 2016: Insciö stára cun la jonëza tl Südtirol

Familia, laur, politica, religiun, sessualité: l'inrescida sön la jonëza ti ciara plü a funz ai valurs, ales formes y ai modí de vita dla jonëza dl Südtirol.

Gabriel Stuffer, Adelina Perlaska, Verena Mittelberger (dla Consulta jonëza), i assessurs Philipp Achammer, Christian Tommasini, Waltraud Deeg y Florian Mussner cun Timon Gärtner y Stefano Lombardo dl ASTAT. Foto: USP/Ingo Dejaco

L'inrescida sön jonëza conscidra avisa la jonëza dl Südtirol, sü valurs, la perzeziun de se instësc y sü proiec por le dagní. Por la sesta ediziun dl'inrescida sön la jonëza á l'Istitut provinzial por statistiches ASTAT - en colaboraziun cun les Repartiziuns Cultura taliana y todëscia, l'Ofize Cultura ladina y l'Ofize Statistiches dl Comun de Balsan - fat dl 2016 n'inrescida a caje danter 81.700 porsones inanter 12 y 25 agn che vir tl Südtirol.

L'inrescida sön la jonëza é gnüda presentada incö (11 d'otober dl 2017) te na conferënza stampa cun l'assessuria Waltraud Deeg y i assessurs Philipp Achammer, Christian Tommasini y Florian Mussner sciöche ince Timon Gärtner y Stefano Lombardo dl ASTAT.

L’assessuria Waltraud Deeg á sotrisse che i resultac dl’inrescida mostra sö n cheder complessif scialdi positif por la jonëza dl Südtirol: “Les jones y i jogn é cosciënc dles sfidades che i aspeta”, á dit Deeg. N’atenziun particolara él da ti dé, aladô de Deeg, al fat che i jogn ti dais deplü importanza ala chirida do l’ester contënc y ala familia en general, co al fat de fá cariera y de davagné scioldi. “Ince la relaziun cun la familia y i geniturs é en general dër buna”, á dit l’assessuria.

“L’inrescida nöia che vëgn fata dal ASTAT é na basa scientifica importanta por podëi analisé la situaziun di jogn atuala y planifiché ince mosöres de sostëgn por le dagnì”, spliga l’assessur Florian Mussner. N punt important por le dagní sará ince l’interes di jogn da se interessé y spo se ativé tl setur dla politica. “Ince sce l’interes politich di jogn a livel europeich á n pü tut jö él impó l’inrescida che mostra sö tröc punc positifs sön chi che i podun lauré y ciaré da ti dé n impuls ai jogn da se interessé deplü te chësc setur”, insciö Mussner.

“I dac positifs dl stüde ASTAT é la conferma che la jonëza dl Südtirol se svilupëia dla dërta direziun y che ti dá al plurilinguism tres deplü importanza”, sotlignëia l’assessur Christian Tommasini. Ince l’assessur Philipp Achammer recorda che i temesc dla jonëza é temesc che reverda döta la sozieté y che tl setur politich él nezesciar da trá ite le plü che ara vá düc i jogn y les jones, insciö Philipp Achammer.

 

Le diretur dl ASTAT Timon Gärtner á splighé che l’obietif dl’inrescida é sté chël da ciafé n cheder scientifich de dac sön la situaziun dla jonëza dl Südtirol. Por l'inrescida él gnü trat fora a caje 4.000 inoms dal register anagrafich y spo ti él gnü mené ai jogn y ales jones chirides fora n chestionar da scrí fora online. Indöt á 1.814 porsones damanades (tan co le 47 %) mené zoruch n chestionar complet che á podü gní adoré. Te chësc chestionar êl de vigni sort de domandes cun chëres che la jonëza messâ se confronté, na paleta che jô dala perzeziun de se instësc, ala familia, al comportamënt a risch y tl tëmp lëde cina rové pro domandes sön l'amur y la sessualité.

L’Inrescida sön la jonëza 2016 é desponibla da incö inant sön la plata internet dl ASTAT sot a: http://astat.provinz.bz.it/

 

Na suravijiun di resultac plü importanc

Canche al é gnü fat l'inrescida viôl tl Südtirol incër 81.700 jogn y jones (presciapüch 42.000 ëi y 39.700 ëres) danter 12 y 25 agn. Chësc ti corespogn a 15,7 porsones jones vigni 100 abitanc, cun la tendënza che vá jöpert. La cuota jonila é tles cités, dantadöt Balsan y Maran, n pü' plü bassa co ti comuns rurai. La cuota dla jonëza che vëgn da foradecá é incër le 8,5%, chël é zirca 7.000 porsones.

L'inrescida sön la jonëza dá stlarimënc sön chisc aspec: le contest familiar, le raport cun i atri, sües minunghes sön la scora, so comportamënt tl tëmp lëde y cun la cultura, sües competënzes y l'adoranza dl monn digital, le laur, le raport cun le Südtirol, süa minunga sön la politica, sü valurs y proiec de vita, la religiun, la perzeziun de se instësc, i faturs a risch sciöche ince l'amur y la sessualité.

Familia: La maiú pert dla jonëza vir le plü sovënz te na familia classica, metüda adöm da cater mëmbri. Ma un n terzo di jogn y dles jones che á 25 agn ne vir nia plü cun sü geniturs. La maiú pert dla jonëza valutëia le raport cun sü geniturs sciöche positif, dantadöt chël cun la uma.

Le raport cun i atri: La gran maioranza dla jonëza á n cërtl de amisc plü o manco ampl. An s'incunta le plü ion a ciasa (60,5 %), mo ince te locai publics (53,6 %) o defora (33,8 %). Da jí fora tol la maiú pert dla jonëza i mesi publics.

Cultura y tëmp lëde: Le 71,9 % dla jonëza é contënc cun so tëmp lëde. Mesanamënter vá jogn y jones danter 12 y 25 agn nü iadi al ann a manifestaziuns culturales. Le 82,1 % lí te so tëmp lëde almanco un n liber al ann y le 77,2 % lí almanco un n iade al'edema n foliet da vigni de. Le 72,1 % fej sport y le 31,2 % fej pert de na lia o uniun che n'é nia l'uniun dl sport.

Le monn digital - competënzes y adoranza: Le 73,5 % dla jonëza é vigni de te internet. La maiú pert y plü avisa le 90,7 % é cosciënta che da adoré internet él ince prighi. Le 74,2 % tol pert a rëis soziales y le 72,3 % s'anüza de enziclopedies online.

Laur: Di 57.900 jogn y jones danter 15 y 24 agn n'él 17.900 che ti vá do a n laur y 2.400 é zënza laur. Al é insciö 20.300 porsones atives. 37.600 n'é nia atives sön le marcé dl laur deache ares vá ciamó a scora o stüdia.

Raport cun le Südtirol: La contrada é l'aspet dl Südtirol che vëgn valuté le plü sovënz te na manira positiva dala jonëza (83,6 %), spo vëgnel le mangé (54,9 %), les tradiziuns (47,3 %) y le bëgnester economich (38,6%). I problems che vëgn sintis le plü é l'egoism dles porsones (29, 8 %) y i cosć dla vita che é alc (27,3 %).

Politica: La jonëza damanada s'interessëia le plü ala politica internazionala (41,2 %) y a chëra europeica (39,2 %), manco a chëra provinziala 34,7 %. Ai jogn t'interessëiel de regola deplü la politica co ales jones. Le 42,1 % pënsa che les porsones che röia adalerch da foradecá sides n arichimënt, deperpo che le 49,5 % mina che ares portes criminalité y terorism.

Valurs y proiec de vita: La maiú pert dla jonëza (90,2%) ó madër ester contënta. Le 74 % oress s'arjigné na familia cun mituns. Le 69,3 % dles porsones damanades oress avëi n post de laur sigü. "Avëi tröc scioldi" (32,7 %) o "avëi suzes y podëi" (20,4 %) n'é en confrunt nia tan de gran importanza.

Religiun: Por plü co n terzo (35,3 %) á la religiun na gran importanza, por le 34,8 % n'é la religiun nia tan importanta y por le 21,2 % ne n'ára degöna importanza.

Perzeziun de se instësc: La maiú pert dla jonëza se stá saurí te so corp. Les mitans é en general plü critiches co i mituns por ci che reverda la perzeziun de se instësc.

Faturs a risch: Vigni cuarto ël jonn vëgn trat ite vigni ann te stric violënc, dantadöt te discotesches, pubs o a partys. Le 22,3 % dla jonëza föma zigarec, le consum de alcol vá jöpert. Le 28,7 % di jogn y le 23,7 % dles jones consüma cianapia, tl'eté danter 23 y 25 agn á le 40% porvé almanco un n iade cianapia.

Amur y sessualité: Le 38,2 % di jogn y dles jones dij d'avëi na relaziun fissa. Le 37,3 % dles porsones damanades dá pro da avëi fat almanco un n iade ses ocajional. La fontana d'informaziun plü importanta por ci che reverda la sessualité é l'internet: ëi jogn (67,5 %) l'adora plü gonot co ëres jones (58,9 %).

USP

Galaria dales fotografies