Atualità

Andri dles Dolomites: inaudada la mostra a San Ciascian

Le Museum Ladin presentëia a San Ciascian na mostra söi andri dles Dolomites descuris dan da püch y i resultac atuai dl’inrescida fata tl ander de Conturines.

L'odlada demorvëia dal ander de Conturines che é tl zënter dla mostra söi andri dolomitics (Foto: USP/Robbie Shone Cristoph Spoetl)

Na seria de andri de interes scientifich tles Dolomites y i resultac plü atuai dl’ativité d’inrescida fata tl ander de Conturines tla zona de Fanes, te chël che al é gnü ciafé perts dl schelet dl Ursus ladinicus: chëstes döes tematiches é tl zënter dla mostra nöia “Le monn demorvëia di andri dles Dolomites”, realisada dal Museum Ladin Ursus ladinicus de San Ciascian en gaujiun di 30 agn dala descurida di osc de na laurs preistorica tl ander de Conturines. La mostra é gnüda inaudada ai 14 de messé y sará daverta cina ai 10 d’otober tl salf dles manifestaziuns “Jan Batista Rinna” a San Ciascian.

Le monn demorvëia di andri dles Dolomites

Canche Willy Costamoling â descurí dan da 30 agn l’ander de Conturines cun i osc de laurs di andri, êl lunc y lerch le su ander conesciü dles Dolomites. Intratan s’á la situaziun mudé dassënn y le Museum Ladin Ursus ladinicus pó presenté tröpes novités. Por le pröm iade vëgnel presenté te na mostra l’ander gigant "El Cenote", che é danter le Piz dles Conturines y le Piz Lavarela. Dl 2010 él pié ia na spediziun cun a ce le professur Francesco Sauro por la esploré.

Ti ultimi agn s’á l’ativité d’inrescida conzentré dantadöt sön l’ander de Conturines y insciö pó le diretur dles escavaziuns, le professur Gernot Rabeder, presenté sües descurides sön le clima tles Dolomites tl tëmp dl Ursus ladinicus. Cun le gotamënt costant dl’ega da sössot jö s’ál formé tl ander te cënc de milesc de agn de gragn sintri. Ci informaziuns che al é ti sintri y sciöche an fej da les ciafé fora nes mostra le professur Christoph Spötl sön na carota tuta dal ander de Conturines.

Tles Dolomites él gnü descurí ince n ater ander dles laurs, le "Büse di Bernardo" dlungia Tiejer tla Val de Flëm tl Trentin. Te chësc ander, a chël che al é ri da ti rové pormez, él gnü ciafé dl 1997 tröc osc de laurs di andri. Elio Dellantonio dl Museum geologich de Predazzo á condüt les escavaziuns y presentëia sü resultac. Nia ma muntagnoles, mo tröpes d’atres creatöres liendares vir aladô dles liëndes dles Dolomites ti andri. Che che ó descurí da plü daimpró chësc monn magich pó le fá tl ciantun de letöra cun tesć dla professuria Ulrike Kindl arjigné ca aposta por mitans y mituns. Döt chësc y ciamó tröp d’ater ves aspeta tl "monn demorvëia di andri dles Dolomites".

Orars de daurida

L’entrada é debann, la mostra sará daverta cina ai 31 d’agost cun chisc orars: lönesc 10-13 y 15-18, mertesc 10.30-11.30, dal mercui ala sabeda 10-13 y 15-18 y la domënia 15-18. Vigni mertesc dales 10.30 gnará i vijitadus acompagá tres la mostra dal curadú Herwig Prinoth.

Dal 1 de setëmber ai 10 de otober dal mertesc ala sabeda dales 10-13 y 15-18, y la domënia dales 15-18, le lönesc sará le de de palsa. 

USP

Galaria dales fotografies