Atualità

Violënza cuntra les ëres: al ó ester plü cosciënza da pert dla sozieté

Te na incuntada cun la stampa él gnü porté dant i dac atuai sön le fenomen dla violënza cuntra les ëres y les scomenciadies de sensibilisaziun sön chësc problem

4 scagns é gnüs metüs sö simbolicamënter por rapresenté i posc öc che vëgn lasciá da ëres che á pordü la vita por gaujia dla violënza. Foto: USP/Anne Savio

Tl Südtirol él sté dl 2018 cater vitimes de violënza te ciasa che é gnüdes copades da na porsona che ti stô dlungia o che ares conesciô. Ara se trata de Alexandra Riffeser, Rita Pissarotti, Nicoleta Caciula y Monika Gruber. Tla Talia él gnü copé ti ultimi cater agn 600 ëres, 94 ti pröms mëisc dl 2018. Aladô di dac publicá dal Istitut de statistica statal ISTAT él a livel nazional le 31,5% dles ëres danter 16 y 70 agn che é tratan süa vita stades vitimes de val' forma de violënza fisica o sessuala, tl 5,4 % di caji se tratera dles formes plü pesoces de violënza, sciöche l’abus sessual tenté o la violënza sessuala. Le Sorvisc por le ëres dla Provinzia cöi adöm vigni ann les testemonianzes de tröpes ëres dl Südtirol che mëss sté fora violënza, ince sce cotan d'atres n'á nia le coraje da dé dant la porsona che les porseghitëia. Por daidé recordé dötes chëstes ëres che mëss soporté violënza fisica, psichica, economica y sessuala á l'assessuria Martha Stocker y la presidënta dla Comisciun por l'avalianza dles oportunités Ulrike Oberhammer, invié ia inier danmisdé (21 de novëmber) na incuntada cun la stampa.

Tl foyer dl palaz provinzial 12 tla strada Kanonikus-Michael-Gamper a Balsan él gnü metü sö cater scagns cöci che indichëia, tl cheder dla campagna "Post ocupé", i posć che ess messü gní ocupá dales ëres che é gnüdes copades dl 2018. Ia do i scagns él gnü metü fora zacotan de toc de guant por recordé danterater la sentënza irlandeja da dan da püch che ti á dé l’assoluziun a n ël che â violenté na jona por le fat che ara â n tanga vistí. L'assessuria provinziala á reporté tl scomenciamënt de so intervënt l'articul dla Costituziun todëscia che dij che "la dignité dla porsona n'é nia da d'aziché". Martha Stocker é jüda inant alzan fora che "baldi ne ti corespogn chësta afermaziun gnanca aldedaincö ne ala realté, deache vigni de él ëres che é vitimes de violënza y insciö vëgn la dignité dla porsona violada. En gaujiun dl De cuntra la violënza sön les ëres, en domënia ai 25 de novëmber, orunse tó pert ales döes scomenciadies dl "Post ocupé" y dl "Lac blanch" che ó recordé les ëres vitimes de n feminizid y che dess ince sensibilisé i ëi cuntra la violënza sön les ëres. Ma sce döta la sozieté madorësc de chësc vers sarál poscibl da mëte fin a chësc problem".

Ulrike Oberhammer, la presidënta dla Comisciun por l'avalianza dles oportunités, s'á tut a dí che, respet al rest dla Talia, dá sura la maiú pert dles ëres dl Südtirol les violënzes deache ares sá che al é doia na rëi de sostëgn efiziënta y ince la Procura dla Republica laora bun de chësc vers. "I dac desmostra che tl 80,5% di caji vëgn la violënza eserzitada da porsones de familia y conescënc y porchël n'él nia vëi che chisc fac é liá ala presënza de muciadus", á sotrissé Oberhammer. L'ultima ediziun dla revista "Ëres" dla Comisciun por l'avalianza dles oportunités vëgn dediché por intier al tema dla violënza cuntra les ëres y dá ince na ligna de dac y informaziuns de gran interes.

Ince l'assessuria provinziala por la familia Waltraud Deeg tol posiziun sön chësta tematica dijon che la violënza cuntra les ëres vëgn gonot a espresciun tl cheder dla familia. Al é porchël d'importanza fondamentala che al vëgnes porvé te familia da avëi comportamënc nia violënc y de chësc vers mëss i geniturs sambëgn jí danfora cun le bun ejëmpl.

Al comunicat vëgnel injunté le video dla Comisciun por l'avalianza dles oportunités sön le tema dla violënza che vëgn lascé odëi sön les ferates provinziales.

USP

Galaria dales fotografies