Atualità

Contlujiun dl ann de scora: Continuité y bilanz

I assessurs por la scora y i suranstanc scolastics á presenté incö ai 13 de lugio a Balsan n bilanz dl ann de scora apëna rové. Dui 100 y un n 100 cun lalt.

Conferënza stampa tradizionala de contlujiun dl ann de scora (Foto: USP/Roman Clara)

Inann á la conferënza stampa tradizionala dl fin dl ann de scora metü man cun n’introduziun da pert dl assessur ladin Florian Mussner, che á tigní süa ultima conferënza stampa de contlujiun do 17 agn de ativité a cé dla scora ladina. Ince l’intendënt ladin Roland Verra jará en ponsiun cun le scomenciamënt dl ann scolastich nü. L’assessur Mussner á orü recordé por l’ocajiun “le tröp laur fat por le svilup dla scora ladina che á salpü ince atualmënter da respogné bun al aumënt dla complessité tl monn dla scora, dantadöt por ci che reverda ince l’integraziun de scolars cun debojëgns particolars”. Por l’assessur é ince jüda a bun fin la reforma dl ejam dla scora mesana cun de bugn resultac, sciöche ince les formes de insegnamënt nöies. “I bugn resultac é dantadöt mirit di scolars y insegnanc, dantadöt por ci che reverda la promoziun dl plurilinguism sun sön la dërta strada”, insciö Mussner.

L’intendënt Roland Verra á presenté i dac di ejams dla scora mesana y alta, sotlignan “che sides i scolars dla scora mesana co chi dla scora alta á desmostré dër de bunes capazités de conescënza di lingac, ince por ci che reverda le ladin.” L’ejam de ladin dla scora alta é gnü fat sot a condiziuns iuridiches nöies, ál pö valënza ince tl dagní por le reconoscimënt dl ejam de trilinguism A, do l’aprovaziun de na norma d’atuaziun aposta. Por le dagní, recorda l’intendënt Verra, “él fondamental da renforzé le ladin te scora sides sciöche lingaz d’insegnamënt co sciöche materia.”

L’assessur y vizepresidënt Christian Tommasini y l’intendënta por les scores talianes Nicoletta Minnei á recordé che “söporjö 20.700 scolars á frecuenté na scora de lingaz talian y ince les families á desmostré na gran crëta tl sistem scolastich che pita na seria de oportunités y ofertes didatiches de cualité dër alta”, insciö Tommasini. L’assessur por la scora todëscia Philipp Achammer á recordé che les valutaziuns finales ne é nia n segnal de cualité dl sistem scolastich, mo che al é important da sostigní vigni singul te so percurs de svilup.”Tl Südtirol un n’oferta didatica dër ampla che ti vá a bëgn sides di scolars y dles families, mo ince ala sozieté intiera”, insciö Achammer che á presenté i dac adöm al diretur por l’istruziun y la formaziun todëscia Gustav Tschenett y ala direturia dles Scores primares y secondares por todësch Sigrun Falkensteiner

Indöt él sté te döt le Südtirol 3.899 che á stlüt jö positivamënter l’Ejam de Stat (100 tles scores ladines, 2.801 tles scores todësces y 1098 te chëres talianes). Por ci che reverda l ejam de contlujiun dles scores mesanes é la proa finala gnüda superada da ne é 69 scolars 5698 scolars (4042 tod. - 98,66 %, 1441 tal., lad. 215 - 100 %).

I dac de contlujiun dl ann de scora tles valades ladines

I dac de conclujiun dl ann de scora é spo gnüs presentá dal Intendënt dles scores ladines Roland Verra. Por ci che reverda l’Ejam de Stat tles scores altes ladines á düc i 100 candidac ametüs/candidates ametüdes passé l’ejam de maturité. La nota 60 é gnüda assegnada un n iade.  Indöt á ciafé 17 candidac danter 61 y 70 punc, 45 candidac á ciafé danter 71 y 80 punc, 28 candidac á ciafé danter 81 y 90 punc, y 6 candidac á ciafé danter 91 y 99 punc. La nota 100 é gnüda assegnada dui iadi y la nota 100 y lalt un n iade.

Por ci che reverda l’ejam de conclujiun dles scores mesanes á ciafé düc i 215 scolars n arat positif. 20 scolars é passá cun “sis”, 54 scolars cun “set”, 70 scolars cun “ot”, 54 á ciafé la nota “nü” y 10 scolars á ciafé la nota “diesc”. La nota plü alta, “diesc cun lalt” é gnüda assegnada 7 iadi.

Por ci che reverda la valutaziun complessiva dles scores altes ladines é le 96,5 % di studënc gnü ametüs ala classa suandënta (538 studënc), 51 de chisc messará ciamó recuperé n valgönes materies tratan l’isté por passé ala classa che vëgn do; 19 studënc ne é nia passá.

Tles scores mesanes dles valades ladines él passé 722 scolares y scolars ala classa suandënta, 11 scolars ne é nia passá. Tles scores primares él gnü ametü 1193 scolares y scolars ala classa che vëgn do, 4 ne é nia passades/passá.

686 mitans y mituns á frecuenté les scolines dles döes valades ladines. La tabela cun düc i dac y resultac é gnüda injuntada.

Video conferënza stampa

Videointervista Florian Mussner

Videointervista Roland Verra

Videointervista Philipp Achammer

Videointvervista Sigrun Falkensteiner

Audiointervista Achammer - Falkensteiner

Audiointervista Mussner - Verra

USP

Galaria dales fotografies