Atualità

Relaziun sanitara: 84 porcënt di südtirolej se sënt sagns

I abitanc dl Südtirol vir scialdi te na manira sana, mo porvia dl svilup demografich sarál tl dagní plü amará cronics.

L’assessuria por la sanité Martha Stocker á presenté adöm ala direturia dl Sorvisc de Monitoraje dla Sanité, Carla Melani, les zifres atuales dla relaziun sanitara anuala - Foto: USP/Ulrike Griesser

Tan buna é pa la sanité dla popolaziun dl Südtirol y co se presentëia pa le sistem sanitar en confrunt a dan da diesc agn? L’assessuria por la sanité Martha Stocker á presenté incö ai 21 de jügn adöm ala direturia dl Sorvisc de Monitoraje dla Sanité, Carla Melani, les zifres atuales te chësc setur. “I podun costaté che le 84 porcënt dla jënt dl Südtirol se sënt sagns o cinamai dër sagns. Chësc valur é cotan plü alt co le valur mesan tla Talia”, á dit Stocker. Ince l’aspetanza de vita s’é alzada ti ultims agn, ara é sëgn pro 86,1 agn pro les ëres y 81,3 porcënt pro i ëi. “Chësc é ince n’arjunta dles mosöres de prevenziun atuades. Le numer de chi che föma é jü zoruch y i südtirolej mangia ince deplü verzöra y ordöra, le numer di zitadins surapëis é ince jü zoruch. Le 58 porcënt di südtirolej fej ince sport”, dij Stocker.

L’inalzamënt dl’aspetanza de vita porta ince para che la sozieté sará plü vedla y che le numer di seniors gnará maiú. Atualmënter él 19 porcënt di abitanc dl Südtirol che á plü co 65 agn, tl 2045 nen sarál 30 porcënt. “Chësc porta ince para n aumënt dles maraties croniches”, dij Stocker. Sciöche ince ti atri raiuns dl monn él ince tl Südtirol le diabetes, maraties cardiologiches y maraties croniches dl aparat da trá le fle les gaujies de mort che vëgn dant plü gonot. Tl ann 2017 él 155.000 südtirolej – chël é le 29,3 porcënt – che á na maratia cronica. 22.300 patësc de diabetes, 17.000 á na maratia ai fiá blanc, 31.000 á n tumor. Implü él 5.300 che patësc de parkinson o de demënza. “Te n gröm de caji pó chëstes porsones fá por merit di sorvisc dl sistem sanitar na vita normala”; á dit l’assessuria. Cun l’aumënt di amará cronics vëgnel ince a se le dé n aumënt dles medejines, insciö Stocker.

La direturia dl Sorvisc de Monitoraje dla Sanité Carla Melani á rajoné dla cualité dles prestaziuns sanitares y á sotligné che ti ultims agn é la nezescité da avëi ofertes aposta por ci che reverda l’assistënza tla chirurgia y medejina. “Dantadöt tl setur dla chirurgia vëgnel fat tröc intervënc tl contest de sojornanzes tratan le de o te na manira ambulanta”, á dit Melani presentan ince les zifres. Ince l’assistënza por ci che reverda les problematiches dl cör o ai fiá blanc vëgn tres de plü fata te strotöres dlungia ciasa. Indöt él gnü fat tl 2017 plü co 8,4 miliuns de vijites de doturs spezialisá, 256.018 é stades les vijites ti ambulatori d’emergënza, chël é 701 intervënc vigni de. “La cuota tl Südtirol é cotan plü alta co tl rest dla Talia. Porchël messon investí camó deplü tl dagní tl’assistënza locala y dlungia ciasa”, á dit Melani.

“I sun stá bugn ti ultims agn da fá de gragn vari por ci che reverda la prevenziun y ince les vijites de precauziun y sön chësc tru orunse jí inant. I un ince davagné lapró tröpes porsones sciöche donaturs de organs y i un metü les fondamëntes por n zënter de cures paliatives por mituns”, á stlüt jö Stocker.

Le plann sanitar anual pó gní consulté y desciarié sön la plata internet: www.provinz.bz.it/gesundheit-leben/gesundheitsbeobachtung/

USP

Galaria dales fotografies