Atualità

Svilup demografich: Diesc propostes por le Südtirol

L’aspetanza de vita crësc, la popolaziun jona vëgn tres demanco: n setur dër atoché dal svilup demografich é chël dl laur. Propostes por ti jí adincuntra

Le grup de laur cun l'assessuria Stocker tratan la presentaziun dles mosöres tl Consëi provinzial - Foto: USP/Ulrike Griesser

Cares sará pa les desfidades da messëi afronté? Che ciarará pa dla jënta atempada? Y cun ci stil de vita sarál pa poscibl da arjunje n’eté avanzada cun na buna cualité de vita? Le svilup demografich é na poscibilité y na desfida tl medemo momënt. “Mai denant ne á vit les porsones te na manira tan sana y mai denant ne él nasciü tan püc mituns sciöche iniann – ince sce tl Südtirol é le indesc de natalité cun 1,75 tres ciamó plü alt co tles atres Regiuns dla Talia”, á dit l’assessuria por le laur y le sozial Martha Stocker incö ai 5 de jügn tratan la conferënza stampa. L’aspetanza de vita crësc ann por ann, mo al vëgn tres demanco porsones docá. Sce tl 1975 él 10 porcënt dla popolaziun che â plü de 65 agn, nen él sëgn 19 porcënt. Tl 2030 él preodü che n cuarto dl südtirolej á plü de 65 agn. Le medemo svilup reverda les porsones che laora: tl ciamp dl comerz êl tl 1998 le valur mesan dl personal de 32 agn, atualmënter él de 40 agn. Tl’aministraziun publica é le valur mesan cinamai püch sura i 48 agn.

Porchël él sté n grup de laur, formé da rapresentanc dl’economia, dl’aministraziun y di partner soziai, che á lauré fora respostes a chëstes domandes y da elaboré strategies por afronté chëstes desfidades. “L’obietif de chësta strategia é da anuzé les poscibilités che vëgn pitades dal svilup dla popolaziun. Al dess ince gní mostré les arees de intervënt che é importantes por la politica tl contest dl svilup demografich”, á dit la Stocker sotlinean che un di ciamps plü atocá da chësc svilup é chël dl laur.

Mancianza de personal spezialisé

“Öna dles desfides plü ries sará da ti jí adincuntra ala mancianza de personal spezialisé tl setur dl laur cun modí nüs”, insciö Stocker. Por la jonëza y les generaziuns che vëgn docá él daldöt normal da lauré pro de plü daturs dl laur. La mobilité di lauranc y dles laurantes te n contest europeich sará ince na tematica zentrala por le Südtirol, mina l’assessuria. La capazité da ester concorënc sön chësc marcé dl laur é coliada dantadöt ala cualité de vita locala, a na buna balanza danter laur y familia, a modí de laur nüs y ince por ci che reverda l’inovaziun y digitalisaziun.

Le grup de laur aconsiëia insciö da svilupé modí che tol en conscidraziun formes de laur alternatives, sciöche por ejëmpl laurs a mez tëmp y regolamentaziuns de ponsiuns y da mët le focus sön teams moscedá da porsones de eté desfarënta. Conzec importanc é imparé tresfora y svilup de modí de cariera d’aziënda por colaboradus plü vedli. Implü dessel gní sostigní practicums de orientamënt y de formaziun por mestiers desfarënc por ti dé da laur a jënt jona y da dër na buna cualifica. Implü á le grup de laur fat la proposta da istituí agenzies de bëgnodü por trá adalerch jënt jona y cualificada. Important sarál ince da ciaré da mantigní le personal cualifiché tla Provinzia, da integré damí les ëres tl monn dl laur y ince les porsones cun handicaps.

N setur important, olache al jará debojëgn de personal implü ti proscims dezenns, sará tl setur sanitar y dla cura. Le numer de porsones cun sura 75 agn fej fora atualmënter le 9,5 porcënt dla popolaziun, tl 2030 sarál le 11,7 porcënt. “I adorun porchël deplü jënt che laora te chësc setur y i messun ponsé ince chiló a formes dl laur nöies y dantadöt da ogranisé damí le laur de nöt y tratan le fin dl’edema”, spliga Stocker. 

Diesc propostes d’intervënt

Le grup de laur á presenté diesc mosöres de svilup. Tl zënter él sté la chirida de personal spezialisé da foradecá, la creaziun de bunes condiziuns de laur y la promoziun de na formaziun permanënta. Danterater él ince gnü elenché formes dl abité inovatives, la promoziun de laurs tla sanité y tl sozial, la promoziun dl volonatriat, la mobilité amesa i laurs y les fasces d’eté, le renforzamënt de na sozieté daverta y cun na cultura de azetanza, y ince le conzet da odëi l’inovaziun y la digitalisaziun sciöcha na chance.

L’inciaria da lauré sön chësta tematica é gnüda dal Consëi provinzial tl 2015. Dan la conferënza stampa á l’assessuria Stocker presenté les mosöres adöm al diretur dla Repartiziun Laur da denant Helmuth Sinn, y al suranstant dl Istitut de svilup regional dl Eurac, Thomas Streifeneder, tl Consëi provinzial.

 

USP

Galaria dales fotografies