Atualità

Conzec nüs por sconé la cosciënza dles mendranzes tl Trentin

La situaziun dles mendranzes linguistiches do l’aplicaziun dla lege dl 2008 é tl zënter de n liber nü publiché dala Regiun.

L'autur dl liber, Frédéric Spagnoli, cun l'assessur por les mendranzes linguistiches, Beppe Detomas (Foto Usp/rc)

Passa 100 intervistes cun porsones dl post che baia un de chisc lingac, 7 agn de stüdi dles realtés linguistiches dles trëi mendranzes reconesciüdes tl Trentin y n’analisa sota di prozesc de trasmisciun dl’identité de mendranza: l'inrescida nöia “Ladini, Mòcheni e Cimbri al crocevia tra esistenza e coscienza”, fata dal professur assozié Frédéric Spagnoli dl’Université de Franche-Comté de Besancon y publicada da püch dala Regiun Trentin – Südtirol, á dër tröc contignüs y impulsc interessanc. Por l’assessur por les mendranzes linguistiches, Beppe Detomas, pó chësta analisa soziologica ne daidé nia ma i esperc dl setur, mo ince che che fej pert de na mendranza s'intëne che la dërta desfidada é l'autocosciënza. “Avisa tl'identité ciafa na mendranza linguistica la cosciënza da avëi dërc y dovëis, da öna na pert ti confrunc de süa comunité y dal'atra pert en general devers düc”, sotrissëia Detomas.

Mendranzes daldöt azetades y consolidades tla sozieté trentina

L'inrescida impormó publicada á le fin da descrí n cheder di prozesc de trasmisciun dl’identité pro les mendranzes linguistiches trentines dal 2009 al 2016. “I sun piá ia cun l'inrescida n ann do l’aprovaziun dla lege provinziala n. 6 sön la sconanza dles mendranzes linguistiches tl Trentin. Do set agn de analisa pón dí che la lege á porté pro a n’azetaziun zënza contestaziuns, sides a livel sozial che politich, dl status de mendranza linguistica reconesciüda sides por i ladins te Fascia, che por i mocheni y i zimbri”, spliga Frédéric Spagnoli. Incö vëgn les mendranzes rapresentades te dötes les istituziuns dl Trentin-Südtirol y ares á poscibilités legislatives y finanziaries nöies, sciöche al é ince gnü alzé fora dal Consëi d’Europa. L’Autonomia, sciöche cheder iuridich de referimënt, é fondamentala por la sconanza y promoziun sön le teritore dles mendranzes reconesciüdes.

Desfidades por le dagní: marketing identitar, adoranza informala y tla vita da vigni dl lingaz

“Ince sce l’azetaziun dles mendranzes vëgn oramai reconesciüda tla sozieté trentina, é la dërta desfidada la valorisaziun dles trëi identités studiades. Che che baia le lingaz á debojëgn da aldí l’importanza dl lingaz tla vita da vigni de y da le adoré a na moda naturala”, sotrissëia Spagnoli. N punt fondamental por renforzé l’identité dla mendranza sará ince l’elaboraziun de de dërtes politiches de marketing identitar y de valorisaziun dl lingaz y dla cultura tles ativités economiches. “Chiló él fondamental le lian danter i istituc culturai sön le teritore y dötes les perts dla sozieté por desfiré n rode real de trasmisciun dla cultura y dl lingaz tl'adoranza tla vita da vigni de da pert dles porsones che baia le lingaz”, spliga l’espert. N rode fondamental ará ince i museums por fá descurí y descurí danü les tradiziuns y i mic dla mendranza.

Döes d'atres cosses importantes por amplié la cosciënza dl’identité dla mendranza é ince la scora y i mass media. Avijiné la popolaziun al lingaz y ala cultura cun contignüs y manifestaziuns de carater informal dá la poscibilité da trá ite che che baia le lingaz ti prozesc fondamentai por la trasmisciun dl'identité locala. “Plü che le lingaz y la cultura é bogn da jí demez da n carater formal y istituzionalisé y adoré formes de presentaziun spontana y informala, plü che al crësc le sëns de portignënza ala comunité”, sotrissëia Spagnoli. Spagnoli stlüj jö dijon che i ladins, mocheni y zimbri á porchël desfidades desvalies da afronté por sconé süa identité te n contest tres plü globalisé. Ajache sües mendranzes á na gran sconanza politich-iuridica, áres dötes de bones condiziuns por consolidé süa cosciënza cun les dërtes strategies.

L'inrescida “Ladini, Mòcheni e Cimbri al crocevia tra esistenza e coscienza” vëgn finanziada dala Regiun Autonoma Trentin – Südtirol. Tres n’analisa sota dla leteratöra che é bele, completada cun l’osservaziun di momënc culturai prinzipai dles comunités y dles intervistes de passa 100 porsones rapresentatives di trëi grups, é la publicaziun nöia n laur a 360 degrá che ó daidé les mendranzes dl Trentin gní “cosciëntes” de sües particolarités y daldöt integrades tl XXI secul. L’autur Frédéric Spagnoli é Maître de Conférences de lingaz y cultura taliana y responsabl dles relaziuns internazionales pro la Facolté de Lettere e Scienze Umane dl’Université de Franche-Comté y pro l’unité d'inrescida Institut des Sciences et Techniques de l’Antiquité (ISTA) de Besançon tla Francia. Al laora sön la storia dles migraziuns y dles mendranzes linguistiches, dantadöt sön l’emigraziun trentina y sön les comunités di ladins, mocheni y zimbri.

 

USP

Galaria dales fotografies